Proteoma
El proteoma[1] és el conjunt de proteïnes que s'expressen o poden expressar-se a partir del genoma d'una cèlula, teixit o organisme, en un moment i condició determinada. El terme es va utilisar per primera volta en 1994 per Marc Wilkins, per a referir-se al total de proteïnes codificades per un genoma[2] i ha segut aplicat a diferents escales en els sistemes biològics.
Tipos de proteomas
Generalment el terme proteoma es referix a totes les proteïnes d'un organisme, pero existixen organismes unicelulars i pluricelular, que poden tindre proteomas molt diferents en distintes cèlules; d'igual manera, ara es poden obtindre totes les proteïnes presents en un organelo, a nivell subcelular, per això és important distinguir els diferents proteomas, subcelular, celular, i complet.
- Un proteoma subcelular és el conjunt de proteïnes que es troben en un determinat organelo, d'una determinada cèlula, per eixemple, el proteoma mitocondrial pot estar compost per més de 3000 diferents proteïnes.[3][4][5]
- Un proteoma celular és la colecció de proteïnes que es troben en un tipo de cèlula particular, en una condició i moment específic.
- Un proteoma complet és aquell que fa referència al conjunt sancer de proteïnes que un organisme, ya siga unicelular o pluricelular, expressa a partir del seu genoma complet. Açò és, a grans traces, l'equivalent proteic del genoma.
- Els virus tenen en el seu genoma seqüències que codifiquen a proteïnes i se li coneix comunament com proteoma viral. Estos proteomas generalment són predits a partir del genoma viral,[6] encara que s'han fet alguns intents per a determinar totes les proteïnes expressades a partir del genoma d'un virus, és dir, el proteoma viral.[7] No obstant, lo més freqüent és que la proteómica dels virus analise els canvis de les proteïnes de l'hoste despuix de l'infecció del virus, de modo que en realitat s'estudien "dos" proteomas (el del virus i el del seu hoste).[8]
Proteómica
La proteómica és l'estudi a gran escala de les proteïnes.[9][10] La proteómica és un domini interdisciplinari que s'ha beneficiat enormement de l'informació genètica de varis proyectes del genoma, inclós el Proyecte del Genoma Humà.[11] Cobrix l'exploració de proteomas a partir del nivell general de composició, estructura i activitat de les proteïnes. És un component important de la genómica funcional. La proteómica generalment es referix a l'anàlisis experimental a gran escala de proteïnes i proteomas, pero a sovint s'usa específicament per a referir-se a la purificació de proteïnes i l'espectrometria de masses. Segons varis científics podem resumir al proteoma en la realisació de 3 activitats: identificar totes les proteïnes elaborades dins d'una cèlula en específic, teixit o organisme; determinar com estes proteïnes formen rets similars a circuits elèctrics dins dels organismes; i per últim, determinar les estructures tridimensionals que adopten estes proteïnes.
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Proteoma». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ Ezzell, Carol(1 d'abril de 2002).«Proteins Rule».Scientific American.Consultat el 19 de juny de 2016.
- ↑ Johnson, D. T.; Harris, R. A.; French, S.; Blair, P. V.(2006).«Tissue heterogeneity of the mammalian mitochondrial proteome».American Journal of Physiology. Cell Physiology.292: c689-c697.doi:10.1152/ajpcell.00108.2006.Consultat el 24 de setembre de 2022.
- ↑ Morgenstern, Marcel; Stiller, Sebastian B.; Lübbert, Philipp; Peikert, Christian D.(Juny de 2017).«Definition of a High-Confidence Mitochondrial Proteome at Quantitative Scale».Cell Reports.19(13): 2836–2852.ISSN 2211-1247.doi:10.1016/j.celrep.2017.06.014.Consultat el 24 de setembre de 2022.
- ↑ Gómez-Serrano, María; Camafeita, Emilio; Loureiro, Marta; Peral, Belén(8 de novembre de 2018).«Mitoproteomics: Tackling Mitochondrial Dysfunction in Human Disease».Oxidative Medicine and Cellular Longevity.2018: 1–26.doi:10.1155/2018/1435934.Consultat el 24 de setembre de 2022.
- ↑ Uetz, Peter; Rajagopala, Seesandra V.; Dong, Yu-An; Haas, Jürgen(15 d'octubre de 2004).«From ORFeomes to Protein Interaction Maps in Viruses».Genome Research.14(10b): 2029–2033.doi:10.1101/gr.2583304.Consultat el 24 de setembre de 2022.
- ↑ Maxwell, Karen L.; Frappier, Lori(Juny de 2007).«Viral Proteomics».Microbiology and Molecular Biology Reviews.71(2): 398–411.ISSN 1092-2172.doi:10.1128/MMBR.00042-06.Consultat el 2022-09-24.(en en)
- ↑ Viswanathan, Kasinath; Früh, Klaus(9 de giner de 2014).«Viral proteomics: global evaluation of viruses and their interaction with the host».Expert Review of Proteomics.4(6): 815–829.doi:10.1586/14789450.4.6.815.Consultat el 24 de setembre de 2022.
- ↑ Anderson, N. Leigh; Anderson, Norman G.(Agost de 1998).«Proteome and proteomics: New technologies, new concepts, and new words».Electrophoresis.19(11): 1853–1861.ISSN 0173-0835.doi:10.1002/elps.1150191103.Consultat el 2020-11-20.(en en)
- ↑ Blackstock, Walter P; Weir, Malcolm P(Març de 1999).«Proteomics: quantitative and physical mapping of cellular proteins».Trends in Biotechnology.17(3): 121–127.doi:10.1016/S0167-7799(98)01245-1.Consultat el 2020-11-20.(en en)
- ↑ Hood, Leroy; Rowen, Llig(2013).«The human genome project: big science transforms biology and medicine».Genome Medicine.5(9): 79.ISSN 1756-994X.doi:10.1186/gm483.Consultat el 2020-11-20.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proteoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.