Tel-Abib
Tel Abib (en hebreu: תל אביב, Tel Aviv, "el tossal de la Primavera", en referència al més hebreu d'Abib, i este provablement del acadio Tel Abûbi, "el montícul de l'inundació"), també transcripto Tel Aviv, és un tell no identificat sobre el canal Kebar, prop de Nippur, en l'antiga Mesopotamia, actualment Iraq.[1] En la versió grega de la Bíblia, es traduïx el nom com una expressió: μετέωρος / ficaōros,[2]"a través de l'aire",[3] i en la versió llatina de sant Jerónimo, cridada Vulgata, com Acervum Novarum Frugum, açò és: "el montícul dels nous fruts".[4]
És mencionat pel profeta Ezequiel en el llibre bíblic que du el seu nom, capítul 3, versícul 15:
Del context es desprén que era el lloc d'assentament d'una important colónia de deportats judaítas.[5]
Ubicació
Una menció contemporànea de l'assentament es troba en una tablilla cuneïforme de l'any 511 a. C. (regnat de Darío II), que es va trobar en les excavacions de la ciutat d'Ur en el sur de Babilonia i hui es guarda en el Museu Nacional d'Iraq. Es tracta d'un text comercial, firmat per un escriga cridat Ard-Sense en l'assentament Tel Abûbi, en este document no es mencionen persones d'orige judeu.[6]
No hi ha una atra informació sobre l'assentament, els seus habitants o la seua història.
El sentit del terme acadio, "Tell de l'inundació" i la seua conexió en el Quebar han fet pensar en un assentament destruït per les aigües. En efecte, l'expressió tel abûbi s'utilisa en atres texts; un passage de les Lleis de Hammurabi invoca al deu Hadad per a que castigue a la ciutat d'els qui infringixen les normes, convertint-l'en un tel abûbi. La mateixa expressió s'usa en texts assiris del periodo imperial. En este context, alguns investigadors han plantejat la possibilitat de que el llibre de Ezequiel es referixca a una zona afectada pel desastre i no a un assentament en concret; açò s'adequaria a la pràctica babilònica d'albergar als exiliats en àrees devastades per a recuperar-les.[7]
El canal (o riu) Kebar o Quebar és l'escenari de vàries escenes importants del Llibre de Ezequiel, li'l menciona huit voltes en total, inclosos els versículs inicials. Encara que alguns comentaris bíblics antics identificaven al Kebar en el riu Khabur, en lo que ara és Síria, esta identificació és errònea.[8] El canal ka-ba-ru,tal com li'l crida en acadio, apareix en les tablillas cuneïformes conegudes com archius Murashu de el V procedents de Nippur.[8] Esta via d'aigua formava part d'una complexa ret de canals de rec i transport.
Llegat
L'escritor Nahum Sokolow va adoptar el topònim bíblic com a títul per a la seua traducció hebrea de la novela de Theodor Herzl de 1902, cridada en alemà: Altneuland ("Vella Nova Terra"), basant-se en l'us dels arqueòlecs del terme àrap tell com sinécdoque de "vell" i abib, en hebreu "primavera" en lloc de "nou".
El líder sioniste Menajem Shinkin va propondre el nom hebreu del llibre per al nou llogaret judeu construïda prop de Jaffa, que es va convertir en la moderna ciutat israelita de Tel Aviv.
Referències
- ↑ Boadt, Lawrence. «___protected_title_4___». En: The New Jerome Biblical Commentary. Englewood Cliffs (New Jersey): Prentice Hall, 1990, p. 311 (en anglés).
- ↑ «Ιεζεκιήλ (Ezekiel) 3 :: Septuagint (LXX)». Blue Letter Bible.
- ↑ «Ezekiel (Brenton Septuagint Translation)».
- ↑ «Ezechiel 3 (Vulgata Clementina)».
- ↑ The Cambridge History of Judaism, Vl. 1, Universitat Cambridge Press, 1988, p. 344 (en anglés).
- ↑ Wakusbowitz, Philip (2015). Sobre els rius de Babilonia, El història de l'exili babilònic, Museu de les Terres Bíbliques, pàgina 1 (en hebreu).
- ↑ Oded, Bustanai (2010). Exili d'Israel i Judá en Asiria i Babilonia: sigles VIII i VI a. C. Pardes Publishing House, Haifa, 2010, pàgina 14 (en hebreu).
- ↑ 8,0 8,1 Thompson, Henry O. (1992). "Chebar," en: Anchor Bible Dictionary. Vol. 1. Doubleday. p. 893 (en anglés) ISBN 0-385-19351-3.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tel-Abib» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.