Siquiatria nutricional

Erro al crear miniatura:

Vista esquemàtica dels components nutricionals que modulen la microbiota intestinal i el sistema inmunitario.

La siquiatria nutricional és una disciplina científica emergent dedicada a explorar la relació entre els efectes de la dieta i la salut mental. S'estan realisant investigacions sobre cóm les dietes deficients influïxen directament en el desenroll del deterioració cognitiva, aixina com en els síntomes d'afeccions psiquiàtriques, com el Trastorn per dèficit d'atenció en hiperactivitat (TDAH), la depressió, l'inflamació, l'ansietat, el trastorn bipolar i l'esquizofrènia. També s'investiga cóm dietes específiques, que procuren mantindre una nutrició equilibrada, podrien ser vies potencials per al tractament de trastorns mentals. Una dieta saludable proporciona els micronutrientes i macronutrientes que permeten mantindre una bona salut mental a les persones neurotípicas (sempre que no es donen atres factors; vore Causes dels trastorns mentals) i que, segons els casos, poden aliviar els padecimientos de les persones neurodivergentes. Per a que una dieta saludable puga desplegar els seus efectes beneficiosos és imprescindible, ademés, que la persona ingerixca les cantitats adequades (d'acort en la seua activitat, condicions i metabolisme basal) per a mantindre un pes saludable.

Si be la siquiatria és diferent de la psicologia, també es parla de psicologia nutricional en el mateix significat que siquiatria nutricional: estudi de les relacions entre la dieta i la salut mental.

Depressió

La siquiatria nutricional reconeix l'importància d'una dieta de calitat per a una millor regulació de l'estat d'ànim (els trastorns de l'estat d'ànim més habituals són la depressió i el trastorn bipolar). L'investigació de 4 ensajos controlats aleatoris sobre la relació entre una dieta adequada i una millor regulació de l'estat d'ànim ha proporcionat noves evidències que sugerixen un víncul causal.

Concretament, l'ensaig SMILES (somriures en anglés i sigles de Supporting the Modification of Lifestyle in Lowered Emotional States, recolzant la modificació d'estils de vida en estats emocionalment baixos), va concloure que una intervenció dietètica de 3 semanes per a individus jóvens en síntomes depressius moderats a greus (puntuació superior a 7 en les escales de depressió, ansietat i estrés, DASS per les seues sigles en anglés) va resultar en millores significatives de l'estat d'ànim.

Una explicació comuna per a les millores de l'estat d'ànim vinculades als canvis dietètics és que els nutrients influïxen directa o indirectament en la funció cerebral, produint efectes similars als de la medicació. Les formes en que es millora el funcionament del cervell són a través de menor inflamació (la dieta saludable reduïx l'inflamació, i per tant la lliberació de neurotransmisores que propicien l'ansietat), nivells reduïts d'estrés i un major creiximent i adaptabilitat de les cèlules cerebrals, especialment en l'hipocamp.

L'investigació sugerix que una dieta sana és fonamental per a desenrollar i mantindre un cervell sà. Esta dieta es caracterisa per una alta ingesta de frutes, verdures, cereals integrals, fruts secs, llegums, peix, pocs aliments processats i poca carn roja. Pel contrari, les dietes riques en aliments processats, grasses i sucres s'associen en ansietat i depressió.

S'observa que la relació entre la dieta i la salut mental és "multidireccional", ya que les persones que patixen malalties mentals sofrixen per això dificultats afegides per a dur una dieta equilibrada. Per eixemple, la depressió ocasiona pèrdua de gana. Després estan els trastorns de la conducta alimentària.

Inflamació

La neuroinflamaació és l'activació de les cèlules inmunitario del cervell, a sovint en resposta a una dieta rica en greixos i aliments ultraprocesados (pugues també respondre a atres causes). Els síntomes comuns de la neuroinflamaació, que pot donar-se en diversos graus, són confusió mental, depressió, ansietat, alteracions de l'estat d'ànim, fatiga i pèrdua de memòria.

S'ha descobert que un estat de "inflamació crònica de baix grau" eixercita un paper en el desenroll de moltes malalties que afecten al cervell, inclosos trastorns mentals i trastorns neurodegenerativos, des de l'ansietat i la depressió fins al Alzheimer i el Parkinson. En este context, l'eix intestí-cervell realisa un paper fonamental, ya que els canvis en la microbiota intestinal (propiciats per la dieta) poden afectar a la producció de neurotransmissorés, especialment la serotonina, que és un regulador important de l'estat d'ànim i les emocions, contribuint aixina als trastorns de l'estat d'ànim i les alteracions cognitives.

La dieta occidental conté, de mija, més sucres refinats, greixos saturats i sodi que atres dietes, i està relacionada en canvis en el cervell, inclosa l'alteració de la barrera hematoencefálica i l'aument de la neuroinflamaació. En canvi, la dieta mediterrànea produïx, segons els investigadors, efectes antiinflamatorios. Conté mes verdures, frutes i oli d'oliva, i llimita la carn roja i el sucre.

Ademés, la siquiatria nutricional reconeix que les deficiències de micronutrientes, especialment les vitamines del grup B essencials (B12 i àcit fólico), poden afectar la cognició i propiciar síntomes psiquiàtrics, com a fatiga i depressió. Esta evidència ha impulsat l'investigació exitosa de programes de millora dietètica en ensajos controlats aleatorizados (ECA). Dits ensajos demostren que les intervencions nutricionals estructurades poden ser un tractament eficaç per a ajudar a mitigar els síntomes en persones en depressió moderada a greu.

També s'ha demostrat que el microbioma intestinal influïx en la salut cerebral. Un microbioma intestinal equilibrat i divers, compost per bactèries beneficioses, és essencial per a la salut general, ya que favorix la digestió, enfortix la funció inmunitario i ajuda a produir nutrients importants. La presència de diferents espècies de bactèries en l'intestí varia segons el tipo de dieta, com l'occidental o la mediterrànea. La microbiota propiciada per la dieta mediterrànea es considera més saludable.