Serra de Crevillente
La serra de Crevillente és una formació montanyosa situada en la província d'Alacant (Espanya). Junt en la serra de Abanilla, forma una llínea montanyosa que marca el llímit nort de l'el Segura|depressió del Baix Segura.
| Serra de Crevillente | |
|---|---|
| Localisació | |
| Província | Alacant |
| País | Espanya |
| Característiques | |
| Altitut | 835 m s. n. m. |
| Cordillera | Cordillera Prebética |
La serra de Crevillente s'estén pels térmens municipals de Crevillente, Hondón de les Neus, Hondón dels Flares, Albatera i Aspe.
Geologia
Encara que abdós serres pertanyen a la mateixa llínea estructural, presenten diferències significatives sobre la seua morfologia i composició litològica.
Des del punt de vista geogràfic, la serra de Crevillente es troba a l'est del cerro de Montealto, que marca la separació entre les serres de Crevillente i Abanilla. La serra està composta principalment per materials calcáreos de les edats juràssica, cretàcea i miocena, encara que en menor mida. Estos materials calcáreos han donat lloc a importants relleus i formes característiques en la serra.[1]
La serra de Crevillente mostra una topografia montanyosa en relleus calcáreos destacats. El seu paisage es caracterisa per la presència de formacions rocoses, crestes i barrancs. Estes característiques geomorfològiques són el resultat de processos geològics i erosivos que han modelat la serra a lo llarc del temps.[1]
La diferència en la composició litològica entre la serra de Crevillente i la serra de Abanilla és notable. Mentres que la primera està composta principalment per materials calcáreos, la segona està formada per facies keuper que contenen blocs de diverses litologia, com ofitas, facies muschelkalk, areniscas i calcarenitas miocenas. Estes diferències litològiques són responsables de les distintes formes del relleu entre abdós serres.[1]
L'explicació d'estes diferències litològiques ha segut objecte d'estudi i interpretació per part de diversos experts. Alguns autors han plantejat que la serra de Crevillente és un anticlinal que es soterra cap a l'est i s'estretix i desapareix cap a l'oest, mentres que uns atres han sugerit que el cerro de Montealto, situat en el llímit entre abdós serres, és un fragment de cobertera d'una unitat subbética més interna.[1]
La serra de Crevillente presenta un valor geològic i paisagístic significatiu. Les seues formacions calcáreas i relleus montanyosos oferixen un entorn natural únic que atrau a visitants i amants de la naturalea. Ademés, la serra alberga una rica biodiversitat, en espècies vegetals i animals adaptades a este tipo d'hàbitat.[1]
Picos
| Pico[2] | Altura (m) | Coordenades |
|---|---|---|
| La Vella | 836 | |
| El Picacho (o Sant Cayetano) | 817 | |
| Sant Yuri | 794 | |
| El Puntal de Matamoros | 792 | |
| El Campanar | 701 | <!-- |
| El Raig | 671 | |
| La Mitjana | 647 | |
| La Caixa | 620 | |
| El Castellá dels Barricaes | 503 | |
| El Castellá | 487 | |
| El Terros | 463 | |
| Pla i Pique | 421 | |
| El Pico dels Moreres | 390 | |
| El Frare | 352
--> |
Flora
La vegetació arbòrea és escassa en alguns pins en la vertent nort. Abunda l'espart, utilisat antigament en Crevillente per a fer estores. Les parts baixes s'han abancalado, cultivant-se algarrobos, armelers i alguns frutales.
Acontenyiments
Els restes arqueològiques trobats en el jaciment de la Ralla del Bubo i de la cova del Xorret confirmarien la presència d'ocupacions humanes primitives durant el Paleolític Superior.[3][4]
Durant el sigle XIII, baix domini andalusí, es crea una ret de qanats per a abastir d'aigua a la població de Crevillente. L'element més visible en l'actualitat d'esta infraestructura és l'aqüeducte de Els Pontets.[5]
En el sigle XIX va ser el centre de les correries del bandoler Jaime el Barbudo.[6]
El 14 de setembre de 2008 a les 16:03 (CEST), va tindre lloc en la Serra de Crevillente un terremot de 3,5 graus en l'escala Richter.[7] L'epicentre va ser registrat en el terme municipal d'Hondón dels Flares. Un més despuix, el 18 d'octubre de 2008, es va produir una atra tremolació similar de 2,4 graus.[8]<br>
El 23 de novembre de 2016, es va produir un nou seisme en epicentre al surest de Hondón dels Flares de 3,0 graus en l'escala Richter que es va deixar sentir en Elig i Crevillente.[9][10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tent Manclús, José Enrique; Estévez Rubio, Antonio; Yébenes Simón, Alfonso(2004).«¿Por qué son tan diferentes las sierras de Crevillente y Abanilla?».Geogaceta.(37): 71–74.ISSN 0213-683X.Consultat el 2023-06-02.
- ↑ Acclivis (2012-10-07). «14 Cumbres de la Serra de Crevillent.» (en es). ACCLIVIS. Consultat el 2023-06-02.
- ↑ Alfaro, Álvaro Martínez; García, Ernestina Badal; Vilanova, Aleix Eixea; Martínez-Varea, Carmen María(2022-06-10).«Abric de la Ratlla del Bubo (Crevillent, Alicante). Resultados de las campañas de 1986-1991. Nuevos datos sobre su secuencia paleolítica».Lucentum.(41): 9–33.ISSN 1989-9904.doi:10.14198/LVCENTVM.20759.Consultat el 2022-08-18.(en es)
- ↑ «Nota sobre un hogar Solútreo-gravetiense del Abric de la Ratlla del Bubo (Crevillent, Alicante)». mupreva.org. Consultat el 2022-08-18.
- ↑ «CREVILLENT / Inauguran la restauración del acueducto de Els Pontets» (en es-es). La Verdad (2006-10-28). Consultat el 2022-08-20.
- ↑ López Soler, Ramón(1998).«Jaime el Barbudo, o sea, La sierra de Crevillente».Consultat el 2022-08-20.(en es)
- ↑ Hondón de los Frailes registra un terremoto de 3,5 grados sentido en el sur de la provincia, en laverdad.es
- ↑ Plantilla:Enlace roto de l'Instituto Geográfico Nacional
- ↑ Sismos 2016 Alicante y provincias limítrofes en Unidad de Registro Sísmico, Universidad de Alicante
- ↑ Un terremoto de 3 grados se deja sentir en Elche y Crevillent en Información, 23 de noviembre de 2016