Senegambia
En el nom de Senegambia es coneix tant a la confederació que varen subscriure Senegal i Gàmbia en els anys 1980, com, per extensió, a la regió d'Àfrica Occidental en a on es troben estos dos paísos.
La Confederació de Senegambia
La fallanca Confederació de Senegambia va existir des de l'1 de febrer de 1982, despuix d'un acort entre Senegal i el seu veí Gàmbia (que es troba rodejat per dit país) firmat el 12 de decembre de 1981. La federació pretenia promoure la cooperació entre abdós nacions, pero va ser dissolta per Senegal el 30 de decembre de 1989 quan Gàmbia va refusar alvançar més en l'unió federal.
Durant la seua curta existència, Senegambia va ser una unió pragmàtica basada en la seguritat mútua dels interessos dels dos països. El govern senegalés temia una inestabilitat nacional causada pels alçament socials en Gàmbia i la regió de Casamanza. Este temor es va tornar realitat el 30 de juliol de 1981, quan izquierdista gambianos varen protagonisar un intent de colp d'Estat contra el president Dawda Jawara. A petició del president Jawara, l'eixèrcit senegalés va entrar a Gàmbia i exitosamente va sofocar l'insurrecció.[1][2] No obstant, esta nova possibilitat de canvi de règim forçat va promoure l'unificació d'idees que havien segut desenrollades en la regió. Léopold Sédar Senghor, primer president de Senegal, va ser un de "els trois pères" ("els tres pares") de la Negritud. Senghor creïa en la Negritud no solament en el sentit de la possibilitat d'unificar Senegal i Gàmbia, sino que també semblava haver cregut que açò seria un procés orgànic.[3] A pesar de la curta existència de la Confederació, Senegambia va ser una de les unions africanes de més duració del periodo.
El respal al procés d'integració senegambiana va vindre primerament dels dos governs i de les èlits d'abdós països; els ciutadans comuns no estaven majorment interessats en l'idea de l'integració.[4] Una volta que les amenaces d'inestabilitat política varen començar a dissipar-se, abdós nacions varen retornar als seus tradicionals aprensiones i estereotips sobre l'atra. Els gambianos, una volta que el colp d'Estat va semblar només ser un simple fet històric, varen començar a témer per la pèrdua del seu propi poder, sobirania i identitat baix la sumissió de Senegal.[4] Hughes i Lewis, en el seu anàlisis de Senegambia, enumeren una série de problemes en les unions que a sovint conduïxen al fracàs, els que esta unió compartia.[5] En este context, la principal plataforma sobre la qual Senegambia havia segut forjada, açò és, la mútua cooperació, va marcar el principi del fi. El terme oficial de l'unió va tindre lloc el 23 d'agost de 1989, quan el president senegalés Abdou Diouf va decidir que era millor que la Confederació es dissolguera despuix d'infructuoses conversacions per a mantindre-la en vida.
Govern
Segons el document confederal, el president de Senegal era el cap d'Estat de la Confederació, mentres que el president de Gàmbia era el Vicepresident. No obstant, el poder eixecutiu de la Confederació era de facto bicéfal, ya que segons el document abdós mandataris devien estar d'acort abans de prendre qualsevol decisió.[6]
President de la Confederació Senegal
|
Inici | Fi | Partit | Atres càrrecs | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
 |
Abdou Diouf (1935-) |
1 de febrer de 1981 | 30 de setembre de 1989 | Partit Socialiste | President de Senegal (1981-2000) | |
Vicepresident de la Confederació Gàmbia
|
Inici | Fi | Partit | Atres càrrecs | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) |
Dawda Jawara (1924-2019) |
1 de febrer de 1981 | 30 de setembre de 1989 | Partit Progressiste Popular | President de Gàmbia (1970-1994) | |
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Senegambia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.