Sanc (gastronomia)
En algunes cultures es consumix la sanc com a aliment, a sovint en combinació en carn. Pot fer-se en morcillas, com espesante per a salses, en salazón per a époques d'escassea o en una sopa de sanc.[1]
Els masái de Tanzània consumixen la sanc del ganado directament del coll de l'animal viu (deixant després curar la ferida) o mesclada en llet.
Formes de consum
[editar | editar còdic]En morcilla
[editar | editar còdic]
.JPG){kind=link}
La morcilla és aquella salchicha feta cuinant sanc d'un animal en un farcidura fins que espessa lo suficient com para coagular quan es gela. Lo més freqüent és usar sanc de porc o vaca. Entre les farcidures més habituals es conten la carn, la grassa, el séu, el pa, l'ordi o l'avena. Algunes varietats són el drisheen (Irlanda),[2] la moronga, el black pudding, la blutwurst, la zungenwurst, la prieta, el kishka (o kaszanka), el biroldo, la mustamakkara, el verivorst, el sundae i molts tipos de boudin.
En sopa o com espesante
[editar | editar còdic]
Són sopes i estofats de sanc, que inclouen este ingredient com a part del caldo, el haejangguk, la mykyrokka i la sopa de vísceres de porc. En l'antiga Lacedemonia era comuna el caldo negre, una sopa feta de carn i sanc de porc.
En el nort d'Alemània s'usa tradicionalment la sanc de porc mesclada en vinagre, sobres, espècies i sucre per a elaborar schwarzsauer, que es pren calent o es enlata. En Suècia, la sopa de sanc anomenada svartsoppa es pren tradicionalment en certes festes. La cuina polaca conta en la czernina, una sopa de sanc que es consumix en certes regions.
El Nam Tok tailandés és una sopa picante enriquida en sanc de vaca o porc crua. Sol usar-se a sovint per a enriquir els plats normals de fideus. En China, Tailàndia i Vietnam, la sanc coagulada de pollet, ànet, oca o porc s'usa en sopes, com és el cas del plat típic tailandés Tom Lued Moo (sopa de sanc de porc). En Filipines s'elabora un plat popular estofat conegut com dinuguan en sanc de porc condimentada en guindilla, que tradicionalment es pren en pastiços d'arròs.
El yaguarlocro equatorià és una sopa de creïlla feta en sanc de borrego.
La sanc també s'usa com espesante en salses, per eixemple en el coq au vin o en l'ànet prensage, i en budines, tals com el tuết canh. També proporciona sabor o color a la carn, com en la cabidela. En Portugal i Brasil es prepara un plat tradicional cridat cabidela coent pollet o conill en la seua pròpia sanc, a voltes diluïda en vinagre.
Fresca i coagulada
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La sanc també pot fregir-se o prendre's fresca, just en acabant de que l'animal se sacrifique. En Espanya es pren encebollada o en tomata. En Navarra la de corder es diu sangrecilla. En la gastronomia de Sevilla s'elabora la fritanga de sanc. També sol servir-se la sanc de porc en creïllas en forma de tapa. La sanc d'alguns animals, com el pollet, se sol preparar en diferents plats d'arròs.
En Hongria, quan un porc se sacrifica de matí, la sanc es frig en ceba i se servix per a desdejunar.
En Chile, se li coneix com ñachi, plat típic mapuche consistent en sanc fresca de corder o de porc, que es condimenta com celiandre, merkén o algun atre endreç picante i sal. Es regira i agrega suc de llima; quan es coagula, es talla la sanc en gavetes i se servix acompanyada de pa. En Perú es menja la sanc de pollet tallada en gavetes chicotetes i fregint-l'en ají i cebollita chinenca, denominant-se este plat sangrecita.[3][4]
En China, el tofu de sanc (Plantilla:Zh-cp) es fa freqüentment en la del porc o l'ànet, si ben també pot usar-se la de pollet o vaca. La sanc es deixa coagular, es talla després en trossos rectangulars i es cuina. Este plat és conegut també en Java com saren, preparant-se en sanc de pollet o porc. El tofu de sanc també es troba en la recepta malaya curry pixe aixina com en el maoxuewang de Sichuan. En el Tibet la sanc coagulada de yak és un aliment tradicional.[5]
En pastiç
[editar | editar còdic]Els pastiços de sanc es troben en Escandinavia i el Bàltic. Són eixemples el blodplättar suec, el veriohukainen finlandés i el veripannkoogid estonio.
En el Regne Unit i atres països de la Commonwealth, el black pudding (‘pudin negre’) o blood pudding (‘pudin de sanc’) es fa en sanc i una farcidura de cereals, a sovint avena, i espècies. La recepta també és popular en Finlàndia (mustamakkara) i alguns països bàltics, com Polònia (kaszanka), Letònia (asinsdesa) i Estònia, aixina com en Alemània (blutwurst), Àustria (blunzen), Hongria (véres hurka), Espanya (morcilla, butifarra), Mèxic (moronga), Eslovènia (krvavica), Perú (farcidura), Puerto Rico (morcilla) i França (boudin).
Atres usos
[editar | editar còdic]En Laos, i a voltes en Tailàndia (especialment en el noreste), es prepara una versió crua de laap, o ensalada de carn, en carn crua condimentada en espècies i coberta en sanc. En la regió occidental de Santander (Colòmbia) es prepara un plat cridat pepitoria consistent en arròs cuit en sanc de cabra. Els mexicans de certes regions preparen els estòmecs de cabra farcidures en sanc de porc i verdures.
Consideracions culturals
[editar | editar còdic]Per cultura, generalment a causa de la creència religiosa, alguns pobles i comunitats consideren que la sanc és un alimente tabú. Per eixemple, els judeus i musulmans prohibixen el consumix de sanc en les seues lleis religioses. En la Bíblia, la sanc va ser prohibida pel Concilie de Jerusalem (Fets 15:19-21) i seguix estar entre algunes comunitats cristianes, entre elles els ortodoxos grecs.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Davidson, Alan (2006). The Oxford Companion to Food, 2.ª edició, Regne Unit: Oxford University Press, pp. 81-82.
- ↑ FitzGibbon, Theodora (1970). A Taste of Ireland in Food and in Pictures, pág. 79. Pa Books Ltd., Londres.
- ↑ «Áncash: preparen el potaje de sangrecita més gran del país» (en és). El Comerç. Consultat el 25 de giner de 2019.
- ↑ «La sangrecita, un aliment eficaç per a combatre l'anèmia» (en és). El Comerç. Consultat el 25 de giner de 2019.
- ↑ Ma Jian (2006). Stick Out Your Tongue, Chatto and Windus London.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sangre (gastronomía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.