Sanatori
Es diu sanatori[1] a un establiment destinat a l'assistència i curació de malalts i convalescents pero més especialment dels tuberculosos, havent-se construït tant per a persones riques com per a les classes populars.
En el XIX, despuix de conéixer l'orige de la tuberculosis, comencen a proliferar els sanatoris en Europa, millorant el seu pronòstic i començant a tallar la cadena de transmissió. Boehmer i Dettweiller funden els primers sanatoris en Alemània.
La base del tractament higiènic dietètic que s'amprava en els sanatoris era la permanència contínua a l'aire lliure tant en hivern com en estiu. En uns casos els malalts passejaven per llocs cuidadosadament nets de pols i resguardats del vent, especialment entre boscs de pins. En uns atres, descansaven en cadires-llits en sales completament obertes, dispostes ad hoc des de les primeres hores del matí fins que tanca la nit. Durant esta, les finestres permaneixen obertes o be es renova l'aire per mig d'aparats de ventilació sense que se suspenga este procediment a nos ser en les époques més crues de l'hivern. Representa aixina mateix paper important l'alimentació en que predominen els albuminoideos naturals (carn, ous, llet) o be els artificials (plasmón, tropón, somatosa, puré, etc.) Completen el pla dietètic la gimnàsia, el massage, els banys i la hidroterapia freda.
Per a elegir el lloc de l'emplaçament devia donar-se importància a que estiguera resguardat dels vents del Nort i de l'Est i en certes comarques (Noroest d'Alemània), de l'Oest per l'interposició de bosc i montanyes. Era preferible que els malalts tingueren la possibilitat de passejar-se per terrenys secs, poblats de boscs de pins. En les comarques montanyoses, devien triar-se sobretot valls obertes cap al Sur i fugir de punts envolts en boires aixina com terrenys humits.
Els dos sexes devien estar rigorosament separats i els malalts instalats en un sol edifici en els establiments de poca importància i en els de majors dimensions en pabello nes separats per més de dos pisos. Els edificis de l'administració, les habitacions dels empleats i sobretot la vaquería devien estar separats de l'edifici dels malalts. En estos, els locals destinats a dormitoris serien distints als ocupats pels malalts durant el dia. Les parets devien ser tan impermeables com fora possible i fàcils de llavar. Era preferible la calefacció central a les estufes a causa de la producció de pols que acompanya a estes últimes.
El modo de funcionar dels sanatoris devia estar somés a un mege en cap com en un lazareto militar. Ademés, devia haver un mèdic ajudant per a cada cinquanta malalts.[2]
Sanatoris en Uruguay
En Uruguay existixen grans associacions mutuales, que denominen al conjunt de servicis mèdics com a sanatori. En este cas, el sanatori és l'edifici a on per lo general es nuclean: dpto d'archiu mèdic, urgència/emergència, policlínicas, banc de sanc, cuina, llavador, farmàcia d'atenció al públic i interna, centre de materials, RX, tomógrafo, laboratori, unitat de contes intermijos i intensius pediàtric i d'adults, i per pis les àrees corresponents a: traumatologia, medicina general, cardiologia, cirugia general, entre uns atres. Eixes àrees a la seua volta es dividixen en sales comunes o VIP, contenint a la seua volta una tisanería a on la cuina deriva l'alimentació per hores per als pacients, un sector de neteja, un economato corresponent al pis a on s'estaja el material solicitat al centre de materials i un de farmàcia, abdós per a utilisació tant de meges, com d'enfermers. Aixina mateix en estos edificis o en edifici anexe es poden trobar la direcció tècnica, llegal, contable i dpto. d'enfermeria.
Les associacions més reconegudes en Uruguay i que conten en sanatoris són: el Sindicat Mèdic de l'Uruguay i l'Associació Espanyola Primera de Recobres Mutus, abdós en una gran infraestructura edilicia composta per varis edificis sanatoriales i administratius; el Sanatori Americà, el Círcul Catòlic d'Obrers de l'Uruguay (en els seus sanatoris Juan P. Llengües i Juan Pablo II (ex Larghero)), la Meja Uruguayana, SMI (ex IMPASA) entre uns atres, situats en Montevideo. En Punta de l'Est, Dpto.de Maldonado, es troben el Sanatori Mautone i el Cantegril.
Unió Soviètica
En Rússia, Ucrània i atres antigues repúbliques de l'Unió Soviètica, el terme sanatori s'utilisa generalment per a una combinació de centre turístic/recreatiu i un centre mèdic per a proporcionar descans a curt determini i servicis mèdics. És similar als balnearis pero en servicis mèdics.
Per un atre costat, per a la majoria dels eslaus, inclosos els russos, ucranians, checs i atres grups ètnics, sanatori significa sobretot un tipo d'hotel en instalacions de balneari i varis servicis disponibles (com a massages, piscines, saunes, aromaterapia, oxigenoterapia, etc.) no coberts pel segur mege. Es tracta sobretot, sense cap doble connotació, d'un balneari en el que persones relativament sanes poden descansar i recuperar-se durant unes vacacions de treball normals. Per eixemple, el Sanatorium Astória[3] i atres situats en Karlovy Vary (República Checa), o l'Hotel Sanatori de Ginebra (Ucrània), servixen per a este fi.[4] Per lo general, en este cas no es requerix una prescripció mèdica. No obstant, hi ha un mege de capçalera i es recomana als hostes comprovar el seu estat de salut al principi i al final de la seua estància.
Els sanatoris varen escomençar a cobrar importància en l'URSS a principis de la década de 1920, en l'introducció del Còdic Laboral de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, que establia recomanacions i normes bàsiques per als treballadors en Rússia (els distints còdics laborals de les repúbliques soviètiques es normalisarien posteriorment en 1970).[5][6] Este Còdic de Treball garantisava a lo manco dos semanes de vacacions anuals per a tots els treballadors,[7] recomanant que es passe en un sanatori per raons de salut. En 1990, els sanatoris de l'URSS podien albergar fins a 50.000 hostes al mateix temps.[6] Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, molts sanatoris es varen deteriorar i alguns es varen convertir en camps de refugiats, pero encara funcionen varis sanatoris en les antigues repúbliques.[6] El llac Issyk-Kul en Kirguizistan era conegut pels seus sanatoris, alguns dels quals han segut reformats.[8][9]
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat de los años 1906 a 1914, que se encuentra en el dominio público.
- ↑ Sanatorium Astória
- ↑ Geneva Sanatorium Hotel, Truskavets, Ukraine
- ↑ Clark Brown, Emily(January 1973).«Fonamental Soviet Llabor Legislation».ILR Review.26(2): 778–792.doi:10.1177/001979397302600203.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «These Soviet-Era Spas Are Still Accepting Guests», Wired. Consultat el 2020-05-20.
- ↑ (1962) Principal current Soviet labor legislation: a compilation of documents, United States Bureau of Labor Statistics, United States Department of Labor, pp. 20.
- ↑ International Business Publications, Usa (2009). Kyrgyzstan country : strategic information and., [Place of publication not identified]: Intl Business Pubns Usa. OCLC 946224015. ISBN 1-4387-2792-5.
- ↑ (2008) Environmental change and human security : recognizing and acting on hazard impacts, P. H. Liotta, Dordrecht: Springer. OCLC 288469352. ISBN 978-1-4020-8551-2.
