Anar al contingut

Poble chec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els checs (en chec: Čiš@i) són un poble eslau occidental, que habita principalment en República Checa, en l'Europa Central, a on formen la majoria de la població. Atres assentaments importants en Europa són els seus països veïns: Alemània, Eslovàquia i Àustria. La diàspora en atres continents té el seu major influix en Norteamérica, principalment Estats Units i Canadà. Parlen l'idioma chec, que està estretament emparentat en l'eslovaco i el polac.[1]

Els checs descendixen de les tribus eslaves que varen aplegar a les regions de Bohemio, Moravia i Silesia a partir del VI, durant les grans migracions eslaves. Les llegendes mencionen al cap mític Čech, que hauria conduït al seu poble a Bohemio, donant el seu nom al poble, l'idioma i el nom chec de Bohemio (Čechy); i a Přemysl, ancestro mític de la dinastia Přemyslida que va governar Bohemio entre els sigles IX i XIII.

La nació checa moderna es va formar en el XX a on es va impulsar el concepte llingüístic de la nació (particularment promogut per Jungmann), és dir, algú que té idioma chec com a primer idioma, de forma natural o per elecció". (És per açò que a sovint li'ls considera checs a Ján Kollár o Vojtěch Šafařík)[2][3] i no aixina a alguns checs natius (que parlen principalment alemà o anglés) – que inclouen a la Secretària d'Estat d'Estats Units Madeleine Albright, el fundador del psicoanálisis Sigmund Freud, el fundador de la genètica Gregor Mendel, el llògic-matemàtic Kurt Gödel o el filòsof Ernst Mach per mencionar alguns.

En el país en 2021, el 83,8 % d'els qui varen respondre a la pregunta de nacionalitat varen declarar la checa, el 5,0 % la morava i el 0,2 % la silesia. Entre les demés nacionalitats, les declarades en major freqüència varen ser l'eslovaca (1,3 %), l'ucraniana (1,1 %) i la vietnamita (0,4 %).[4]

Respondre a la pregunta de nacionalitat va ser voluntari: el 31,6 % de les persones no la va respondre, en comparació al 25,3 % del cens de 2011.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El grup ètnic chec és part del subgrup eslau occidental del grup etnolingüístico eslau més gran. Els eslaus occidentals tenen el seu orige en les primeres tribus eslaves que es varen assentar en Europa Central en acabant de que les tribus germàniques orientals abandonaren esta zona durant el periodo de migració.[5] La tribu eslava occidental de checs es va assentar en l'àrea de Bohemio durant el periodo de migració i va assimilar a les poblacions celtes i germàniques restants.[6]

Els checs estan estretament relacionats en els veïns eslovacos (en els qui varen constituir Checoslovàquia entre 1918 i 1992). Les llengües chec-eslovacas formen un dialecte continu en lloc de ser dos llengües clarament distintes.[7] S'observa que l'influència cultural checa en la cultura eslovaca ha segut molt major que al revés.[8] El poble chec (eslau) té una llarga història de coexistència en el poble germànic. En el XVII, l'alemà va reemplaçar al chec en l'administració central i local; Les classes altes de Bohemio i Moravia es germanizaron i varen adoptar una identitat política (Landespatriotismus), mentres que l'identitat ètnica checa va sobreviure entre les classes baixa i mija-baixa.[9] La renaixença nacional chec va tindre lloc en els sigles XVIII i XIX en l'objectiu de reviure l'idioma, la cultura i l'identitat nacional checs. Els checs varen ser els iniciadores del paneslavisme.[10]

El etnónimo chec (arcaic Čechové) era el nom d'una tribu eslava en Bohemio central que va sometre a les tribus circumdants a fins del IX i va crear l'estat chec/bohemio. Es desconeix l'orige del nom de la tribu en sí. Segons la llegenda, prové del seu líder Čech, qui els va dur a Bohemio. L'investigació considera a Čech com un derivat de la raïl čel- (membre del poble, parent).[11] El etnónimo chec va ser adoptat pels moravos en el XIX.[12]

Genètica

[editar | editar còdic]
Persones de Chequia en el 2000
Erro al crear miniatura:
Associació de futbol femení en república checa (2020)

Els checs, com la majoria dels europeus, descendixen en gran mida de tres linajes distints:[13] caçadors-recolectors mesolíticos, descendents d'una població de Cromañón que va aplegar a Europa fa uns 45 000 anys,[14] agricultors neolítics que varen emigrar d'Anatolia durant la revolució neolítica fa 9000 anys,[15] i els pastors esteparis de Yamnaya que es varen expandir a Europa des de la estepa póntico-caspio en el context de les migracions indoeuropeas fa 5000 anys.[13]

La població de les terres cheques ha segut influenciada per diferents migracions humanes que varen travessar Europa a lo llarc del temps. En els seus haplogrupos I-DNA, que s'hereten a lo llarc de la llínea masculina, els checs han mostrat una mescla de traces d'Europa occidental i oriental. Segons un estudi de 2007, el 34,2% dels hòmens checs pertanyen a R1a. Dins de la República Checa, la proporció de R1a sembla aumentar gradualment d'oest a est.[16] Segons un estudi de 2000, el 35,6 % dels hòmens checs tenen el haplogrupo R1b, que és molt comuna en Europa occidental entre les nacions germàniques i celtes, pero és rar entre les nacions eslaves.[17] Un estudi d'ADNmt de 179 individus de Bohemio occidental va mostrar que el 3 % tenia linajes d'Eurasia oriental que potser varen entrar en el acervo genètic a través de la mescla en les tribus nómades d'Àsia central a principis de l'Edat Mija.[18] Un grup de científics va sugerir que l'alta freqüència d'una mutació genètica que causa fibrosis quística en les poblacions celtes i centreeuropees (inclosa la República Checa) respala la teoria de certa ascendència celta entre la població checa.[19]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Encyclopædia Britannica. «Czech language». Consultat el 27 de maig de 2021.
  2. ↑ «Co je čišství».
  3. ↑ «CS Magazin».
  4. ↑ «Národnost» (en cs). Sčítání 2021. Consultat el 2025-08-08.
  5. ↑ McKitterick, Rosamond (1995-2005). The New Cambridge medieval history., Cambridge University Press, p. 531. OCLC 29184676. ISBN 0-521-36291-1.
  6. ↑ Hochman, Jiří.; Hochman, Jiří. (2010). Historical dictionary of the Czech State, 2nd ed edició, Scarecrow Press. OCLC 659562415. ISBN 978-0-8108-7074-1.
  7. ↑ Kamusella, Tomasz; Nomachi, Motoki; Gibson, {{{nom3}}} (2016). The Palgrave handbook of Slavic languages, identities and borders, Palgrave Macmillan, p. 140. OCLC 927961661. ISBN 1-137-34839-9.
  8. ↑ «Slovaks in Czechia Czechs in Slovakia».International Journal of the Sociology of Language.2003(162)ISSN 0165-2516.doi:10.1515/ijsl.2003.035.Consultat el 2023-04-28.
  9. ↑ Fishman, Joshua A. (2001-01-25). Handbook of Language & Ethnic Identity (en en), Oxford University Press, p. 320. ISBN 978-0-19-976139-5.
  10. ↑ Internet Archive, Hans (1953). Pa-Slavism : its history and ideology, Notre Dona'm, Ind. Univ. of Notre Dona'm Pr.
  11. ↑ «Naši řič – Původ jména Čech». nase-rec. ujc. cas. cz. Consultat el 2023-04-28.
  12. ↑ Kamusella, Tomasz (2009). The politics of language and nationalism in modern Central Europe, Palgrave Macmillan, p. 501. OCLC 435912102. ISBN 978-0-230-58347-4.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe».Nature.522(7555)
    207–211.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature14317.Consultat el 2023-04-28.
  14. ↑ «Genetic testing reveals that Europe is a melting pot, made of immigrants» (en en). Culture. Consultat el 2023-04-28.
  15. ↑ «Thousands of horsemen may have swept into Bronze Age Europe, transforming the local population» (en en). www. science. org. Consultat el 2023-04-28.
  16. ↑ «I-chromosomal variation in the Czech Republic».American Journal of Physical Anthropology.132(1)
    132–139.doi:10.1002/ajpa.20500.Consultat el 2023-04-28.
  17. ↑ «The Genetic Legacy of Paleolithic Homo sapiens sapiens in Extant Europeans: A I Chromosome Perspective».Science.290(5494)
    1155–1159.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.290.5494.1155.Consultat el 2023-04-28.
  18. ↑ «Mitochondrial DNA Variability in the Czech Population, with Application to the Ethnic History of Slavs».Human Biology.78(6)
    681–695.ISSN 1534-6617.doi:10.1353/hub.2007.0014.Consultat el 2023-04-28.
  19. ↑ «Relativně vysoký výskyt mutací G551D a CFTRdel21kb CFTR genu v České republice o pacientů s cystickou fibrózou objektivně prokazuje, ži naši populace je slovanského a keltského původu» (PDF). Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2003. Consultat el 28 d'abril de 2023.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_chec&oldid=1319765»