Anar al contingut

S Orionis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Les tres images mostren diferents fases de la pulsació de l'estrela roja S Orionis. Els punts rojos i blaus són el resultat de l'emissió de radi de la capa màser.
S Orionis
Constelació Orión
Ascensió recta α 05h 29min 00,9s
Declinació δ -04º 41’ 33’’
Distància 1370 anys llum (aprox)
Magnitut visual +7,2 a +14,0 (variable)
Magnitut absoluta -1,46
Lluminositat 3470 sols
Temperatura 3750 K
Massa 1 sol (aprox)
Radi 400 - 500 sols
Tipo espectral M6.5i - M9
Velocitat radial +22 km/s
Atres noms HD 36090 / HIP 25673
SAO 132163 / BD-04 1146

S Orionis (S Ori)[1] és una estrela variable en la constelació d'Orión. Es troba a 1370 ± 400 anys llum de distància del sistema solar.

S Orionis és una variable Mira de tipo espectral M6.5i - M9 la lluentor del qual varia entre magnitut +7,2 i +14,0 en un periodo de 414,30 dies.[2] És una estrela evolucionada en una massa similar a la del Sol —nostra estrela alcançarà esta fase en uns 5000 millons d'anys— que, cada any, pert l'equivalent a la massa terrestre. El seu diàmetro angular varia entre 7,9 i 9,7 milisegons d'arc, que correspon a un diàmetro entre 1,9 i 2,3 UA, de 400 a 500 voltes el del Sol.[3] Anàlisis en distintes llongituts d'ona indiquen que prop del mínim és quan la cantitat de pols generada i la pèrdua de massa són majors. S Orionis té una temperatura superficial de 3750 K i lluïx en una lluminositat mija 3470 voltes superior a la del Sol.

Estudis d'interferometria han permés conéixer l'estructura d'esta jaganta roja pulsant. Al voltant de l'estrela pròpiament dita, existixen tres components principals: una envoltura molecular interior, una envoltura de pols més externa i, entre elles, una capa de màser. La major part de l'envoltura de pols està constituïda per grans d'òxit d'alumini —observats en la regió infrarroja—, mentres que l'emissió de ràdio màser prové de molècules de monòxit de silici. El gas sembla estar expandint-se en una velocitat aproximada de 10 km/s.[4]


Esta estrela finalisarà els seus dies com una nana blanca de carbono i oxigen, rodejada per una nebulosa planetària.

Vore també

Referències