Sinis
En la mitologia grega, Sinis (Σίνις, Sínis) era un malfatà en una immensa força que va ser matat per Teseo en un dels seus treballs.[1][2][3] Teseo ho va matar no perque personalment ho haguera practicat o tenia costum, sino donant prova de que la virtut (ἀρετή) està per damunt de qualsevol classe de tècnica (τέχνη) i ejercitación.[4][5][6][7]
«En segon lloc va matar a Sinis, fill de Polipemón (o Pemón)[8] i Silea, filla de Corinto. Sinis era cridat Pitiocamptes o Pitiocantes (Πιτυοκάμπτης, pityokámptes, açò és «doblador de pins»), puix residia en l'istme de Corinto i obligava als que passaven a doblar pins: els que per la seua debilitat no podien fer-ho, eren llançats a l'aire pels arbres i perien. D'este mateix modo Teseo va fer morir a Sinis».[9]
Pausanias, en canvi, estén l'episodi. Diu que al començ de l'Istme hi ha un lloc a on el bandit Sinis agarrava pins i els doblava cap a avall, i a quants vencia en lluita els nugava a dos pins i deixava que els arbres anaren de nou cap a dalt. Llavors cada u dels dos pins arrastrava en si al que estava nugat, i com la corda no cedia cap a cap costat, sino que era forçada igualment per abdós costats, el que estava nugat era descuartizado en el suplici. D'esta manera va ser també destrossat el propi Sinis per Teseo, puix Teseo va netejar de malfatans el camí que conduïx d'Atenes a Trecén.[10][11]
Sinis tenia una filla, Perigune, que s'havia ocultat en una plantació de espárragos quan Teseo donava mort al seu pare. Després Perigune es va unir a l'héroe, concebent a Melanipo. Melanipo, el seu fill Yoxo i els seus descendents varen mostrar especial devoció pels espárragos, ya que a ells devien la vida del seu antepassat.[12]
No obstant, alguns diuen que Teseo va matar a Sinis molts anys despuix i li va dedicar els Jocs ístmicos, encara que havien segut fundats per Sísifo en honor de Melicertes, el fill d'Ino.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Falcón Martínez, Constantino; Fernández-Galiano, Emilio; López Melero, Raquel, Diccionari de mitologia clàssica, Madrit: Aliança Editorial, 1980, veu Sinis.
- ↑ Tripp, Edward, El manual de Meridian de mitologia clàssica, Meridian, 1970, pág. 532.
- ↑ Higino: Fabulae, 38
- ↑ Plutarco: Vides paraleles, Teseo 8, 3
- ↑ La diferència entre areté (ἀρετή) i tekné (τέχνη) és que la contemplació de la primera basta per a eixercitar-la, sense necessitat d'aprenentage ni pràctica.
- ↑ Ovidio: Ibis 507 i ss
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis vii.433 i ss.
- ↑ Escolio a Hipólito, Eurípides, 977
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 16, 1
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia II 1, 4
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV, 59
- ↑ Plutarco, loc. cit., Teseo 8, 4-6
- ↑ Marbre de Desocupacions 35 i ss.; Plutarco, loc. cit., Teseo 25.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sinis.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.