Anar al contingut

Tesselat uniforme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesselat quadrat regular
Tesselat hexagonal regular

En geometria, un tesselat uniforme és un tipo de tesselat del pla per mig de polígons regulars, que deuen ser necessàriament vèrtiç transitivos.

Poden existir tesselats uniformes tant en el pla euclídeo com en pla hiperbòlic. Els tesselats uniformes estan relacionats en el poliedres uniformes finitos, que poden considerar-se tesselats uniformes de l'esfera.

La majoria dels tesselats uniformes es poden generar a partir d'una construcció de Wythoff, començant en un grup de simetria i un punt generador singular dins de domini fonamental. Un grup de simetria plana té un domini fonamental poligonal i pot representar-se per mig del nom del grup denotat a la seua volta per l'orde dels espills en vèrtiços seqüencials.

Un triàngul de domini fonamental és (p q r), i un triàngul rectàngul (p q 2), a on p, q, r són número entero majors que 1. El triàngul pot ser esfèric, un triàngul pla euclídeo o un triàngul pla hiperbòlic, depenent dels valors de p, q i r.

Existixen vàries classes de símbols per a denominar a estes figures, a partir d'un símbol de Schläfli modificat per a dominis de triànguls rectànguls: (p q 2) → {p, q}. El diagrama de Coxeter-Dynkin és un gràfic triangular en p, q, r etiquetats en les arestes. Si r = 2, la gràfica és llineal, ya que els nodos del domini d'orde 2 no generen reflexions. El símbol de Wythoff pren els 3 número entero i els separa per una barra vertical (|). Si el punt del generador està fòra de l'espill opost a un nodo de domini, s'indica abans de la barra.

Finalment, els tesselats es poden descriure pel seu configuració de vèrtiços, la seqüència de polígons al voltant de cada vèrtiç.

Tots els tesselats uniformes es poden construir a partir de vàries operacions aplicades als tesselats regulars. Estes operacions, segons la nomenclatura ideada per Norman Johnson, es denominen truncació (tallat de vèrtiços), rectificació (tallat de vèrtiços fins a fer desaparéixer les arestes originals) i canteado (tallat d'arestes). l'omnitruncamiento és una operació que combina truncació i canteado. El achatado és una operació de truncació alternada de la forma omnitruncada (vore poliedre uniforme per a obtindre més detalls).

Grups de Coxeter

Els grups de Coxeter per al pla definixen la construcció de Wythoff i poden representar-se per mig dels diagrames de Coxeter-Dynkin:

Els grups en órdens sancers són els següents:

Pla euclídeo
Simetria
orbifold
Grup de Coxeter Diagrama
de Coxeter
Notes
Compacte
*333 (3 3 3) A~2 [3[3]] Plantilla:DCD 3 formes de reflexió, 1 roma
*442 (4 4 2) B~2 [4,4] Plantilla:DCD 5 formes de reflexió, 1 roma
*632 (6 3 2) G~2 [6,3] Plantilla:DCD 7 formes de reflexió, 1 roma
*2222 (∞ 2 ∞ 2) I~1 × I~1 [∞,2,∞] Plantilla:DCD 3 formes de reflexió, 1 roma
No compacte (friso)
*∞∞ (∞) I~1 [∞] Plantilla:DCD
*22∞ (2 2 ∞) I~1 × A~2 [∞,2] Plantilla:DCD 2 formes de reflexió, 1 roma
Pla hiperbòlic
Simetria
orbifold
Grup de Coxeter Diagrama
de Coxeter
Notes
Compacte
*pq2 (p q 2) [p,q] Plantilla:DCD 2(p+q) < pq
*pqr (p q r) [(p,q,r)] Plantilla:DCD pq+pr+qr < pqr
Paracompacto
*∞p2 (p ∞ 2) [p,∞] Plantilla:DCD p>=3
*∞pq (p q ∞) [(p,q,∞)] Plantilla:DCD p,q>=3, p+q>6
*∞∞p (p ∞ ∞) [(p,∞,∞)] Plantilla:DCD p>=3
*∞∞∞ (∞ ∞ ∞) [(∞,∞,∞)] Plantilla:DCD

Tesselats uniformes del pla euclídeo

Erro al crear miniatura:
El tesselat triangular allargat, l'únic tesselat uniforme convex no wythoffiano

Hi ha grups de simetria en el pla euclidiano construïts a partir de triànguls fonamentals: (4 4 2), (6 3 2) i (3 3 3). Cada u està representat per un conjunt de llínees de reflexió que dividixen el pla en triànguls fonamentals.

Estos grups de simetria creen 3 tesselats regulars i 7 semirregulares. Varis dels tesselats semirregulares es repetixen a partir de diferents constructors de simetria.

Un grup de simetria prismàtica denotat (2 2 2 2) està representat per dos conjunts d'espills paralels, que en general poden tindre un domini fonamental rectangular. No genera nous tesselats.

Un atre grup de simetria prismàtica representat per (∞ 2 2) té un domini fonamental infinit. Construïx dos tesselats uniformes, el prisma apeirogonal i l'antiprisma apeirogonal.

El apilamiento de les cares finitas d'estos dos tesselats prismàtics construïx un tesselat uniforme no wythoffiano del pla. Es diu tesselat triangular elongado i està compost per capes alternes de quadrats i triànguls.

Triànguls fonamentals rectànguls: (p q 2)

(p q 2) Triànguls
fonamentals
Original Truncat Rectificat Bitruncado Birrectificado
(dual)
Canteado Omnitruncado
(Cantitruncado)
Romo
Construcció de Wythoff q &#; p 2 2 q &#; p 2 &#; p q 2 p &#; q p &#; q 2 p q &#; 2 p q 2 &#; &#; p q 2
Símbol de Schläfli {p,q} t{p,q} r{p,q} 2t{p,q}=t{q,p} 2r{p,q}={q,p} rr{p,q} tr{p,q} sr{p,q}
Diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD
Configuració de vèrtiços pq q.2p.2p (p.q)2 p. 2q.2q qp p. 4.q.4 4.2p.2q 3.3.p. 3.q
Tesselat quadrat
(4 4 2)
Erro al crear miniatura:
Plantilla:0

{4,4}
Erro al crear miniatura:
4.8.8
Erro al crear miniatura:
4.4.4.4

4.8.8
Erro al crear miniatura:
{4,4}

4.4.4.4

4.8.8

3.3.4.3.4
Tesselat hexagonal
(6 3 2)

Plantilla:0

{6,3}
Erro al crear miniatura:
3.12.12
Erro al crear miniatura:
3.6.3.6

6.6.6
Erro al crear miniatura:
{3,6}
Erro al crear miniatura:
3.4.6.4

4.6.12

3.3.3.3.6

Triànguls fonamentals generals: (p q r)

Construcció de Wythoff
(p q r)
Triànguls
fonamentals
q &#; p r r q &#; p r &#; p q r p &#; q p &#; q r p q &#; r p q r &#; &#; p q r
Diagrama de Coxeter-Dynkin Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD Plantilla:DCD
Configuració de vèrtiços (p.q)r r.2p.q.2p (p.r)q q.2r.p. 2r (q.r)p q.2r.p. 2r r.2q.p. 2q 3.r.3.q.3.p
Triangular
(3 3 3)

Plantilla:0
Erro al crear miniatura:
(3.3)3
Erro al crear miniatura:
3.6.3.6
Erro al crear miniatura:
(3.3)3
Erro al crear miniatura:
3.6.3.6
Erro al crear miniatura:
(3.3)3
Erro al crear miniatura:
3.6.3.6
Erro al crear miniatura:
6.6.6

3.3.3.3.3.3

Dominis fonamentals no simples

L'únic domini fonamental possible en l'espai euclídeo bidimensional que no és un símplex és el rectàngul (∞ 2 ∞ 2), en diagrama de Coxeter-Dynkin: Plantilla:DCD. Totes les formes generades a partir d'ell es convertixen en tesselats quadrats.

Vore també

Referències

Bibliografia