Temple d'Apolo Dafneo

El Temple d'Apolo Dafneo era un temple grec de l'Antiga Grècia dedicat a Apolo Dafneo, situat en Ática, Grècia. Es trobava en el coll entre els monts Egaleo i Poíkilo, per a on discorria la Via sagrada des d'Atenes fins a Eleusis. Els restants arqueològics del temple es troben en l'actual barri de Dafni de Chaïdári, en els terrenys del monasteri de Dafni.

Temple d'Apolo Dafneo

Història

Es creu que el temple d'Apolo Dafneo es va construir originalment durant l'época clàssica. No obstant, no es coneix la data exacta, ya que els fonaments del temple es troben baix l'actual monasteri i no s'han pogut estudiar en profunditat. El temple estava dedicat a Apolo, a qui s'associava a sovint en el llorer (dafnē), i més vesprada també a Atenea, Deméter i Perséfone. L'epítet d'Apolo Dafneo s'ha conservat en el nom de l'actual barri i del monasteri.

En la mitologia grega, Céfalo, va ser desterrat d'Atenes per l'assessinat de la seua esposa, despuix de lo que es va traslladar a una illa que va rebre el seu nom: Cefalonia. Calcine i Deto, descendents de Céfalo en dècima generació, varen demanar més tarde permís al oràcul de Delfos per a retornar a Atenes. L'oràcul els va aconsellar que oferiren un sacrifici a Apolo en el primer lloc de Ática a on veren passar per terra una trirreme. Quan varen aplegar a la montanya de Poíkilo, varen vore una serp que s'afanyava cap al seu niu, i allí varen oferir un sacrifici a Apolo.

Els visigodos, liderats per Alarico I, varen destruir el temple en l'any 395/396. En el seu lloc es va construir una iglésia basilical en el V, que va ser ampliada i restaurada per a convertir-se en el primer monasteri del lloc durant el regnat de Justiniano I, entre els anys 527 i 565. El monasteri actual que es troba en este lloc data de l'época bizantina, aproximadament de l'any 1080.

Edificis i troballes

El temple formava part d'un complex sagrat més ampli. S'han conservat parts de l'edifici del temple, que es varen reutilisar en les estructures del monasteri. En la columnata del monasteri hi ha capitells de columnes dòriques de l'época clàssica i, en l'exonartex, una columna jónica en les seues capitells de l'época romana. Segons Pausanias, en el recint del santuari hi havia estàtues d'Apolo, Atenea, Deméter i Perséfone. No obstant, segons pareix el temple principal del santuari no era especialment gran, per lo que és possible que, a lo manco per a Deméter i Perséfone, hi haguera en la zona un atre temple més menut.

Tot el recint del santuari estava rodejat per un mur tem-nos. A lo manco una part de la muralla del monasteri de l'época bizantina es va construir sobre ell. La porta este de la muralla es troba, segons pareix, en el lloc a on estava la porta de l'antiguetat. Prop del temple hi havia una cova dedicada a Pa i a les nimfes, aixina com un santuari d'Afrodita.