Teseracto

| Teseracto | |
|---|---|
Diagrama de Schlegel | |
| Tipo | Politopo regular |
| Família | Hipercubo |
| Celes | 8 {4,3} |
| Cares | 24 {4} |
| Arestes | 32 |
| Vèrtiços | 16 |
| Símbol de Schläfli | {4,3,3} {4,3}x{} {4}x{4} {4}x{}x{} {}x{}x{}x{} |
| Diagrama de Coxeter-Dynkin | |
| Grup de simetria | B4, [3,3,4] |
| Dual | 16-celes |
| Figura de vèrtiç | (3.3.3) |
| Propietats | Convexo, isogonal, isotoxal, isoedral |
En geometria, el teseracto és l'anàlec en quatre dimensions del gaveta; o expressat en atres paraules, el teseracto guarda en la gaveta una relació igual a la que la gaveta guarda sobre el quadrat. Aixina com la superfície de la gaveta consta de sis cares quadrades, l'hipersuperficie del teseracto consta de huit celes cúbiques. És un dels sis politopos regulars convexos de 4 dimensions.
També rep el nom de huit cela, 8-cela, C8, octácoro (regular, nom precís), octaedroide,[1] prisma cúbic, o tetracubo.[2] És el hipercubo de quatre dimensions, o el 8-gaveta, formant part de la família d'hipercubos n-dimensionals o politopos de mida.[3] Coxeter[4] ho va etiquetar com el politopo .
És una figura formada per huit gavetes tridimensionals ubicats en un espai a on existix un quart eix dimensional (considerant el primer la llongitut, el segon l'altura i el tercer la profunditat). En un espai tetradimensional, el teseracto és un gaveta de quatre dimensions espacials. Es compon de 16 vèrtiços, 32 arestes, 24 cares quadrades, 8 celes cúbiques i d'1 teseracto, valors que es poden deduir dels <o>sumants</o> del desenroll del binomi de Newton[5] , a on el valor de n equival al número de dimensions (4 en el cas del teseracto), i sent i .
Etimologia
Segons el Oxford English Dictionary, la paraula teseracto va ser falcada i utilisada per primera volta en 1888 per Charles Howard Hinton en el seu llibre A New Era of Thought. El terme procedix del grec antic τέσσερεις ἀκτίνες (téssereis aktines, "quatre rajos"), referint-se a les quatre arestes que partixen de cada vèrtiç cap als vèrtiços contigus.[6] En esta publicació, aixina com en alguns dels treballs posteriors de Hinton, la paraula també està escrita ocasionalment com "tessaract".
Noció intuïtiva
Un teseracto es pot definir com una gaveta desfasado en el temps, és dir, com la suma de totes les seues posicions a lo llarc del temps (entés com una quarta dimensió). Per supost, és impossible vore un hipercubo en la quarta dimensió, ya que solament es vorien els punts que toquen el nostre univers, aixina que, en sòrt, solament seria possible vore una gaveta comuna únicament en el cas de que el hipercubo toque l'espai 3D en forma paralela a una de les seues hipercaras. En qualsevol atre cas, es voria un poliedre irregular, de la mateixa manera que quan una gaveta és intersecado per un pla es poden generar distintes figures planes.
No és possible vore un hipercubo perque el ser humà està subjecte tres dimensions, per lo que solament pot vore's la proyecció de lo que seria un hipercubo. S'assembla a dos gavetes anidados, en tots els vèrtiços conectats per llínees. No obstant, en el teseracto real de quatre dimensions totes les arestes tindrien la mateixa llongitut i tots els ànguls serien ànguls rectes.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Matila Ghyka, The geometry of Art and Life (1977), p.68
- ↑ Este terme també pot significar un policubo compost per quatre gavetes
- ↑ Elte, E. L. (1912). The Semiregular Polytopes of the Hyperspaces, Groningen: University of Groningen. ISBN 1-4181-7968-X.
- ↑ Coxeter, 1973, §7.2. illustration Fig 7.2C.
- ↑ En alguns texts es parla simplement de la fòrmula del polinomi , el desenroll del qual és precisament el binomi de Newton
- ↑ «Home : Oxford English Dictionary». Consultat el 21 de giner de 2018.
- ↑ (1980).«Cosmos: un viage personal, Capítul 10. El tall de l'eternitat».
Bibliografia
- Coxeter, H.S.M. (1973). Regular Polytopes, 3rd edició, Dover.
- F. Arthur Sherk, Peter McMullen, Anthony C. Thompson, Àsia Ivic Weiss (1995) Kaleidoscopes: Selected Writings of H.S.M. Coxeter, Wiley-Interscience Publication ISBN 978-0-471-01003-6 [1]
- Archivat el 11 de juliol de 2016 archivat en Wayback Machine.
- (Paper 22) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi Regular Polytopes I, Mathematische Zeitschrift 46 (1940) 380-407, MR 2,10]
- (Paper 23) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi-Regular Polytopes II, [Math. Zeit. 188 (1985) 559-591]
- (Paper 24) H.S.M. Coxeter, Regular and Semi-Regular Polytopes III, [Math. Zeit. 200 (1988) 3-45]
- John H. Conway, Heidi Burgiel, Chaim Goodman-Strass (2008) The Symmetries of Things, ISBN 978-1-56881-220-5 (Chapter 26. pp. 409: Hemicubes: 1n1)
- T. Gosset (1900) On the Regular and Semi-Regular Figures in Space of n Dimensions, Messenger of Mathematics, Macmillan.
- T. Proctor Hall (1893) "The projection of fourfold figures on a three-flat", American Journal of Mathematics 15:179–89.
- Norman Johnson Uniform Polytopes, Manuscript (1991)
- N.W. Johnson: The Theory of Uniform Polytopes and Honeycombs, Ph.D. (1966)
- Victor Schlegel (1886) Ueber Projectionsmodelle der regelmässigen vier-dimensionalen Körper, Waren.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teseracto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
