Anar al contingut

Teorema de categories de Baire

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La teorema de les categories de Baire o simplement teorema de Baire és una ferramenta important en topología general i en anàlisis funcional. La teorema té dos formes, cada una de les quals dona condicions suficients per a que un espai topològic siga un espai de Baire. La versió per a espais mètrics complets va ser demostrada per René-Louis Baire en la seua tesis doctoral de 1899.

Enunciat de la teorema

[editar | editar còdic]

Un espai de Baire és un espai topològic en la propietat següent: per a cada colecció numerable de conjunts oberts densos {Un}n=1, la seua intersecció n=1Un és densa.

Cap d'estes afirmacions implica l'atra, ya que hi ha espais mètrics complets que no són localment compactes (els número irracional en la mètrica definida a continuació; també, qualsevol espai de Banach de dimensió infinita), i hi ha espais de Hausdorff localment compactes que no són metrisables (per eixemple, qualsevol producte no numerable d'espais de Hausdorff compactes no trivials; també, varis espais de funcions utilisats en l'anàlisis funcional, o l'espai de Fort no numerable). Vore Steen i Seebach en les referències següents.

Esta formulació és equivalent a TCB1 i a voltes és més útil en aplicacions. També: si un espai mètric complet no buit és l'unió numerable de conjunts tancats, llavors un d'estos conjunts tancats té interior no buit.

Relació en l'axioma d'elecció

[editar | editar còdic]

Les demostracions de TCB1 i TCB2 per a espais mètrics complets arbitraris requerixen alguna forma del axioma d'elecció i, de fet, TCB1 és equivalent sobre ZF al axioma d'elecció depenent, una forma dèbil de l'axioma d'elecció.[1]

És possible demostrar sobre ZF, sense necessitat de principis d'elecció adicionals, una forma restringida de la teorema de les categories de Baire, en la que se supon que l'espai mètric complet també és separable.[2] Esta forma restringida s'aplica en particular a la recta real, l'espai de Baire ωω, i l'espai de Cantor 2ω.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Blair 1977
  2. Levy 1979, p. 212


Referències

[editar | editar còdic]