Anar al contingut

Sabinar de los Tajos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sabinar de los Tajos
Localisació
TiposEspai natural / Bosc
ProvínciaAlacant

El sabinar dels Tajos (també, sabinar del parage Els Tajos) forma un bosquecillo de sabinas en el parc natural de Pobla de Sant Miguel, en el Racó de Ademuz (Comunitat Valenciana, Espanya).

Sabina de Los Tajos I, en el paraje de Los Tajos, parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), 2018.
Detalle informativo en la sabina de Los Tajos I, paraje de Los Tajos, parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), 2018.
Sabina de Los Tajos II, en el parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), 2018.
Detalle informativo en la sabina de Los Tajos II, parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), 2018.
Entrada al aprisco del paraje de Los Tajos, parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), 2018.
Aprisco del paraje de Los Tajos, parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), en detall del tancament (2018).
Erro al crear miniatura:
Detalle de sabina albar en el paraje de Los Tajos, parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), 2018.
Erro al crear miniatura:
Detalle de sabina monumental en el paraje de Los Tajos, parque natural de la Puebla de San Miguel (Valéncia), 2018.

Es tracta d'un bosc de sabinas albares (Juniperus thurifera L) ubicat en un barranc pedregoso, a uns 1000 metros d'altitut; als eixemplars més monumentals se'ls calculen varis sigles de vida: entre els 450 i els 500 anys, són propietat de l'Ajuntament de Pobla de Sant Miguel.

Història

Per la seua monumentalitat destaquen dos eixemplars: la sabina dels Tajos I i la Sabina dels Tajos II, figuren en el número 1725 i 1446 respectivament en el Catàlec d'arbres protegits de la Generalitat Valenciana (2016).[1]-[2]

Segons esta datació, els brots d'abdós sabinas varen deure començar la seua existència en la primera mitat del XVI, açò és, entre el començ del regnat de l'emperador Carlos V d'Alemània i el del seu fill, Felipe II d'Espanya.[3]

Ubicació i descripció

El sabinar es troba en el barranc dels Tajos (també, barranc de la Cañada de Jorge), poc més dalt de la Sabina de la Umbría de Miranda, açò és, a un centenar de metros del camí de Pobla de Sant Miguel a Biaixa -a 2 km de la vila.

Un visitant les descriu del següent tenor:

«Junto al panel, mano derecha del barranco rocoso de Los Tajos hay una enorme sabina, con una parte de su tronco y ramaje parcialmente desgajados, apoyados sobre un murete de piedra. Un letrero a los pies indica que se trata de la sabina de Los Tajos I. No obstante los desgarros, la sabina mantiene su prestancia, mostrando sus heridas, causadas quizá por el peso de la nieve sobre sus ramas. Aunque eso debió ser hace mucho tiempo, pues sus lesiones están cicatrizadas. Cuatro siglos y medio de vida es mucho tiempo, incluso para una recia sabina. […] Al fondo (de la barranca) se observan varias sabinas más, todas monumentales, formando un ralo bosquecillo. La mayor de ellas posee un tronco de doble fuste pelado -un cartel en la base ilustra acerca del descomunal ejemplar-: Sabina de Los Tajos II, 500 años de vida».[3]
Las sabinas de los Tajos, Miranda y los Pucheros (Puebla de San Miguel, Valencia), y II, Alfredo Sánchez Garzón

Des del sabinar dels Tajos el camí continua aigües dalt, per l'alvertent dret del barranc. Un panel informatiu del parc natural de la Pobla de Sant Miguel informa respecte als horts abancalados existents en el fondo: l'agrest lloc va ser adequat en temps subactuales, aprofitant l'aigua d'un menut manantial per a crear zones de cultiu hortícola. En la part alta de l'alvertent opost hi ha una humil construcció, habilitada com aprisco per al ganado i els pastors, aprofitant la concavidad de la roca, tancada en un mur de pedra en sec, en l'entrada del qual lluïx un voltó de sabina a modo de llindar.[3]

Característiques

El sabinar del barranc dels Tajos constituïx un bosc relicto, en el que perviuen eixemplars protegits de sabina albar, de propietat pública:

Sabina dels Tajos I

  • Nom científic: Juniperus thurifera.
  • Nom vulgar: sabina albar
  • Propietat: Ajuntament de Pobla de Sant Miguel
  • Altura: 8,50 m
  • Diàmetro de copa: 11,20 m
  • Perímetro del tronc (a 1,30 m del sol): 3,20 m
  • Edat: 450 anys
  • Entorn de protecció: 15,60 m
  • N.º inventari: 1725
  • Coordenades: X 657546/ I 4433224[4]

Sabina dels Tajos II

  • Nom científic: Juniperus thurifera.
  • Nom vulgar: sabina albar.
  • Propietat: Ajuntament de Pobla de Sant Miguel.
  • Altura: 10,00 m.
  • Diàmetro de copa: 19,30 m.
  • Perímetro del tronc (a 1,30 m del sol): 4,40 m.
  • Edat: 450 anys.
  • Entorn de protecció: 19,70 m.
  • Nº inventarie: 1446
  • Coordenades: X 657561/ I 4433202[4]

Generalitats

El tàxon de sabina albar (Juniperus thurifera L) es remonta als temps més remots del periodo Terciario; pot trobar-se en distintes zones del Mediterràneu occidental, en àrees de clima continental. En Espanya es distribuïx per la zona oriental, especialment per les altes parameras: formant un arc discontinu, des del sur de la Cordillera Cantàbrica (León i Palència) al nort de les províncies de Granada i Almeria. El ranc altitudinal en la península ibèrica té el seu òptim entre els 900 i els 1.200 m.[5]

Sabinar i mig rural

S'ha observat la vinculació existent (en la península ibèrica) entre els sabinares i les àrees més despobladas i deprimides del mig rural, lo que redunda en l'abandó de l'aprofitament que es feya del sabinar en estes zones: del tronc, com a font de fusta per a la construcció i de la brancada, com a aliment per al ganado en época de neus, quan els animals no podien eixir a pastar.

El despertar de la societat als nous valors ecològics (lluita contra l'erosió del sol i la desertificació) i el fruïment de la naturalea com a mig natural obri noves perspectives en l'ús i aprofitament de la sabina albar -lo que supon la restauració de les antigues zones sabineras:

«Un ejemplo de ello en la Comunitat Valenciana es el municipio de Puebla de San Miguel, en el Rincón de Ademuz, que casi abandonado hace años, intenta hacerse un hueco en el futuro a partir del aprovechament de sus recursos, siendo los sabinares una parte importante de ellos, lo que cuadra perfectamente con el espíritu de la Estrategia Forestal Española (Ministerio de Medio Ambiente, 2000)».[6]
Juniperus thurifera, Universidad de Valencia

Per a garantisar la sostenibilitat i els sabinares, no obstant, cal assegurar prèviament la seua regeneració.[6]

Vore també

Notes i referències

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Generalidad Valenciana, 2016, p. 15.
  2. ↑ En Puebla de San Miguel hay 222 ejemplares protegidos de sabina albar (Juniperus thurifera), 5 ejemplares de pino negral o salgareño (Pinus nigra Arnold), 2 ejemplares de pino silvestre o de Valsaín (Pinus sylvestris L) y 3 ejemplares de carrasca (Quercus ilex L). El motivo por el que estos árboles están protegidos es porque alcanzan o superan uno o más de los siguientes criterios: más de 350 años de edad, más de 30 metros de altura, más de 6 metros de perímetro de tronco a 1,30 metros de la base, más de 25 metros de diámetro de copa medida sobre la proyección horizontal: Catálogo de árboles protegidos de la Generalidad Valenciana (2016).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Sánchez Garzón, 2018-II.
  4. ↑ 4,0 4,1 Coordenadas X,Y en la proyección Universal Transversa de Mercator (UTM) y sistema de referencia (DATUM) ETRS 1989 - huso 30 N
  5. ↑ Ferrández Palacio, 2003, pp. 123-124.
  6. ↑ 6,0 6,1 Internet Archive, 2007-2010.