Anar al contingut

Serra de Crevillent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La serra de Crevillent és una formació montanyosa situada en la província d'Alacant (Espanya). Junt en la serra d'Abanilla, forma una llínea montanyosa que marca el llímit nort de la depressió del Baix Segura.

La serra de Crevillent s'estén pels térmens municipals de Crevillent, Hondón de les Neus, Hondón dels Flares, Albatera i Asp.

Geologia

[editar | editar còdic]

Encara que abdós serres pertanyen a la mateixa llínea estructural, presenten diferències significatives sobre la seua morfologia i composició litològica.

Des del punt de vista geogràfic, la serra de Crevillent es troba a l'est del cerro de Montealto, que marca la separació entre les serres de Crevillent i Abanilla. La serra està composta principalment per materials calcáreos de les edats jurásica, cretácica i miocena, encara que en menor mida. Estos materials calcáreos han donat lloc a importants relleus i formes característiques en la serra.[1]

La serra de Crevillent mostra una topografia montanyosa en relleus calcáreos destacats. El seu paisage es caracterisa per la presència de formacions rocoses, crestes i barrancs. Estes característiques geomorfològiques són el resultat de processos geològics i erosivos que han modelat la serra a lo llarc del temps.[1]

La diferència en la composició litològica entre la serra de Crevillent i la serra d'Abanilla és notable. Mentres que la primera està composta principalment per materials calcáreos, la segona està formada per facies keuper que contenen blocs de diverses litologia, com ofitas, facies muschelkalk, areniscas i calcarenitas miocenas. Estes diferències litològiques són responsables de les distintes formes del relleu entre abdós serres.[1]

L'explicació d'estes diferències litològiques ha segut objecte d'estudi i interpretació per part de diversos experts. Alguns autors han plantejat que la serra de Crevillent és un anticlinal que es soterra cap a l'est i s'estretix i desapareix cap a l'oest, mentres que uns atres han sugerit que el cerro de Montealto, situat en el llímit entre abdós serres, és un fragment de cobertera d'una unitat subbética més interna.[1]

La serra de Crevillent presenta un valor geològic i paisagístic significatiu. Les seues formacions calcáreas i relleus montanyosos oferixen un entorn natural únic que atrau a visitants i amants de la naturalea. Ademés, la serra alberga una rica biodiversitat, en espècies vegetals i animals adaptades a este tipo d'hàbitat.[1]

Pico[2] Altura (m) Coordenades
La Vella 836 Plantilla:Coordenades
El Picacho (o Sant Cayetano) 817 Plantilla:Coordenades
Sant Yuri 794 Plantilla:Coordenades
El Puntal de Matamoros 792 Plantilla:Coordenades
El Campanar 701 Plantilla:Coordenades

La vegetació arbòrea és escassa en alguns pis en la vertent nort. Abunda l'esparto, utilisat antigament en Crevillent per a fer estores. Les parts baixes s'han abancalado, cultivant-se algarrobos, armelers i alguns frutals.

Acontenyiments

[editar | editar còdic]

Els restants arqueològics trobats en el jaciment de la Ralla del Bubo i de la cova del Xorret confirmarien la presència d'ocupacions humanes primitives durant el Paleolític Superior.[3][4]

Durant el sigle XIII, baix domini andalusí, es crea una ret de qanats per a abastir d'aigua a la població de Crevillent. L'element més visible en l'actualitat d'esta infraestructura és l'aqüeducte de Els Pontets.[5]

En el sigle XIX va ser el centre de les correries del bandoler Jaime el Barbudo.[6]

El 14 de setembre de 2008 a les 16:03 (CEST), va tindre lloc en la Serra de Crevillent un terremot de 3,5 graus en l'escala Richter.[7] L'epicentre va ser registrat en el terme municipal d'Hondón dels Flares. Un més despuix, el 18 d'octubre de 2008, es va produir una atra tremolació similar de 2,4 graus.[8]

El 23 de novembre de 2016, es va produir un nou seisme en epicentre al surest d'Hondón dels Flares de 3,0 graus en l'escala Richter que es va deixar sentir en Elig i Crevillent.[9][10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 unirioja. es/servlet/articulo? codigo=1167416 «¿Per qué són tan diferents les serres de Crevillent i Abanilla?».Geogaceta.(37)
    71–74.ISSN 0213-683X.Consultat el 2023-06-02.
  2. «acclivis. org/montana/senderisme/14-cumbres-de-la-serra-de-crevillent/ 14 Cims de la Serra de Crevillent.» (en és). ACCLIVIS. Consultat el 2023-06-02.
  3. ua. es/article/view/20759 «Abric de la Ratlla del Bubo (Crevillent, Alacant). Resultats de les campanyes de 1986-1991. Noves senyes sobre la seua seqüència paleolítica».Lucentum.(41)
    9–33.ISSN 1989-9904.doi:10.14198/LVCENTVM.20759.Consultat el 2022-08-18.
  4. «org/pub/680/va Nota sobre una llar Solútreo-gravetiense del Abric de la Ratlla del Bubo (Crevillent, Alacant)». mupreva. org. Consultat el 2022-08-18.
  5. «laverdad. es/alacant/prensa/20061028/provincia_alicante/inauguran-restauracion-acueducto-pontets_20061028. html? ref=https%3A%2F%2Fwww. laverdad. es%2Falicante%2Fprensa%2F20061028%2Fprovincia_alicante%2Finauguran-restauracion-acueducto-pontets_20061028. html CREVILLENT / Inauguren la restauració de l'aqüeducte d'Els Pontets» (en és-és). La Veritat. Consultat el 2022-08-20.
  6. cervantesvirtual. com/obra-visor/jaime-el-barbudo-o-sea-la-sierra-de-crevillent--0/html/ «Jaime el Barbudo, o siga, La serra de Crevillent».Consultat el 2022-08-20.
  7. laverdad. es/alacant/20080915/provincia/hondon-nieves-hondon-frailes-20080915. html Hondón dels Flares registra un terremot de 3,5 graus sentit en el sur de la província, en laverdad. és
  8. [enllaç trencat] del Institut Geogràfic Nacional
  9. ua. es/es/urs/sismicidad/sismes-2016-alacant-y-provincias-limitrofes. html Sismes 2016 Alacant i províncies limítrofes en Unitat de Registre Sísmic, Universitat d'Alacant
  10. diarioinformacion. com/elx/2016/11/23/terremoto-3-deja-sentir-elx/1831657. html Un terremot de 3 graus es deixa sentir en Elig i Crevillent en Informació, 23 de novembre de 2016

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]