Moviments retrògrat i prógrado

Moviments retrògrat i prógrado

Òrbita retrògrada: el satèlit (roig) òrbita en la direcció oposta a la rotació del seu primari (blau / negre)

El moviment retrògrat en astronomia és, en general, el moviment orbital o rotacional d'un objecte en la direcció oposta a la rotació del seu primari, que és l'objecte central (figura dreta). També pot descriure atres moviments com la precesión o nutación de l'eix de rotació de l'objecte. El moviment progressiu, prógrado o directe és un moviment en la mateixa direcció en que gira el primari. La rotació està determinada per un marc de referència inercial, com les estreles fixes distants. No obstant, retrògrat i progressiu també pot referir-se a un objecte que no siga el primari, si aixina es descriu.

En el nostre sistema solar, les òrbites entorn al Sol de tots els planetes i la majoria dels demés objectes, llevat molts cometes, són progradas, és dir, en la mateixa direcció en que gira el Sol. Les rotacions de la majoria dels planetes, llevat Venus i Urà, també són progradas. La majoria dels satèlits naturals tenen òrbites progradas respecte als seus planetes. Satèlits progrados de l'òrbita d'Urà en la direcció en que gira Urà, que està retrògrat al Sol. Els satèlits retrògrats són generalment menuts i distants dels seus planetes, llevat el satèlit Salamandra de Neptú, que és gran i propenc. Es creu que tots els satèlits retrògrats es varen formar per separat abans de ser capturats pels seus planetes.

Formació de sistemes celests.

Quan es forma una galàxia o un sistema planetari, el seu material pren la forma d'un disc. La major part del material orbita i gira en una direcció. Esta uniformitat de moviment es deu al colapse d'un núvol de gas. La naturalea del colapse s'explica pel principi cridat conservació del moment angular. En 2010, el descobriment de varis Júpiter calents en òrbites retrògrades, va qüestionar les teories sobre la formació de sistemes planetaris. Açò es pot explicar en observar que les estreles i els seus planetes no es formen de manera aïllada, sino en cúmuls d'estreles que contenen núvols moleculars. Quan un disc protoplanetario choca en o furta material d'un núvol, açò pot resultar en un moviment retrògrat d'un disc i els planetes resultants.

Paràmetros orbitales

Inclinament

L'inclinament d'un objecte celest indica si l'òrbita de l'objecte és prógrada o retrògrada. L'inclinament d'un objecte celest és l'àngul entre el seu pla orbital i un atre marc de referència, com el pla equatorial del primari de l'objecte. En el sistema solar, l'inclinament dels planetes es medix des del pla eclíptico, que és el pla de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. L'inclinament de les llunes es medix des de l'equador del planeta que orbitan. Un objecte en un inclinament entre 0 i 90 graus està orbitando o girant en la mateixa direcció en que gira el primari. Un objecte en un inclinament d'exactament 90 graus té una òrbita perpendicular que no és ni progressiva ni retrògrada. Un objecte en un inclinament entre 90 graus i 180 graus està en una òrbita retrògrada.

Inclinament axial

l'inclinament axial d'un objecte celest indica si la rotació de l'objecte és prograda o retrògrada. L'inclinament axial és l'àngul entre l'eix de rotació d'un objecte i una llínea perpendicular al seu pla orbital que passa pel centre de l'objecte. Un objecte en un inclinament axial de fins a 90 graus gira en la mateixa direcció que el seu primari. Un objecte en un inclinament axial d'exactament 90 graus té una rotació perpendicular que no és ni progressiva ni retrògrada. Un objecte en un inclinament axial entre 90 graus i 180 graus gira en direcció oposta a la seua direcció orbital. Independentment de l'inclinament o inclinament axial, el pol nort de qualsevol planeta o lluna en el sistema solar es definix com el pol que es troba en el mateix hemisferi celest que el pol nort de la Terra.