Anar al contingut

El Khiam

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Khiam
Indústria lítica provinent del jaciment del Khiam (Museu d'Arqueologia Nacional de França).

El Khiam ( àrap الخیام, al-Ḫiyām) és un jaciment arqueològic situat prop d'Uadi Khureitun, en el desert de Judea, en Cisjordània, en la vora oest del Mar Morta.

Les troballes arqueològiques en El Khiam mostren una ocupació del lloc casi contínua de grups de caçadors des del mesolític i primers periodos del neolític. La cultura Khiamiana (c. 10000-9500 aC), cridada aixina per este lloc, es caracterisa per una tipologia de puntes de flecha de sílex en dos escotaduras propenques a la base, hui conegudes com "puntes del Khiam".[1]

El Khiam va ser excavat per primera volta per l'arqueòlec francés René Neuville en 1934. Posteriorment ho varen excavar el també arqueòlec francés Jean Perrot en 1951 i l'espanyol Joaquín González Echegaray en 1961.[1]

La majoria de les troballes del jaciment són útils de sílex. Dins d'este repertori hi ha també un full d'obsidiana d'estratigrafia poc clara (Colecció/sondege Perrot, potser la capa A) està feta d'obsidiana de Anatolia.[2] Les figurillas de pedra calcàrea són similars a les de Nahal Oren, Netiv Hagdud, Mureibet i Gilgal .[3]

La presència d'ossos d'animals en el jaciment del Khiam no és molt numerosa. Les cabres salvages representen a les espècies més comunes (90% dels ossos identificables), seguides de la gasela de arabia (7%); l'asno, el javalí i el ganado salvage són rars.[4] Pel chicotet tamany mig dels cápridos (com les cabres) i el gran número de restants de fetos trobats, Pierre Ducos supon que són predominantment animals femelles que provablement eren caçats a finals de hivern o principis de primavera.[5] Es varen trobar menys fetos en la capa 3, lo que pot indicar un canvi en el temps de caça. Per tant, este assentament del periodo precerámico es tracta provablement d'un assentament estacional de caça, que només s'ocupava a finals dones hivern o principis de la primavera.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Gopher, 1994, p. 6-9.
  2. ↑ Gordus i Wright, 1969, p. 79-88.
  3. ↑ VVAA, 1991, p. 422.
  4. ↑ Ducos, 1997, p. 77.
  5. ↑ Ducos, 1997, p. 78.
  6. ↑ Ducos, 1997, p. 81.

Bibliografia