Khiamiense
.jpg)
El khiamiense (també conegut com El Khiam o El-Khiam) és un periodo del Neolític en Orient Pròxim, que marca la transició entre el natufiense i el neolític precerámico A. Algunes fonts ho daten entre 10000-9500 a. C.[1] En l'actualitat, s'ha ajustat al 10200 i 8800 a. C., segons la cronologia ASPRO.
El khiamiense deu el seu nom al lloc d'El Khiam, situat a la vora del mar Morta, a on els investigadors han recuperat antigues puntes de flecha de sílex en dos escotaduras pròximes a la base, conegudes en el nom de «puntes de Khiam».[1] Han servit per a identificar els llocs d'este periodo, que es troben en les actuals Cisjordània, Israel-Palestina, Azraq (Jordània), Abu Madi en el Sinaí, i cap al nort fins a Mureybet, a la vora del Éufrates.
Aparte de l'aparició de les puntes de flecha del Khiam, el khiamiense se situa a continuació del natufiense, sense grans innovacions tècniques. Les primeres cases varen ser construïdes a nivell del sol, i no per davall com s'havia fet anteriorment. Per una atra part, els grups humans de la cultura del Khiam eren caçadors recolectors i l'agricultura en aquell moment era encara prou precària, segons les proves arqueològiques d'este periodo.[2] Descobriments recents mostren que en l'Oriente Pròxim i Anatolia es varen escomençar a fer proves en l'agricultura cap al 10.900 a. C. [3] i que ya podria haver-se segut experimentant en el processament del gra salvage entorn al 19.000 a. C. en Ohalo II.[4]
El khiamiense també presenta canvis en els aspectes simbòlics de la cultura, com ho demostra l'aparició de chicotetes estatuillas femenines, aixina com per l'enterrament de cràneus d'uro. Segons Jacques Cauvin, va anar el començ de l'adoració de la dòna i el bou, com s'evidencia en els següents periodos del neolític del Próximo Oriente.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Calvet, 2007, p. 126.
- ↑ Schmidt, 2008, p. 283.
- ↑ Turneya y Brown, 2007, pp. 2036–2041.
- ↑ «Research pushes back history of crop development 10,000 years» (en anglés). University of Warwick. Consultat el 9 de novembre de 2016.
- ↑ Cauvin, 2000, p. 25.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2007) Zivilisationen – wie die Kultur nach Sumer kam (en alemà), Munich: Grin Verlag Gmbh. ISBN 9783638845021.
- Schmidt, Klaus (2008). Sie bauten die ersten Tempel. Dones rätselhafte Heiligtum der Steinzeitjäger (en alemà), Munich. ISBN 3406535003.
- (2007).Quaternary Science Reviews.(26)
- (2000) The birth of the gods and the origins of agriculture (en anglés), Cambridge. ISBN 0-521-65135-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Khiamiense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.