Anar al contingut

Hondón dels Flares

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hondón dels Flares (en valencià, el Fondó dels Frares) és un municipi i localitat espanyola situada en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca del Vinalopó Mig, en la Comunitat Valenciana. Conta en 1132 habitants (INE 2018), té una extensió de 12,6 km² i el seu clima és mediterràneu àrit. Es troba a 413 m s. n. m. i a 45 km d'Alacant.

Història

Històric emplaçament de la romana Inlumbam. El topònim prové del fet d'haver-se fundat durant el domini feudal dels Pares Dominicos de l'Ilustre Colege de Predicadores d'Oriola, propietaris del Senyoriu de Redovà el qual contava com a anex les terres denominades Hondones.

En 1498, D. Jaime de Santangel, senyor de Redovà i Vaig ballar General d'Oriola, es va apropiar de les terres comuneras que hui ocupen el terme d'Hondón dels Flares, incorporant-els com a anex al Senyoriu de Redovà, i que havia segut fundat per ell mateixa en 1490 baix jurisdicció del Fur Alfonsino. En 1614 els flares dominicos compren el senyoriu de Redovà i per això, les terres anexes denominades Hondones.

Al voltant de 1698 una série de llauradors procedents de la propenca població de Novelda, varen solicitar als flares dominicos la possibilitat de construir un poble sobre les terres que ells mateixos havien anat roturando. A la qual cosa, varen acceptar favorablement a canvi de que es construïra aixina el primer temple parroquial del Hondón en la mateixa advocació de la Verge de la Salut, patrona de Redovà i constituint-se aixina un nou llogaret denominat Hondón dels Flares, en alusió als seus propietaris els pares dominicos de l'Ilustre colege de Predicadores, que venien ostentant el senyoriu de Redovà des de l'any 1614.

En 1810 en motiu de la nova organisació de les prefectures imposta per l'ocupació napoleònica de José I, va passar a dependre del Departament del Riu Segura, en capital en Múrcia, tornant a incloure's en la província d'Alacant, una volta va acabar l'ocupació francesa. En 1822 pas a dependre de la província de Múrcia, retornant definitivament en 1833 a la província d'Alacant. En virtut de les Desamortisació promogudes pel Trieni lliberal (1820–1823), en el Real Decret de 19 de febrer de 1836 es despullen als Domincos de les propietats del Senyoriu de Redovà. En lo que es conforma com a pedania depenent del nou Ajuntament de Redovà, fins que en 1840 es va segregar de Redovà, incorporant-se al municipi d'Hondón de les Neus, i permaneixent adscrit a este fins a 1926, quan finalment es va constituir en un municipi independent.

Durant la Guerra Civil de 1936 a 1939 es va denominar Hondón Lliure, tornant a recuperar el seu nom original en acabar la lluita.

Geografia

La superfície del terme comprén uns 12,6 km² i està llimitada per la serra dels Flares (718 m s. n. m. en el Solà), la de Crevillent i la d'Albatera. Hi ha possibilitat de practicar el senderisme en diferents rutes com per eixemple la de Jaime, el Barbudo, o la dels Moros, a on es podria trobar un jaciment romà. També són dignes de menció les coves del Sastre i del Sentenero.

Els ciclistes també solen visitar les carreteres del municipi que s'ha convertit, gràcies a la seua orografia i la proximitat a les plages, en un lloc a on proliferen les segones residències.

Des de Barbarroja ve la CV-845 en direcció a Asp.

Aixina mateix, s'inicia la CV-873 cap a Albatera i l'Autovia del Mediterràneu.

Demografia

Hondón dels Flares conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Nacionalitat en Hondón dels Flares (2022)[1]
Nacionalitat Hòmens Dònes Total % Proporció
Espanyola Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 47.1 %
Estrangera Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 Plantilla:Formatnum2 52.8 %

Economia

Predomina en esta població l'agricultura de seca, sent els principals cultius les vinyes, les oliveres i els armelers. També té indústries de derivats del marbre, calcer i, en menor mida, construcció, fusteria metàlica, cooperatives de vis i productes hortofrutícolas i una fàbrica de bosses de paper per a embossar el raïm de denominació d'orige Raïm de taula embossada Vinalopó. Més de la mitat de la seua població activa està amprada en activitats agràries (65 %), mentres que un percentage més reduït (25 %) treballa en el sector secundari, i tan sol una chicoteta part de la població (10 %) es dedica a les tasques pròpies del sector terciari.

Administració i política

L'Ajuntament està governat pel PP, que en les eleccions municipals d'Espanya de 2023 va obtindre 7 regidors. Per la seua banda, el PSPV-PSOE va obtindre 2.


Evolució del deute viu

El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial.


El deute viu municipal per habitant en 2014 ascendia a 41,64 €.[2]

Edificis d'interés

Hi ha una chicoteta mostra de restes arqueològiques d'época romana i àrap i l'iglésia de la Verge Maria de la Salut, creada pels dominics en el XIX.

Gastronomia

Els vins de la Cooperativa, l'arròs en conill i caragols, les pilotes, els gazpachos, la toña, la coca beca i els rolls d'amor són una mostra de la gastronomia local.

Referències

Enllaços externs

Commons