En matemàtiques, i més específicament en topología i anàlisis funcional, espai pseudométrico és un concepte que generalisa el d'espai mètric, substituint el concepte de distància pel de pseudodistancia o pseudométrica, de tal forma que la pseudodistancia entre dos punts distints pot ser zero.[1]

Una pseudodistancia o, més generalment, una família de pseudodistancias determina en un conjunt una estructura uniforme. l'espai topològic resultant es denomina espai de calibració o espai gauge.

Reciprocament, tota estructura uniforme pot ser induïda per una família de pseudodistancias. En particular, una sola pseudodistancia és suficient per a determinar l'estructura si i solament si existix un sistema fonamental de entorns numerable.

Definició i propietats

Un espai pseudométrico (X,d) és un parell format per un conjunt X i una funció d:X×X⟶ℝ≥0 (denominada semidistancia o pseudométrica), en valors reals no negatius, tal que para tot x,y,z∈X,

  1. d(x,x)=0.
  2. d(x,y)=d(y,x) (simetria)
  3. d(x,z)≤d(x,y)+d(y,z) (desigualtat triangular)

D'estes condicions es deduïx que la pseudodistancia no pot prendre valors negatius, ya que d(x,y)=12(d(x,y)+d(y,x))≥12d(x,x)=0.

Tot espai mètric és un espai pseudométrico. No obstant, en general, no es requerix que els punts siguen distinguibles; és dir, pot donar-se d(x,y)=0 per a diferents valors x≠y.

Utilisant pseudodistancias en lloc de distàncies es poden traslladar fàcilment als espais pseudométricos alguns conceptes definits originalment per a espais mètrics, com el d'acotación de conjunts i funcions o el de continuïtat uniforme.

La suma d'una família finita de pseudodistancias di;1≤i≤n en un conjunt X és una atra pseudodistancia d(x,y)=d1(x,y)+d2(x,y)+⋯+dn(x,y).

A partir d'una família numerable de pseudodistancias di;i∈ℕ definides en el mateix conjunt X pot definir-se una distància per mig de

d(x,y)=∑i=0∞2−idi(x,y)1+di(x,y)

Eixemples

  • Tot espai mètric (M,d) és vàlit com a eixemple d'espais pseudométricos.
  • La pseudodistancia nula d(x,y)=0 definida en qualsevol conjunt X determina la topología trivial.
  • Siga ℱ(X) l'espai de funcions f:X→ℝ definides en un conjunt X en valors reals, en el que s'ha elegit un punt x0∈X. Este punt induïx una pseudodistancia en ℱ(X) definida per
d(f,g)=|f(x0)−g(x0)| para tot f,g∈ℱ(X)
  • En un espai vectorial V, una seminorma p induïx una pseudodistancia definida per
d(x,y)=p(x−y).
  • Tot espai de mida (Ω,𝒜,μ) pot vore's com un espai pseudométrico complet definint
d(A,B):=μ(AΔB) para tot A,B∈𝒜.

Notes

  1. ↑ Burago, Dimitri; Burago, {{{nom2}}}; Ivanof, {{{nom3}}} (2001). A Course in Metric Geometry (en anglés), American Mathematical Society. ISBN 0-8218-2129-6.

Referències

  • von Querenburg, Bote (2001). Mengentheoretische Topologie (en alemà), Berlin: Springer-Verlag. ISBN 3-540-67790-9.
  • Arkhangel'skii (1990). General Topology I: Basic Concepts and Constructions Dimension Theory (en anglés), Springer. ISBN 3-540-18178-4.


Referències