Telepte

Telepte

Telepte (Thelepte. En àrap, ثليفت). Població de Tunicia. Pertany a la Governació de Kasserine. Es troba a 25 km al sur de Kasserine, la capital provincial, i a 5 km al nort de Fériana.

És un municipi de 5.792 habitants (any 2004). Pren el seu apelatiu de la propenca ciutat romana del mateix nom. La seua importància històrica deriva de la seua situació en un important nuc de comunicacions, molt prop de la veïna Argèlia. Se situa junt a la via de ferrocarril que unix Tunis en la ciutat minera de Redeyef i del gaseoducto transmediterráneo que du el gas algerí a Itàlia.

Va jugar un destacat paper durant la Segona Guerra Mundial, durant la Campanya d'Àfrica del Nort. En l'intent de Rommel de capturar els depòsits de combustibles nortamericans de Tébessa (Argèlia), que va donar lloc a la Batalla del pas de Kasserine, unitats del Afrikakorps i de la 15.ª Divisió Panzer varen capturar l'aeròdrom de Telepte el 18 de febrer de 1943, que era un dels més important de la regió.

Telepte antiga

Telepte (llatí, Thelepte; grec, Thamesmida). Colónia romana des de el II, se situa en un important nuc de comunicacions en el que confluïen les calçades romanes que unien Tacape (Gabès) i Capsa (Gafsa), en el sur, i Theveste (Tebbesa) i Cilium (Kasserine), en el nort.

Va ser la ciutat natal de Sant Fulgencio de Ruspe, bisbe de Ruspe. En el VI, Telepte es va convertir en la residència del governador militar de la Bizacena. D'eixe moment és el fort bizantino atribuït al regnat d'emperador Justiniano. Un més dels que componien el llimes creat per a frenar les incursions númidas.

El jaciment arqueològic (Madinat al-Kadima, la ciutat vella) es localisa al sur de l'actual població de Telepte, a l'est i junt a la carretera de Fériana; a mig camí d'estes dos poblacions, i entre la llínea de ferrocarril i un wadi. La ciutadella bizantina, en ruïnes total, ocupa el centre de la ciutat. També queden els restants de les termas romanes, a la vora del wadi, un teatre i vàries basíliques —una d'elles en cinc naus—.

Va ser sèu episcopal cristiana de la Bizacena. Es coneixen els noms de varis dels seus bisbes [1].: Juliano, present en el concilie de Cartago de l'any 256; Donatiano, que va ajudar en el concilie de Cartago de l'any 411; Frumencio, exiliat per Hunerico en l'any 484, poc despuix de la reunió de Cartago habida entre els bisbes catòlics i arrianos; i Esteban, present en el concilie de la Bizacena de l'any 641.

Diòcesis titular

Com moltes atres antigues sèus episcopals que ya no tenen bisbes residencials, Telepte (Thelepte) és ara una diòcesis titular de l'Iglésia catòlica.

Llistat dels bisbes titulars [2]:

• Johann Baptist von Anzer. SVD, 1886–1903, vicari apostólico del sur de Shandong. China.
• Hyacinthe-Joseph Jalabert. CSSp, 1909–1920, vicari apostólico de Dakar. Senegambia.
• Louis-Marie Raucaz. SM, 1920–1934, vicari apostólico de les Illes Salomón.
• Juan Antón de la Font, 1934–1936, bisbe emèrit de Terol. Espanya.
• Paul Joseph Biéchy. CSSp, 1936–1960, vicari apostólico de Brazzaville. Congo.
• Jean-Julien-Robert Mouisset, 1962–1963, bisbe coadjutor de Niça. França.
• José de Jesús Tirat Pedraza, 1963–1965, bisbe Auxiliar de Morelia. Mèxic.
• Manuel Franco dona Costa d'Oliveira Falcão, 1966–1980, Bisbe Auxiliar de Lisboa. Portugal.
• Paulo Lopes de Faria, 1980–1983, Bisbe Auxiliar de Niterói. Brasil.
• Geraldo Lyrio Rocha, 1984–1990, Bisbe Auxiliar de Vitória. Brasil.
• Jean-Louis Tauran, 1990–2003, Secretari de la Secció de Relacions en els Estats en la Secretaria d'Estat de la Santa Sèu.

• Velasio De Paolis. CS, 2003-2011, President de la Prefectura per a Assunts Econòmics de la Santa Sèu.
• Édgar Penya Parra, des de 2011, Nuncio Apostólico.