Taules de Pascal
Les taules de Pascal arrepleguen les constants de Pascal, números usats en la magnetometría (en concret, en l'evaluació de la susceptibilitat magnètica), per a corregir el diamagnetisme que aporten a la mostra tots els parells electrònics.[1] Estes taules varen ser confeccionades per primera volta per Pascal en 1910,[2] i des de llavors han segut revisades i corregides en múltiples ocasions. cita requerida
En general, la susceptibilitat paramagnética és molt major que la correcció diamagnética, per lo que para molts propòsits esta no és estrictament necessària. Per a anàlisis més precisos, es calcula sumant la contribució dels diferents components de les molècules del sistema. Les taules de Pascal arrepleguen estimacions empíriques d'estes contribucions.
Fragment de les taules de Pascal ion, molècula o grup funcional constant de Pascal F– –9.1 Cl– –23.4 Br– –34.6 I– –50.6 piridina –49 ftalocianina –442 Zn2+ –15.0 Cd2+ –24 Hg2+ –40.0 NH3 –18 etilendiamina –46.5
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tablas de Pascal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.