Ruïna (història ucraniana)
La Ruïna () és un terme històric introduït pel croniste cosaco Samiylo Velychko (1670-1728) per a la situació política de l'història d'Ucrània durant la segona mitat del XVII. Correspon al periodo posterior a la mort de Bohdán Jmelnitski, entre de 1659 i 1686, marcat pel colapse del Hetmanato cosaco, la lluita, la divisió del Dniéper entre la Mancomunidad polac-lituana i el Zarato moscovita i l'intervenció estrangera.
Despuix de la mort de Bohdán, el seu jove fill Yuri Jmelnitski va ser elegit Hetman i el secretari general Iván Vyhovsky va ser elegit el seu regente. Vyhovsky va fer esforços per a acostar-se més a la noblea polaca, lo que va resultar en la firma el 16 de setembre de 1658 del Tractat d'Hádiach, que acordava la transformació de la Mancomunidad en una federació tripartidaria de la Corona polaca, el Gran Ducado de Lituània i Gran Ducado Rus (que seria l'entitat política que substituiria al Hetmanato Cosaco, precursor de l'actual Ucrània) en un Sejm conjunt de l'eixèrcit i la política exterior.
No obstant, perque, en motiu de la ratificació del Tractat d'Haddiach en el Sejm (parlament de la República de les Dos Nacions), la noblea polaca i lituana no va acceptar un text que equiparava a la noblea cosaca.
En 1659, el nou Tractat de Pereyáslav redujó l'autonomia de l'eixèrcit cosaco front al Zarato Rus. En 1660, es va firmar la "Pau d'Oliva" entre Polònia i Suècia, en este moment, les tropes de Stefan Czarniecki varen lliberar Bielorússia i Lituània, prop de Chúdniv, els polacs varen rodejar les forces de Sheremétyev i Yuri Jmelnitski i les varen obligar a firmar el Tractat de Slobodysche. Açò va marcar una divisió d'Ucrània entre els partidaris d'una unitat en Moscou, Ucrània del Marge Esquerre i els partidaris d'una unió en la República de les Dos Nacions, Ucrània del Marge Dret. Despuix d'una campanya fallanca contra Yakym Somkó, Yuri Jmelnitski va renunciar al poder i va ser tonsurado com un monge cridat Gideón.
En 1663, es va celebrar el Consell Negre en Nizhyn, en el que Iván Briujovetsky va ser elegit Hetman del Marge Esquerre en el respal d'Iván Sirkó. Va firmar els Artículs de Moscou, que varen iniciar la rusificació del Marge Esquerre d'Ucrània. En el mateix any, Pavló Teteria va ser elegit Hetman del Marge Dret, qui en 1665 va cedir el poder a favor de Petró Doroshenko.
El 9 de febrer de 1667, es va firmar el Tractat d'Andrúsovo entre els polacs i moscovites, la qual segons els seus térmens la terra de Smolensk i la vora esquerra d'Ucrània varen ser cedides al Zarato moscovita i el Sich de Zaporizhia estaria baix el control conjunt d'abdós estats. En resposta a la divisió d'Ucrània, Doroshenko va portar a terme una série de reformes, va reclutar un eixèrcit mercenari i va derrotar a Briujovetsky i, en el consell de Korsun, va ser elegit hetman de «abdós vores del Dniéper» i junt en el Kan de Crimea en setembre de 1668 va rodejar els destacaments del Hetman polac Jan Sobieski prop de Pidhaitsi. Pero l'aliança cosaco-tàrtar es va trencar en la marcha de Sirko a Crimea.
Sobieski va concloure els tractats de pau en tàrtars i cosacos, a l'any següent, els polacs varen reconéixer a Doroshenko com hetman electe del Marge Dret. No obstant, Doroshenko no estava satisfet en les concessions polaques i, en març de 1669, en el consell cosaco prop de Korsun, l'eixèrcit cosaco va proclamar la seua transició al protectorat musulmà de Porta, totes les terres d'ètnia ucraniana varen ser proclamades sanjacados ucranians.
En el mateix any, Demián Mnogohrishny, qui va firmar els Artículs d'Hlújiv en Moscou, va ser elegit Hetman del Hetmanato del Marge Esquerre.
En l'estiu del mateix any, el partit pro-polac liderat per Mykola Janenko en el Marge Dret va prendre llealtat al rei polac en un consell prop d'Umán. Entre 1671 i 1672, Sobieski i Janenko varen establir el seu poder en Podolia, pero Doroshenko, en l'ajuda dels eixèrcits turcs i tàrtars, varen sitiar Kamianets i Leópolis. Segons els resultats del Tractat de Buczacz de 1672, Podolia va ser cedida al Imperi Otomà i Doroshenko va prendre el poder en el Marge Dret d'Ucrània.
En el mateix any, Iván Samoylóvych va ser elegit Hetman del Marge Esquerre, qui va firmar els tractats de Konotop, que varen llimitar significativament la seua independència. En 1673, Sobieski va derrotar als turcs prop de Jotyn i va ser elegit nou rei de la República de les Dos Nacions en el nom de Juan III. No obstant, els fracassos en la guerra contra l'aliança turc-ucraniana varen obligar a Sobieski a firmar la pau en els otomans tres anys despuix.
Per un atre costat, Petró Doroshenko va renunciar al poder i va jurar llealtat al Sar Aleijo I i ho va servir en l'exili. Yuri Jmelnitskyi va ser novament proclamat Hetman de la part turca d'Ucrània. La seua guerra de 1677-1681 en Moscou i el Marge Esquerre va destruir el Marge Dreta i en 1679 va deportar a part de la població a la Marge Esquerra i Ucrània Lliure. La guerra va terminar en i Tractat de Bajchisarái i la consolidació del Marge Dret a Turquia.
En 1683, l'eixèrcit polac en la participació dels cosacos de la vora dreta dirigits per Simón Pali va acodir en ajuda de l'eixèrcit austríac durant el sege de Viena. En una batalla general el 12 de setembre, les forces de la coalició europea varen derrotar per complet a l'eixèrcit turc i varen detindre l'expansió otomana en Europa. El 6 de maig de 1686, es va firmar en Moscou la Pau Eterna, segons la qual la terra de Smolensk, el Marge Esquerre d'Ucrània i la frontera va ser cedida a l'estat rus.
Marc temporal
El marc temporal del periodo varia entre els historiadors:
- Alguns historiadorss com Nikolái Kostomárov definixen el periodo entre 1663 i 1687, associant-ho en els tres Hetmanes nomenats per Moscou de l'Ucrània del Marge Esquerre (Briujovetsky, Mnohohrishny i Samoylóvych).
- Atres historiadors interpreten el periodo entre 1660 i 1687 a partir del Tractat de Chúdniv que va dur a la divisió entre la comunitat cosaca.
- Borýs Krupnytsky va considerar el marc temporal com 1657-1687, des de la mort del hetman Bogdán Jmelnitski en 1657, en particular la Gresca de Pushkar-Barabash, fins a l'ascensió del hetman Iván Mazepa en 1687.
Antecedents
La Ruïna va començar despuix de la mort del hetman Bohdan Khmelnytsky en 1657. Khmelnytsky havia lliberat a Ucrània de sigles de dominació polaca i lituana per mig de les campanyes de la Rebelió de Jmelnytsky (1648-1657) i el Tractat de Pereyaslav d'Ucrània (1654) en el Zarato rus. Encara que Khmelnytsky havia actuat com un líder carismàtic i influent, clarament una de les figures prominents de l'història d'Ucrània, no va establir regles clares de successió i el seu testament va favorir al seu fill Yuri Jmelnitski (1641-1685) com el nou hetman. No obstant, Yuri era jove, inexperto i caria clarament del carisma i les qualitats de liderage del seu pare, com va demostrar durant els seus intents de governar (1657, 1659-1663, 1677-1681, 1685).
A la mort de Bohdan Khmelnytsky, l'estat cosaco tenia un territori d'uns 250000 millas cuadradas (647500 km²) i una població d'entre 1,2 i 1,5 millons d'habitants. cita requerida La societat estava formada pels restants nobles no catòlics, els starshina o oficials cosacos més rics, la massa de cosacos i aquells llauradors que no portaven armes. l'Iglésia Ortodoxa posseïa el 17% de les terres; els nobles locals, el 33%. El 50% restant havia segut confiscat als polacs i estava en joc. Els ucranians constituïen una societat fronteriça sense fronteres naturals, sense tradició d'Estat i en una població compromesa en la llibertat cosaca o l'anarquia.
Les terres confiscades podien canviar fàcilment de mans en qualsevol conflicte. Hi havia un conflicte no resolt entre la massa de cosacos més pobres i el grup més ric que aspirava a un estatus semi-noble. L'Estat era dèbil i necessitava un protector, pero de les potències regionals, els polacs volien recuperar les terres ucranianes, la autocracia rus-moscovita encaixava mal en els ideals cosacos de llibertat, el Janato de Crimea es concentrava en el robo d'esclaus eslaus i els turcs del Imperi Otomà mostraven poca preocupació per la frontera ucraniana. El territori del Imperi suec seguia estant massa llunt durant este periodo, i els cosacos del Don i el Poble calmuco es varen mantindre al marge del conflicte.
L'història d'Ucrània en este periodo es va tornar molt complexa. Els temes bàsics incloïen:
- l'incapacitat de trobar un únic líder d'Ucrània que poguera seguir una política coherent
- el canvi constant d'aliances en potències externes que tenien els seus propis interessos
- el conflicte entre els cosacos més rics i els més pobres
- l'influència de l'Iglésia Ortodoxa, que tendia a favorir al correligionari Moscou
Referències
Bibliografia
- Orest Subtelny, Ukraine, A History,2000: Este artícul és en gran partix un resum del Capítul 9.
- La ruïna (d'Ucrània), Encyclopædia Britannica
- Enciclopèdia d'Ucrània
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruina (historia ucraniana)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.