Neso (del grec: Νησώ), també conegut com Neptú XIII, és un satèlit irregular retrògrat ultraperiférico de Neptú. Va ser descobert per Matthew J. Holman i Brett J. Gladman el 14 d'agost de 2002, encara que ha passat inadvertit fins a 2003.[1] Va ser nomenat en honor a Neso, una de les 50 nimfes Nereides. Abans de rebre el seu actual nom el 3 de febrer de 2007, va rebre la designació provisional S/2002 N 4.

Neso (satèlit)

Neso orbita a Neptú a una distància de més de 48 millons de quilómetros, lo que ho fa el segon satèlit natural més distant conegut de qualsevol planeta. El seu apoapsis es troba a més de 72 millons de quilómetros de Neptú. A modo de comparació, el apoapsis de Neso cap a Neptú és major que l'afeli de Mercuri cap al Sol (70 millons de quilómetros aproximadament), lo que dona una idea de la seua lluntea. A la seua volta, Neso té un periodo orbital prou llarc, demorant 26.67 anys en completar la seua òrbita, la qual és una òrbita retrògrada, molt inclinada i molt excèntrica.

Neso té uns 60 quilómetros de diàmetro, i s'estima que la densitat mija és d'1.5 g/cm³.[2] El seu massa s'estima en 1,617 kg.

Donada la similitut dels paràmetros orbitales de Neso i Psámate, s'ha sugerit que abdós satèlits irregulars podrien tindre un orige comú a partir de la disgregació d'un satèlit de major tamany. Abdós satèlits són els que més alluntats es troben dels seus planetes en tot el sistema solar.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ M. Holman, JJ Kavelaars, B. Gladman, T. Grav, W. Fraser, D. Milisavljevic, P. Nicholson, J. Burns, V. Carruba, J.-M. Petit, P. Rousselot, O. Mousis, B. Marsden, R. Jacobson; Discovery of five irregular moons of Neptune, Nature, 430 (2004), pp. 865-867. Final preprint(pdf)
  2. ↑ Paràmetros orbitales mijos obtinguts de JPL
  3. ↑ Schmude, Richard, Jr. (2008). Uranus, Neptune, Pluto and How to Observe Them, Springer, p. 106. ISBN 978-0-387-76601-0.