Ralla del Bubo
La Ralla del Bubo (o Ratlla del Bubo en valencià) és un clavill natural vertical d'aproximadament cent metros de llongitut situada en la vertent surest de la serra de Crevillente, en el terme municipal de Crevillente (província d'Alacant, Espanya), a una altitut propenca als 400 m s. n. m.. Es caracterisa pel seu aspecte de profunt clavill vertical en la roca calcàrea, visible des de distints punts de la serra i que dona nom al parage.[1]
La fractura alberga un menut abric rocós que constituïx un dels jaciments paleolítics més importants del sur de la Comunitat Valenciana. L'enclavament va ser descobert per aficionats locals durant la década de 1960 i va començar a ser excavat sistemàticament a partir de 1984 per mig de diverses campanyes arqueològiques desenrollades fins a començos de la década de 1990.[2]
Els estudis estratigráficos i les datacions radiocarbónicas han permés identificar una seqüència d'ocupacions corresponent al paleolític superior, principalment associada al gravetiense i al solutreogravetiense. Investigacions anteriors havien atribuït alguns dels nivells al solutrense, si ben els anàlisis més recents han revisat dita interpretació i proponen una cronologia diferent per a part de la seqüència.[3]
Entre les troballes més destacades figura una estructura de combustió prehistòrica datada entorn a fa 17 000 anys, considerada una de les evidències més antigues de l'us controlat del fòc documentades en la província d'Alacant. En el jaciment també s'han recuperat abundants útils líticos de sílex, restants de fauna caçada i vestigis arqueobotánicos que han permés reconstruir aspectes de l'aprofitament del territori per grups de caçadors-recolectors durant el final del pleistoceno.[4][3]
L'importància científica de l'enclavament radica que constituïx un dels principals referents per a l'estudi de les primeres fases del paleolític superior en la frontera mediterrànea de la península ibèrica. Els seus materials han contribuït a millorar el coneiximent sobre la cronologia, la tecnologia lítica i les estratègies de subsistència de les poblacions humanes que varen ocupar el surest peninsular durant este periodo.[3]
En l'actualitat, la Ralla del Bubo constituïx un destí habitual per a la pràctica del senderisme i un punt d'interés paisagístic i arqueològic dins de la serra de Crevillente. L'abric es troba protegit per a garantisar la conservació dels seus depòsits arqueològics, mentres que diverses rutes senyalisades permeten accedir als seus voltants.[5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Una ruta per la Serra de Crevillent» (en és). El Periódico Mediterràneu.
- ↑ (2022).Lucentum.(41)
- 9-33.doi:10.14198/LVCENTVM.20759.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2022).Lucentum.(41)doi:10.14198/LVCENTVM.20759.
- ↑ «Nota sobre una llar Solútreo-gravetiense del Abric de la Ratlla del Bubo (Crevillent, Alacant)». Museu de Prehistòria de Valéncia.
- ↑ «Anem a la Serra. Ralla del Bubo.». ACCLIVIS.
- ↑ «Ratlla del Bubo - Jaciment paleolític». Wikiloc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Raya del Bubo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.