Taca ocular
La taca ocular (o estigma) és un orgànul fotoreceptor que es troba en les cèlules flagellades (mòvils) d'algunes algues verdes i d'atres organismes unicelulars fotosintéticos tals com els euglénidos. La taca ocular permet a les cèlules detectar la direcció i intensitat de la llum i respondre dirigint-se cap a ella (fototaxis) o alluntant-se ("fotoshock" o resposta fotofóbica). Açò permet a la cèlula buscar la cantitat de llum òptima per a la fotosíntesis. Les taques oculars són els ulls més simples i més comuns trobats en la Naturalea, puix es componen simplement de proteïnes fotorreceptoras i un sistema de transducció de senyals que genera una resposta fotovoltaica.[1]
Estructura microscòpica
baix el microscopi òptic, la taca ocular apareix com una taca obscura, a sovint rojosa, com un estigma. El color es deu a les cromoproteínas que conté, tals com chlamiopsina, volvoxopsina o atres fotopigmentos.
Euglena conté un cos paraflagelar que conecta la taca ocular en el flagelle. Al microscopi electrònic, la taca ocular apareix com una estructura lamelar altament ordenada, formada per barres membranosas de disposició helicoidal.[2]
En Chlamydomonas, la taca ocular forma part del cloroplasto i pren l'apariència d'un sandwich membranoso. Es compon d'una membrana cloroplástica (membranes exterior, interior i tilacoide) i grànuls farcidures de carotenoides rodejats per una membrana plasmática. Durant la divisió celular es desarma i es torna a ensamblar en les cèlules filles en una posició asimètrica en relació en el citoesquelet.[3]
Proteïnes de la taca ocular
Les proteïnes predominants en la taca ocular són les proteïnes fotorreceptoras que detecten llum. Els fotorreceptores trobats en els organismes unicelulars cauen en dos grups principals: flavoproteínas i retinilidenes (rodopsinas). La flavoproteínas es caracterisen per contindre molècules flavinas com cromóforos, mentres que les proteïnes retinilidenes contenen retinaldéhido. Les proteïnes fotorreceptoras en Euglena són provablement flavoproteínas.[2] En contraposició, en Chlamydomonas són rodoposinas de tipo archaeano.[4]
Ademés de les proteïnes fotorreceptoras, la taca ocular conté un gran número de proteïnes estructurals, metabòliques i de senyalisació. La taca ocular proteómica de les cèlules de Chlamydomonas es compon d'al voltant de 200 proteïnes diferents.[5]
Referències
- ↑ Hegemann P(1997).«Vision in microalgae».Planta.203(3): 265-74.
- ↑ 2,0 2,1 Wolken J(1977).«Euglena: the photoreceptor system for phototaxis».J Protozool.24(4): 518-22.
- ↑ Dieckmann C(2003).«Eyespot placement and assembly in the green alga Chlamydomonas».Bioessays.25(4): 410-6.
- ↑ Suzuki T, Yamasaki K, Fujita S, Oda K, Iseki M, Yoshida K, Watanabe M, Daiyasu H, Toh H, Asamizu I, Tabata S, Miura K, Fukuzawa H, Nakamura S, Taka#i T(2003).«Archaeal-type rhodopsins in Chlamydomonas: model structure and intracellular localization».Biochem Biophys Res Commun.301(3): 711-7.
- ↑ Schmidt M, Gessner G, Luff M, Heiland I, Wagner V, Kaminski M, Geimer S, Eitzinger N, Reissenweber T, Voytsekh O, Fiedler M, Mittag M, Kreimer G(2006).«Proteomic analysis of the eyespot of Chlamydomonas reinhardtii provides novell insights into its components and tactic movements».Plant Cell.18(8): 1908-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mancha ocular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.