Severia
Severia (en ruso: Северщина, romanizado: Séverschina; ; ) és una regió històrica de l'Ucrània septentrional actual i el suroest de Rússia, centrada al voltant de la ciutat de Nóvgorod-Síverski. La major part es troba en la Rússia moderna (principalment en els óblast de Briansk i Kursk), mentres que la part central de la regió està al voltant del óblast de Chernígiv en Ucrània.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Severia està regada pels rius Desna, el Semá i el Sulá. Inclou les ciutats ucranianes de Pereyáslav, Chernígiv, Nóvgorod-Síverski, Putivl i Jlújiv, aixina com les ciutats russes de Starodub, Trubchevsk, Sevsk, Rylsk, Briansk i Bélgorod.
Història
[editar | editar còdic]Severianos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Severianos.
La regió va rebre el seu nom dels severianos, una tribu dels eslaus orientals que habitava el territori a finals del primer mileni d. C. Els seus principals assentaments incloïen les actuals ciutats de Nóvgorod-Síverski, Chernígov, Putyvl, Hlújiv, Liúbech, Kursk, Rylsk, Sevsk, Briansk i Bélgorod.
D'acort a la Crònica de Néstor, els severianos, que pagaven tribut als jázaros, juntament en els polanos orientals, varen ser conquistats per Oleg de Nóvgorod, que va incorporar les seues terres a la nova principalidad del Rus de Kiev. En els temps de Yaroslav I el Sabio (1019-54), els pobles severianos havien perdut la major part de les seues traces distintives, i les àrees de Severia a lo llarc del curs superior del riu Desná eren controlades des de Chernígov.
Principat de Nóvgorod-Síverski
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Principat de Nóvgorod-Síverski.
En 1096, Oleg I de Chernígov (també cridat Oleh) va crear un gran principat severio, que aplegava a les zones superiors del riu Oká. Fins al final del sigle, el principat servia com estat matalaf contra els atacs cumanos. El seu governant més celebrat va ser el príncip Ígor (1150-1202), les aventures del qual són arreplegades en l'epopeya Cantar de les huestes d'Ígor.
Despuix de l'invasió mongola de Rússia, el principat va quedar en ruïnes, havent resistit repetides invasions tártaras. Desafortunadament és poc lo que es coneix sobre Severia en els sigles XIII i XIV, puix a penes hi ha referències a esta zona en les fonts escrites. En el XV, la regió va ser presa pel Gran Ducado de Lituània, els príncips del qual Gedimínidas (de llengua rutena i de religió ortodox) varen establir les seues sèus en les ciutats de Nóvgorod-Síverski, Starodub i Trubchevsk. Despuix de la derrota lituana en la batalla de Vedrosha, el principat severio va passar a mans moscovites. Va permanéixer com a part del Imperi rus, llevat un breu periodo de temps entre 1618 i 1648 en el qual va ser incorporat a la Mancomunidad de Polònia-Lituània despuix de la Pau de Deúlino de 1618.[2]
En el XVIII, els hetmans dels cosacos ucranians varen establir la seua residència en les localitats de Baturin, Hlújiv i Pochep. Hlújiv, en particular, es va desenrollar com una verdadera capital de l'Ucrània del XVIII.[3]
XX
[editar | editar còdic]En mig de la Guerra civil russa, els uyezd de Mglin i Novozíbkov varen demanar unir-se al recent creat estat ucranià. Severia va ser una unitat administrativa de la República Popular d'Ucrània, en centre en Starodub, fundada el 6 de març de 1918 i cancelada el 29 d'abril de 1918.[4]Despuix del triumfo de la Revolució bolchevique de 1917, les terres de Severia, poblades per una mescla de població russa i ucraniana, varen ser dividides entre les repúbliques socialistes soviètiques d'Ucrània i de Rússia, marcant la separació final de les terres severias. No obstant, durant uns anys va haver una série de raiones nacionals ucranians en territori de la RSS de Rússia (Gráivoron, Glúshkovo, Borisovka) i raiones nacionals russos en la RSS d'Ucrània (Putivl, Velika Pisarivka).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Formuvannia i zmist toponimu Siverska zemlia» (en ru).
- ↑ Разрядная книга 1475—1598 гг. М, АН СССР. (Институт истории). Наука. 1966
- ↑ Гойзман Ш. Р.. «Севрюки». Курская энциклопедия. Archivat des d'el original, el 2014-08-12. Consultat el 2010-06-12.
- ↑ Шабельников В. І. Реформування адміністративно-територіального устрою України в 1917–1940. — Донецьк: Вид-во Донецького національного ун-ту, 2006. – с. 22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Severia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.