Tell Abu Hureyra (en àrap: تل أبو هريرة), és un jaciment arqueològic en el vall de l'Eufrates, en el territori que actualment correspon a Síria. Este lloc es caracterisa per posseir dos ocupacions clarament vinculades en el procés de domesticació de cereals en el Próximo Oriente.[1]

Característiques del lloc

Els restants de les llogarets dins del tell provenen de més de 4.000 anys d'habitació pre-ceràmica que comprenen els periodos Epipaleolític i Neolític. El lloc consistia en dos llogarets; Abu Hureyra 1 i Abu Hureyra 2. Els habitants de Abu Hureyra 1 eren de l'era epipaleolítica i eren caçadors-recolectors sedentaris. Abu Hureyra 2 va tindre lloc a principis del Neolític i estava compost per agricultors.L'antic Abu Hureyra va ser ocupat entre 13.000 i 9.000 anys arrere segons datació per carbono-14.

Importància arqueològica

El lloc és significatiu perque els habitants de Abu Hureyra varen començar com caçadors-recolectors, pero poc a poc es varen ser dedicant a l'agricultura, convertint-se en els primers agricultors coneguts del món. El cultive va començar al principi del periodo Dryas Recent en Abu Hureyra. Abu Hureyra sugerix que el centeno va ser el primer cultiu sistemàtic de cereals. Les proves presentades en el lloc de Abu Hureyra varen canviar la ment dels arqueòlecs.

Ara es creu que el primer cultive sistemàtic de cereals va ser fa uns 13.000 anys. Pel Màxim Tardiglacial, el lloc de Abu Hureyra va experimentar un canvi climàtic. Els canvis en el nivell del llac i a l'aridez del sol varen provocar l'expansió de la vegetació cap a les zones més baixes dels camps. Abu Hureyra va terminar acumulant vegetació que consistia en pastures, roures i la planta Pistacia atlantica. El clima va canviar de mesos càlits i secs, a mesos abruptament fredor i secs.

Referències

  1. ↑ Moore, Andrew M. T. (2000). Village on the Euphrates: From Foraging to Farming at Abu Hureyra, Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-510806-X.