Tell Sabi Abyad
Tell Sabi Abyad (àrap تل صبي أبيض: àrap تل صبي أبيض) és un lloc arqueològic en la vall del riu Balikh, en el nort de Síria. El lloc consta de quatre tells (montículs) prehistòrics que es numeren com Tell Sabi Abyad I a Tell Sabi Abyad IV. Les seues excavacions han permés determinar que el lloc va estar habitat ya al voltant dels anys 7500 a 5500 a. C., a pesar de que no sempre al mateix temps; l'assentament va canviar de lloc entre els quatre llocs.[1]
La ceràmica més primerenca de Síria ha segut descoberta en este lloc: data de ca. 6900-6800 a. C., i consta d'objectes de mineral templat, i a voltes pintats.
Excavacions
Des de 1986, l'arqueòlec Peter Akkermans ha dirigit extenses excavacions en Tell Sabi Abyad I, II i III. Es varen conduir inspeccions en el quart montícul, pero les excavacions no varen ser possibles pel seu us com a cementeri local.[2]
Ceràmica
La ceràmica de Tell Sabi Abyad és una miqueta similar a aquella trobada en atres llocs prehistòrics en Síria i el surest de Turquia; per eixemple en Tell Halula, Akarçay Tepe Höyük, Mezraa-Teleilat, i Tell Seker al-Aheimar. Inclús en Sabi Abyad, la presència de ceràmica pintada és prou única. Els arqueòlecs varen descobrir lo que sembla ser la ceràmica pintada més antiga en el lloc. Més tart, la ceràmica pintada va ser interrompuda, i la seua calitat va declinar:
Els nostres descobriments en Tell Sabi Abyad mostren una fase breu inicial en la que les persones experimentaven en ceràmica pintada. Esta tendència no va continuar, no obstant. Segons lo que podem vore ara, les persones llavors varen deixar de pintar la seua ceràmica durant sigles. En canvi, es varen concentrar en la producció d'objectes toscos i sense decorats. No va ser fins a al voltant del 6200 a. C. que les persones varen escomençar a afegir decoració pintades novament. La qüestió de per qué els habitants neolítics de Tell Sabi Abyad inicialment varen deixar de pintar la seua ceràmica es manté sense resposta al dia de hui.[3]
Entre les peces de ceràmica trobades en el lloc s'inclouen bols i vasijas, a sovint en colls angulats i ornamentadas en dissenys geomètrics, alguns presentant animals cornudos. Només entorn sis per cent de la ceràmica trobada va ser produïda localment.[4]
Canvis culturals al voltant de 6200 a. C.
Significatius canvis culturals varen ser observats prop del 6200 a. C., els quals semblen estar conectats en el canvi climàtic abrupte de l'event climàtic ocorregut en 8200 a. C. En tot, l'assentament no va ser abandonat en eixa época:[5]
Un canvi important va tindre lloc al voltant de 6200 a. C. implicant nous tipos d'arquitectura, incloent almagasens extensos i edificis circulares chicotets (tholoi); el desenroll subsecuente d'una ceràmica molt més complexa i a sovint en formes i objectes decorats; l'introducció de chicotetes puntes de flecha travesseres i punts en mechons curts; l'ocurrència abundant d'argila en husos en espiral, sugerents canvis en la fabricació textil; i l'introducció de sagells com a indicadors de propietat i l'organisació d'almagasenament controlat.[1]
Monedes d'argila
El lloc ha revelat la colecció més gran de fiches i sagells d'argila de la que es té registre, en més de 275 peces, fetes per un mínim de 61 sagells d'acunyament. Tals dispositius d'intercanvi varen ser trobats per primera volta en el nivell III de Mureybet durant el neolític precerámico A i és ben sabut que es varen desenrollar durant el neolític.[6]
Tell Sabi Abyad I
Tell Sabi Abyad I, el més gran dels llocs, va anar primer ocupat entre 5200 i 5100 a. C. durant el Neolític. Mostra una fase més tardana d'ocupació, denominada "transicional" per Akkermans, entre 5200 i 5100 a. C., el qual va ser seguit per un primerenc periodo de la cultura Halaf entre 5100 i 5000 a. C. l'arquitectura de el VI mileni presentava assentaments en edificis rectangulars de múltiples habitacions en estructures redones cridades tholoi que s'ha sugerit que eren utilisades per a almagasenament.
Restants posteriors d'una estructura massiva cridada la "Fortalea" es va datar en el periodo Assiri Mig (Edat de Bronze Tardà) entre 1550 i 1250 a. C. També es varen trobar edificis domèstics, sugerint que l'assentament era una ciutat asiria de frontera a on s'estacionava una guarnició. L'estructura de la "Fortalea" conenía huit habitacions de 2,5 metros d'ample, murs construïts en atobó i una escala que conduïa a un segon pis.[7]
Zooarqueología i arqueobotánica
En el periodo Halaf, Tell Sabi Abyad va tindre una economia ganadera plenament desenrollada en domesticació animal de predominantment cabres, pero també ovelles, vacuns i porcs. També es caçava un número chicotet de gaseles, a pesar de que l'evidència sobre la caça i peixca no està ben atestada en el lloc.[8]
Els arbres que haurien creixcut en eixa época incloïa àlbers, sauces i fresnos.
El farro domesticat era el cultiu primari, junt en escanda, ordi i lli. Es va trobar un número baix de pésols i llentilles en comparació a llocs similars.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Fieldwork campaign: Tell Sabi Abyad (Syria) universiteitleiden.nl
- ↑ Gosden, 1999, p. 344.
- ↑ The very oldest pottery of Tell Sabi Abyad (and of Syria), 7000-6700 BC www.sabi-abyad.nl
- ↑ Maisels, 1999, p. 144.
- ↑ J van der Plicht, P G Akkermans, O Nieuwenhuyse, A Kaneda, A Russell, Tell Sabi Abyad, Syria: Radiocarbon Chronology, Cultural Change, and the 8.2 ka Event RADIOCARBON, Vol 53, Nr 2, 2011, p 229–243
- ↑ Sanner, 1991, p. 29.
- ↑ Lipiński, 2000, p. 122.
- ↑ Maisels, 1993, p. 136.
Bibliografia
- Masetti-Rouault, Maria Grazia; Rouault, Olivier; Wafler, M. (2000). «Old and New Perspectives on the Origins of the Halaf Culture by Peter Akkermans», La Djéziré et l'Euphrate syriens de la protohistoire à la fi du second millénaire av. J.C, Tendances dans l'interprétation historique dones données nouvelles (Subartu), pp. 43–44.
- Gosden, Chris (1999). The Prehistory of Food: Appetites for Change, Taylor & Francis. ISBN 978-0-415-11765-4.
- Lipiński, Edward (2000). The Aramaeans: Their Ancient History, Culture, Religion, Peeters Publishers. ISBN 978-90-429-0859-8.
- Maisels, Charres (1993). The Near East: Archaeology in the 'Cradle of Civilization', Psychology Press. ISBN 978-0-415-04742-5.
- Maisels, Charres (1999). Early Civilizations of the Old World: The Formative Histories of Egypt, the Levant, Mesopotamia, Índia and China, Psychology Press. ISBN 978-0-415-10975-8.
- Senner, Wayne M. (1991). The Origins of Writing, University of Nebraska Press. ISBN 978-0-8032-9167-6.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tell Sabi Abyad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.