Teoria del Pensament Complex

El pensament complex és definit per Edgar Morin com un teixit (complexus: lo que està teixit en conjunt) de constituents heterogéneus inseparablemente associats, que presenta la paradoxa de lo un i lo múltiple; és dir, és la capacitat de vore la realitat com un gran teixit. No és una paraula solució, sino una "paraula problema" que busca articular (unir alguna cosa per a que tinga coherència), associar i contextualizar sabers que el pensament tradicional ha mantingut separats i fragmentats. Es tracta d'una postura que aspira a un coneiximent multidimensional, reconeixent que el saber complet és impossible i que sempre existirà una tensió entre l'aspiració a un saber no parcelado i el reconeiximent de lo inacabat de tot coneiximent.

Context històric

El sorgiment del Pensament Complex d'Edgar Morin, sorgix a finals de la década de 1960, respon a una profunda transformació científica i a una série d'events sociohistóricos que varen desafiar els paradigmes tradicionals. En l'àmbit científic, el sigle XX va estar marcat per l'irrupció de teories que varen canviar la visió d'un univers mecànic i predible: la termodinàmica va introduir la noció d'entropía i desorde; la física quàntica i la relativitat varen posar en dubte les certees clàssiques en evidenciar la interdependencia espaciotemporal i el paper del observador; i la biologia molecular va redefinir la vida com un fenomen d'autoorganisació. A este panorama es va sumar el sorgiment interdisciplinari de la teoria de sistemes, la cibernètica i la Teoria de l'Informació, les quals varen aportar les ferramentes conceptuals necessàries, com la causalitat circular i la neguentropía, per a abordar els fenomens no com a unitats aïllades, sino com a totalitat complexes i dinàmiques. Paralelament, la trayectòria personal i ideològica de Morin va actuar com un catalisador fonamental per a la busca d'un método alternatiu al cartesianisme. La seua participació en la Resistència francesa front a l'ocupació nazi i la seua posterior ruptura en el dogmatisme marxiste varen generar en l'autor un profunt escepticisme cap als discursos totalitaris i una valoració explícita de l'incertitut. Finalment, l'impacte social i cultural dels acontenyiments de maig del 68 en França va consolidar el seu pensament cap a la formulació d'una epistemologia de la complexitat, un esforç que es porta a terme en la seua majoria en la seua obra, El Método.

Pensament Complex

Els tres principis del pensament complex busquen canviar les llimitacions del pensament simplificador, açò en permetre-nos relacionar conceptes que tradicionalment es consideren oposts o aïllats:

1. El principi dialógico: Este principi consistix en l'associació de térmens que són, al mateix temps, complementaris i antagonistas. A diferència de la llògica clàssica, que rebuja la contradicció com un error, la dialógica permet mantindre la dualitat en el centre de l'unitat sense que els térmens s'anulen entre sí. Eixemple de l'orde i el desorde: Estos dos conceptes solen vore's com a enemics que se suprimixen, pero en certs casos colaboren per a produir organisació i complexitat en l'univers. Eixemple biològic: La vida sorgix de l'interacció entre l'ADN (estable i hereditari) i les proteïnes (inestables i en contacte en el mig); abdós principis són necessaris l'un per a l'atre, operant en una tensió constant. En psicologia: Permet entendre que el ser humà és unidual, és dir, plenament biològic i plenament sicològic al mateix temps, unint lo que la llògica llineal manté separat.

2. El principi de recursividad organizacional: Este principi trenca en l'idea de causalitat llineal (causa → efecte) en propondre una causalitat en bucle o mola. Un procés recursivo és aquell en el que els productes i els efectes són, al mateix temps, causes i productors d'allò que els produïx. Eixemple dels individus i la societat: Els individus produïxen la societat a través de les seues interaccions, pero la societat, una volta produïda, retroactúa sobre els individus per a produir-los a través del llenguage i la cultura. Eixemple del llenguage: No es pot dir que els humans varen inventar el llenguage i després est va existir per sí solament; el llenguage nos fa persones i les persones fem el llenguage en una relació recursiva. Autoproducción: Este principi és fonamental per a entendre l'autopoiesis o capacitat dels sistemes vius de produir-se a sí mateixos constantment.

3. El principi hologramático: Basat en la llògica d'un holograma físic, a on el punt més chicotet conté la casi totalitat de l'informació de l'objecte representat, este principi afirma que no solament la part està en el tot, sino que el tot està en la part. Transcendix tant el reduccionisme (que només veu les parts) com l'holisme (que només veu el tot). Eixemple biològic: Cada cèlula del nostre cos conté la totalitat de l'informació genètica de l'organisme complet. Eixemple sociològic: Cada individu porta en el seu interior la cultura, el llenguage i les normes de la societat a la que pertany; aixina, el "tot social" està present en cada acte i pensament individual. Coneiximent: Este principi permet entendre i contribuir al concepte del coneiximent de les parts a través del tot i el del tot a través de les parts en un mateix moviment

Referències

Alcaraz González, R., Hernández Penya, D. i Net Olvera, M.B., Pensament complex i psicologia, Revista Electrònica de Psicologia Iztacala (Vol. 25, No. 1) https://www.iztacala.unam.mx/carreras/psicologia/psiclin/vol22num2/mvol22no2artiNTRODUCCION.pdf

Barberousse, P. Fonaments teòrics del pensament complex d'Edgar Morin, 2008, Revista Educara (Vol. XII, Nº 2) https://dialnet.unirioja.es/servlet/articule?codigo=4781017

Morin, E. Introducció al pensament complex, 1994, Gedisa. Disponible en: https://postgrau.unam.mx/musica/div/pdf/Morin_Introduccion_a el_pensament_complex.pdf

Najmanovich, D. Estètica del pensament complex, 2005, Bastides. https://www.scielo.org.mx/pdf/anda/v1n2/v1n2a2.pdf