Mureybet

Zona del Creixent Fèrtil, cap a 7500 a. C., en els principals jaciments del Neolític precerámico. Només el noroest i el nort de Mesopotamia estaven ocupats, mentres que el centre i el sur de Mesopotamia, en pluges naturals insuficients, encara no havien segut colonisats per el home.

Tell Mureybet (també Mureybat) és un jaciment arqueològic de la Vall Mija del Éufrates, en Síria, un dels que registren canvis en les formes de vida dels hòmens que conduirien al Neolític, com els passos inicials de l'agricultura.

Cronologia

Mureybet se situa en l'extrem nort de l'àrea de la cultura natufiense (12.000 a 9.500 a. C.), no llunt de Tell Abu Hureyra.

S'han detectat ocupacions des de el XII mileni a. C. fins a el VIII mileni a. C. La primera investigació arqueològica del jaciment es va portar a terme en 1964. En eixe any, es va prendre nota del jaciment durant una prospecció arqueològica de la regió dirigida per Maurits N. van Loon, del Institut Oriental de l'Universitat de Chicago, i es va realisar un chicotet sondeig.

Les excavacions efectuades en 1971 per Jacques Cauvin varen posar al descobert un poblat de cases circulares de sis metros de diàmetro, en murs en l'interior i sostres plans, fetes de rajola o blocs calcáreos units per morter d'argila. Els treballs varen ser interromputs en 1993 en la creació d'un embassament en el riu Éufrates, lo que va formar un llac artificial cridat Buhayrat al Torreu.

En la seua fase plena, el poblat va aplegar a alcançar casi les tres hectàrees, compost per grans cases ya rectangulars. En el principi l'almagasenament dels recaptes s'efectuava en l'interior de les cases, pero posteriorment es traslladaria a sijas situats en l'exterior d'elles.

L'instrumental trobat (azuelas tallades, astrals polimentades, fulls de hoz i instruments de molienda) junt en l'aument detectat de rosegadors apunta al desenroll de l'agricultura, propi del Neolític.

En el progrés de l'economia es percep la presència en la fase Natufiense final gran abundància de correhuela dels camins (Polygonum), mentres que més alvance es constata la presència del blat (Triticum boeoticum) de morfologia selvada, aixina com polenes de cereal, restants d'ordi, etc. Com en atres jaciments propencs a grans extensions d'aigua, les aus migratòries, particularment les palmípedas, es manifesten com una excelent font d'aporte cárnico.

El jaciment està compost de quatre nivells arqueològics numerats en guarismes romans: Mureybet I (Natufiense final), Mureybet II (Khiamiense. En ell es varen trobar figurillas femenines de pedra calcàrea. Sembla documentat el cult al bou), Mureybet III i Mureybet IV.

Vore també

• Neolític en Orient Pròxim

Referències

• V.V.A.A. Ana M.ª. Muñoz Amilibia (Coordinadora). Prehistòria (II). UNED. ISBN 84-362-4401-X

Bibliografia

• Juan José Ibáñez, Li Site Neolithique De Tell Mureybet (Syrie Du Nord): Maison De L'Orient Et De la Mediterranee Jean Pouilloux: En Hommage a Jacques Cauvin. ISBN 978-1-4073-0330-7. (En francés).