Siracenos
Els siracenos (Grec: Sirakoi, llatí: Siraci, també Siraceni i Seraci)[1] eren una tribu sármata helenizada que habitava en la Sarmatia Asiàtica; la costa del Riu Kubán en el Mar Negra al nort de les montanyes del Caucas,[1] Siracena és mencionada per Tácito com un dels seus assentaments. Es dia que eren una nació relativament chicoteta pero en una gran moral. Eren veïns de la posterior tribu enemiga dels aorsos.[2]
Migraron del Mar Caspio a la regió de la Mar Negra. A finals del IV, havien ocupat terres entre les montanyes del Caucas i el Don, convertint-se en amos de la regió de Kubán. Varen ser la primera tribu sármata en tindre contacte en els grups helens en la costa de la Mar Negra.[2]
En 310-309 a. C., el seu rei Arifarnes va participar en la guerra de successió del Regne de Bósforo i va perdre en una batalla en el Tates (un afluent del riu Kuban).[2]
En el I durant el govern de Farnaces II del Ponto, el rei de Siraces Abeacus va organisar 20.000 cavalls despuix de l'ocupació romana del Regne de Ponto (63-62 a. C.).[2]
Ells i els aorsi eren mercaders que comerciaven en bens de Babilonia i l'Índia a través dels armenis i els medos, en camellos. Es varen beneficiar enormement d'açò, vist en les seues robes a les que se'ls atribuïx molt or.[2]
El rei Zorsines va lluitar en el Bósforo baix Mitrídates, el rei d'Armènia, contra els dandaridae. El seu aliat Mitrídates es va tornar més vesprada contra els romans que ho havien posat en el tro en l'any 41. Mitridates va eludir als romans i va recuperar el seu regne. En la guerra de Bósforo, el Aorsi baix el príncip Eunones, enviat per Aquila i Cotis I és enviat despuix de Mitrídates i les seues terres, lluitant en Zorsines i sitiant Uspe[3] en el 49 d. C.[4] (La ciutat oferix 10.000 esclaus per a la seua capitulació pero l'assalt va continuar despuix de que els romans declinaren), Zorsines finalment decidix deixar a Mitridates per a governar les seues terres paternes, despuix de donar rehens als romans i aixina fer la pau. Va reconéixer la superioritat romana davant l'image de l'emperador Claudio i el poder dels siracenos es debilita molt.[2]
Eren els més helenizados dels sármatas i mantenien bones relacions en els bósporos.[2]
Ptolomeo menciona la seua colónia en el Sinaí en el II.[5] En 193 d. C., despuix d'un atre conflicte en el Bósforo, els Siraces desapareixen de l'història.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 30 d'abril de 2014. Consultat el 1 d'agost de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Siracenos en Google Libros (bad link as of 20feb16, probably Brzezinski's book.)
- ↑ Siracenos en Google Libros
- ↑ Siracenos en Google Libros
- ↑ Retsö, Jan. 2003. The Arabs in Antiquity: Their History from the Assyrians to the Umayyads. Routledge. ISBN 978-0-7007-1679-1 pp.505-506
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siracenos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.