S/2021 N 1
S/2021 N 1 és el satèlit natural de Neptú més chicotet, més dèbil i més distant conegut, en un diàmetro que oscila entre els 16 a 25 quilómetros. Va ser descobert el 7 de setembre de 2021 per Scott S. Sheppard, David J. Tholen, Chad Trujillo i Patryk S. Lykawka utilisant el telescopi Subaru de 8.2 metros en Mauna Kea, Hawái, i posteriorment anunciat el 23 de febrer de 2024. Orbita a Neptú en direcció retrògrada a una distancia promig de més de 50 millons de quilómetros i tarda uns 27 anys terrestres en completar la seua òrbita, la major distància orbital i el major periodo orbital de qualsevol satèlit conegut en el sistema solar.

Descobriment
S/2021 N 1 va ser observat per primera volta el 7 de setembre de 2021 per Scott S. Sheppard i els seus colaboradors, durant la seua busca de satèlits irregulars de Neptú en el Telescopi Subaru de 8.2 metros en Mauna Kea, Hawái. L'equip de Sheppard va poder detectar este dèbil satèlit per mig d'una tècnica de paneo, en la que varen prendre moltes imàgens del telescopi de llarga exposició, les varen alinear i les varen desplaçar per a seguir el moviment de Neptú, per a després sumar-les i crear una única image profunda que mostraria els satèlits neptunianos com a punts de llum contra estreles i galàxies de fondo. L'aplicació d'esta tècnica li va permetre a l'equip de Sheppard explorar més profundament el sistema de satèlits irregulars neptunianos.
Des de setembre de 2021 fins a novembre de 2023, Sheppard va realisar observacions de seguiment de S/2021 N 1 utilisant atres telescopis de gran obertura en tot lo món, que varen incloure el telescopi Magallanes-Baade en l'observatori Les Campanes, el Very Large Telescope del Observatori Europeu Austral i el telescopi Gemini Nort en els observatoris de Mauna Kea per a determinar l'òrbita del satèlit i garantisar que no es perga. S/2021 N 1 i S/2002 N 5, un atre satèlit irregular neptuniano descobert per l'equip de Sheppard, varen ser confirmats i anunciats pel Centre de Planetes Menors el 23 de febrer de 2024, lo que va elevar el número de satèlits coneguts de Neptú de 14 a 16.
Òrbita
S/2021 N 1 és un satèlit irregular de Neptú, ya que té una òrbita distant, molt elíptica i molt inclinada. Els satèlits irregulars estan llaugerament llimitats per la gravetat de Neptú per la seua gran distància del planeta, per lo que les seues òrbites es veuen freqüentment pertorbades per la gravetat del Sol i atres planetes. Açò dona com resultat canvis significatius en les òrbites dels satèlits irregulars en curts periodos de temps, per lo que una òrbita elíptica kepleriana simple no pot descriure en precisió els moviments orbitales a llarc determini dels satèlits irregulars. En canvi, s'utilisen elements orbitales adequats per a descriure en major precisió les òrbites a llarc determini de satèlits irregulars, ya que es calculen promediando l'òrbita pertorbada durant un llarc periodo de temps.
Durant un lapsus de 800 anys, des de 1600 fins a 2400, el semieje major o distància orbital promig de S/2021 N 1 des de Neptú és de 50.7 millons de quilómetros, en un periodo orbital mig de 27.5 anys terrestres. Abdós propietats orbitales són majors que les de Neso (49.9 millons de quilómetros; 26.8 anys), lo que fa que S/2021 N 1 tinga la major distància orbital i el major periodo orbital de qualsevol satèlit conegut en el sistema solar. A modo de comparació, el planeta Mercurio té un semieje major de 57.9 millons de quilómetros del Sol, que és aproximadament un 14 % més gran que el semieje major promig de S/2021 N 1 de Neptú. La distància orbital extrema de S/2021 N 1 és possible gràcies al gran tamany de l'esfera de Hill de Neptú, que s'estén al voltant de 115 millons de quilómetros en ràdio. El semieje major promig de S/2021 N 1 ocupa aproximadament el 44 % del radi de l'esfera de Hill de Neptú.
S/2021 N 1 té una excentricitat orbital promig de 0.50 i una inclinament orbital promig de 135° sobre l'eclíptica, o be, el pla de l'òrbita de la Terra. Ya que l'inclinament orbital de S/2021 N 1 és superior a 90°, est té una òrbita retrògrada, lo que significa que orbita en la direcció oposta a l'òrbita de Neptú al voltant del Sol. Pels destorbament, els elements orbitales de S/2021 N 1 fluctuen en el temps: el seu semieje major pot oscilar entre 49 a 53 millons de quilómetros, la seua excentricitat de 0.32 a 0.70 i el seu inclinament de 129° a 139°.
S/2021 N 1 va passar per última volta per la seua periapsis, o el seu punt més propenc a Neptú en la seua òrbita, en setembre de 2017 a una distància d'aproximadament 27.1 millons de quilómetros. Este satèlit s'allunta de Neptú fins a alcançar l'apoapsis, el seu punt més alluntat del planeta, en març de 2032 a una distància d'aproximadament 74.8 millons de quilómetros. S/2021 N 1 va passar per última volta per la seua apoapsis en novembre de 2002 a una distància d'aproximadament 76.6 millons de quilómetros.
L'òrbita de S/2021 N 1 exhibix precesió nodal en un periodo promig d'aproximadament 900 anys terrestres, pero no exhibix precesió apsidal. En canvi, l'argument del periastro de l'òrbita de S/2021 N 1 oscila periòdicament al voltant de 90°, que és un comportament compartit per Neso i Sao. Este comportament es deu al mecanisme de Lidov-Kozai, a on els destorbament del Sol i Neptú són periòdiques. Este mecanisme provoca intercanvis periòdics entre excentricitat i inclinament: per eixemple, a mida que l'òrbita de S/2021 N 1 es torna més excèntrica, la seua òrbita es torna menys inclinada i viceversa.
S/2021 N 1 és part del grup de Neso, un grup de satèlits irregulars retrògrats distants de Neptú que inclou a Psámate i a l'homònim del grup, Neso. Els satèlits del grup de Neso tenen elements orbitales agrupats en semiejes majors entre 46 i 51 millons de quilómetros, excentricitats entre 0.4 i 0.5 i inclinaments entre 125° i 140°. Com tots els demés grups de satèlits irregulars, es creu que el grup de Neso es va formar a partir de la destrucció d'un satèlit més gran capturat per impactes d'asteroides i cometes, que varen deixar molts fragments en òrbites similars al voltant de Neptú.
Notes
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «S/2021 N 1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.