Iván Mazepa

Archiu:Portret Mazepa.jpg

Iván Mazepa

Iván Stepánovich Mazepa (en ucraniano: Іван Степанович Мазепа. 20 de març de 1639 - 28 d'agost de 1709) va ser un noble cosaco que va lluitar per restablir l'independència política i militar d'Ucrània front al domini del Zarato moscovita, atamán del Hetmanato cosaco.

En 1687, com a resultat dels Acorts de Kolómak (Plantilla:Lang-uk), Grigori Samoylóvych, fill d'Iván Samoylóvych, va ser assessinat i Iván Mazepa va ser elegit atamán d'Ucrània de la Marge Esquerra, terminant el periodo de la Ruïna.

Mazepa va firmar els Acorts de Kolómak, que llimitaven el seu poder i enfortia la presència de Moscou en el Hetmanato. Mazepa era amic propenc del sar rus Pedro I, ho va ajudar a capturar la fortalea turca de Azov i obtindre accés a la Mar Negra. En 1697, l'elector sajón Federico Augusto va ser elegit rei de la República de les Dos Nacions en el nom d'Augusto II. A l'any següent, en una trobada personal en Rava-Ruska, va involucrar a Pedro I en la guerra en Suècia.

En 1700, comença la Gran Guerra del Nort. En juliol de 1701, el rei Carlos XII de Suècia va derrotar a l'eixèrcit sajón-moscovita en Dviná occidental i va invadir Lituània. Els magnats més rics de Sapieha es varen posar del costat de Suècia. En maig de 1702, Varsòvia va ser capturada i es va formar una confederació sueca, que va destronar a Augusto II i va elegir rei a Estanislao I Leszczynski, despuix de la qual cosa va esclatar una guerra civil en el país. Entre 1702 i 1704, els cosacos, dirigits per Semén Palíy, varen prendre el Marge Dret i varen reforçar les seues posicions. En 1704, Iván Mazepa va reprimir l'alçament i va anexar estes terres a les seues possessions. Durant la guerra, els ucranians varen ser enviats a treballs forçats, obligats a mantindre tropes estacionades, sense brindar-se assistència militar mútua en virtut dels Acorts de Kolómak, lo que va provocar l'indignació entre els cosacos. En 1708, el rei suec i el seu eixèrcit varen començar a traslladar-se al Hetmanato, per lo que Mazepa va decidir forjar una nova aliança en Suècia, baix la qual es va formar el principat ucranià. El Hetman va ser recolzat pels cosacos en esta decisió. Per açò, Pedro I va ordenar la destrucció de la capital del Hetmanato, Baturyn i va impondre un anatema eclesiàstic en Mazepa. Els cosacos, lleals al sar, varen elegir com Hetman a Iván Skoropadsky, qui va firmar el tractat de Reshetýliv. En la batalla decisiva de Poltava en 1709, l'eixèrcit suec-cosaco va perdre davant Moscou i la Menuda Rússia. Iván Mazepa i Carlos XII es varen retirar a Bender en l'Imperi Otomà i 23 000 soldats de l'eixèrcit suec varen capitular.

Despuix de la mort de Mazepa en 1711, els cosacos varen elegir un nou Hetman, Pylyp Órlyk, qui va formar en els cosacos la primera constitució ucraniana, segons la qual el poder es dividia en tres poders independents: eixecutiu (president encapçalat pel Hetman), llegislatiu (consell general) i judicial. En el mateix any, en aliança en el rei suec, l'Imperi Otomà i el Kanato de Crimea, va realisar una campanya fallanca en la Marge Dreta. Com a resultat, el govern rus en 1711-1713 va portar a terme una nova deportació, reubicant per la força fins a 200 000 persones de la vora dreta a la vora esquerra d'Ucrània, tots els regiments de la vora dreta varen ser liquidats i la majoria de les cases varen ser destruïdes. D'acort en el Tractat de Pau de Prut i l'Acort de Adrianópolis, l'estat de Moscou va renunciar als seus reclams sobre el Marge Dret d'Ucrània i va reconéixer la jurisdicció turca sobre Zaporizha.

Família

Iván Stepánovych Mazepa va nàixer el 20 de març de 1639 en el poble de Mazépyntsi (hui en el raión de Bila Tserkva de l'óblast de Kiev), en una família ortodoxa pertanyent a la noblea ucraniana. El poble de Mazépyntsi és considerat el lloc de naiximent dels antepassats d'Iván. Aixina, este poble va ser donado pel rei polac Segismundo II Augusto Jagellón al besyayo d'Iván Mazepa, Mikołaj Mazepa Kołodyński, per al seu servici militar.

S'estima que el yayo d'Iván, Myhailo Mazepa, estava al servici del sar rus, va protegir les fronteres del sur de la Rússia zarista de les incursions tártaras i, segons algunes fonts, va morir en una de les batalles en els turcs en 1620.

El seu pare, Adam-Stepan Mazepa, era un dels socis de Bohdán Jmelnytsky. Els boyardos russos varen participar en les conversacions de Pereyaslav. Encara que Adam Mazepa, que no va recolzar l'acort de Pereyáslav, va participar en l'establiment del Gran Imperi Rus com a part de Rech Pospolita junt en Hetman Vygovski, no es varen conseguir resultats. En 1662, el rei de Polònia ho va nomenar assistent del chasnik i va treballar en este lloc fins a la seua mort.

La seua mare, Marina Mokiévskaya, era d'antic linaje slyachta i va ocupar posats de liderage en el Regiment cosaco de Kiev. En la monografia sobre Mazepa, s'afirma que el pare i el germà de Marina eren #alferes cap en l'eixèrcit de Bohdán Jmelnytsky i abdós varen morir en batalles en els polacs. Despuix de la mort del seu marit, amagada baix el nom de María, va treballar com a directora del monasteri de Kiev-Pechora i abat del monasteri de dònes de Glujovsky.

A l'edat de 65 anys, Mazepa s'enamora de Matryona, la filla de Vasyl Kochubey, el seu padrí. Pero segons la regla canònica açò estava prohibit. Per esta raó, no podien contraure matrimoni per l'iglésia.

Infància

Va nàixer en 1639 prop de Bila Tserkva, després partix de la Regne de Polònia, actualment cridada República de les Dos Nacions, en una família noble. Va ser educat en l'Acadèmia Kiev-Mohyla, despuix va estudiar en un colege jesuïta en Varsòvia, aixina com en l'estranger. En 1659, va servir en el tribunal del rei polac Juan II Casimiro Vasa.

General cosaco

Entre 1669 i 1673, Mazepa va estar baix el mando del hetman d'Ucrània del marge esquerre Petró Doroshenko, i de 1674 a 1681 va servir baix el mando del hetman d'Ucrània del marge dret Iván Samoylóvych. Per la seua educació, Mazepa va ascendir ràpidament en les files cosacas i, entre 1682 i 1686, va servir com Yesaúl general.

Atamán

En 1687, Iván Mazepa va acusar a Samoylóvych de conspirar per a independisar-se de Rússia, va conseguir el seu derrocament i va ser elegit atamán del Ucrània del marge esquerre, en l'ajuda de Vasili Vasílievich Golitsin, del govern de Moscou.

Gradualment Mazepa va acumular grans riquees, convertint-se en un dels terratinents més grans d'Europa. Durant el seu govern es varen construir multitut d'iglésies per tota Ucrània, en el cridat estil barroc ucranià. Va ampliar l'Acadèmia de Kiev-Mohyla, l'institució educativa primària d'Ucrània en eixe llavors, per a acomodar a 2000 estudiants, i va fundar escoles i imprentes. Molts cosacos, no obstant, se sentien cada volta més frustrats per les regles repressives i autoritàries de la noblea del Hetmanato cosaco. Es varen produir vàries #sublevació contra estes regles, que varen començar en la Sich de Zaporozhia, pero varen fracassar.

En 1702, els cosacos d'Ucrània del marge dret, baix direcció del atamán Semén Palíy, varen començar una sublevació contra Polònia, que despuix de primerencs èxits va ser derrotada. Mazepa va convéncer al sar rus Pedro I de Rússia per a que li permetera intervindre, lo que va fer en èxit, assumint el control de parts importants d'Ucrània del marge dret, mentres que Polònia va ser debilitada per l'invasió de rei suec Carlos XII. Tement la fama de Palíy, Mazepa ho va desterrar a Siberia.

En Pedro I i la Gran Guerra del Nort

En 1689, el jove i enèrgic Pedro I va ascendir al tro rus. Mazepa té que usar la seua habilitat per a sorprendre al poble en gran autoritat. El vell hetman assessorava constantment al jove monarca en assunts relacionats en Polònia i, en el temps, es va desenrollar entre ells una estreta amistat. En la década de 1690, va reprimir una rebelió en el sur provocada pel cosaco zaporogo Petrik Ivanenko. El paperer Petrik Ivanenko es va casar en la neboda de l'escriga cap Vasyl Kochubey (en). En 1691-1692, els cosacos es varen alçar simultàneament contra el hetman Mazepa i les autoritats russes. Ivanenko, un verdader samostíynik (partidari del moviment nacional que exigia la separació d'Ucrània de Rússia en el XVII), estava en contra de qualsevol govern estranger, inclosos els polacs. No obstant, no pot atraure al seu costat als cosacos de Zaporiyia. En un chicotet grup de tàrtars i cosacos, entra en Rússia Menor (el nom històric de les regions ubicades en Europa de l'Est, que cau dins del territori de l'Ucrània moderna) des de Crimea.

A l'inici de el XVIII, pels revessos sofrits pel Imperi rus en la Gran Guerra del Nort, el sar Pedro I de Rússia va decidir reformar el seu eixèrcit i centralisar el control sobre el seu regne. En l'opinió de Mazepa, la consolidació de Rússia podia posar en risc l'àmplia autonomia concedida al Atamannugue cosaco pel Tractat de Pereyáslav. Les exigències per a reforçar el control sobre els cosacos incloïen l'obligació de fer-los lluitar en qualsevol de les guerres dels sars, en lloc de defendre les seues pròpies terres contra enemics regionals, com s'havia convingut en el tractat. Les forces cosacas varen tindre que lluitar en guerres distants en Livonia i Lituània, en lloc de protegir les seues pròpies llars contra els tàrtars i els polacs. Sense equipament ni entrenament per a combatre en igualtat contra els eixèrcits europeus moderns, els cosacos varen sofrir grans pèrdues i la seua moral va decaure, puix ademés els seus comandants eren russos i alemans, que a sovint menyspreaven les vides i capacitats militars dels cosacos. La població d'Ucrània va tindre que soportar la presència de l'eixèrcit rus, que va ser acusat de comportament irrespectuós i de saqueig en les ciutats ucranianes en a on s'havia instalat. El mateix Mazepa va sentir la pressió russa per a substituirlo per un dels numerosos generals estrangers de l'eixèrcit rus, o per un rus.

A pesar de que també se li varen unir partidaris del poble pla, tan pronte com varen posar un peu en les ciutats fronterices de Malorusa, els tàrtars, sorpresos per la cantitat d'efectius de l'eixèrcit de Mazepa, varen retornar a Crimea. Petrik retorna en ells, despuix de la qual cosa fa varis intents de rebelar-se. Els soldats de Mazepa varen ser assessinats en 1696. Segons algunes fonts, Petrik va viure en el palau principesco de Moldàvia fins a 1708.

Mazepa va participar en abdós campanyes de Pedro el Gran a Azov.

El 8 de febrer de 1700, Mazepa va ser el segon cavaller en rebre l'Orde del Sant Apòstol Andrés el Primer Cridat creada per Pedro I. El sar va otorgar l'orde al atamán "pels seus molts anys de servici militar i el seu diligent servici". No obstant, Mazepa va ser privat de l'orde el 6 de novembre de 1708 despuix de passar-se al costat suec.

Mazepa va ajudar a Pedro I quan va començar la Guerra del Nort.

En 1704, aprofitant la rebelió contra la República de les Dos Nacions (I Rzeczpospolita) i l'invasió de tropes sueques a Polònia i havent capturat Ucrània, Mazepa li va oferir repetidament a Pedro I agregar este territori a les terres de les tropes zarista de La seua Majestad, pero Pedro I es va negar. En cas d'acort, hauria violat els térmens de la Pau eterna conclosos en 1686.

En 1705, va participar en la marcha cap a l'històrica Volinia per a ajudar a Augusto el Fort, aliat de Pedro. L'1 de novembre de 1705, se li va concedir l'Orde de l'Àguila Blanca. En 1706, va tindre lloc en Kiev una trobada entre Pedro i Mazepa. Durant la reunió, Mazepa admet que portarà a terme la construcció de la fortalea de Pechora, els fonaments de la qual va posar Pedro.

En 20 anys, Mazepa es va convertir en un dels hòmens més rics no només de Rússia Menor, sino també de Rússia. Posseïa 19.654 propietats en Ucrània i 4.117 propietats en el sur de Rússia (en una població total de 100.000 persones).

Fins als nostres dies ha aplegat la declaració feta per Mazepa el 17 de setembre de 1707: "Inclús si tinc l'última necessitat més extrema, no canviaré la meua llealtat a la majestad del sar: "Açò només pot succeir quan El seu". El seu Alteza el sar no pot protegir no només a Ucrània, sino també a tot el país de l'atac [de Suècia]". En 1707, no va ser invitat a l'assamblea militar celebrada en Jolkva. Durant la reunió, es va discutir la llimitació de l'autonomia de Rússia Menor i la llibertat de circulació. Hetman portaria a terme el seu pla de traïció en la seua "última necessitat", quan estava segur de que Peter I perdria la guerra. L'ilusió invencible de l'eixèrcit de Carlos XII li va impedir elegir una planura.

Canvi de bando

La gota que va derramar el got en la seua relació en el sar Pedro I va ser el rebuig d'este a la seua petició de defendre Ucrània del rei polac Estanislao I Leszczynski, aliat de Carlos XII de Suècia, que va amenaçar en atacar al Hetmanato cosaco en 1708. Pedro I ho va fer perque esperava un atac del rei Carlos XII i va decidir que ell necessitaria totes les seues tropes. En l'opinió de Mazepa, açò violava evidentment el Tractat de Pereyáslav, ya que Rússia va rebujar protegir el territori d'Ucrània, apropiant-se d'ells. Quan els eixèrcits suec i polac varen alvançar cap a Ucrània, Mazepa es va aliar en ells el 28 d'octubre de 1708. Solament prop de 3.000 cosacos ho varen seguir, mentres que els atres varen continuar sent lleals al sar. Açò es devia en part a la propaganda dels clercs ortodoxos en favor del sar. L'eixèrcit rus, no obstant, va buscar la seua venjança destruint la capital cosaca de Baturyn, matant a la guarnició que la defenia i a tota la seua població, nugant als cosacos morts en creus i duent-los d'esta forma en una flota de l'eixèrcit rus que va navegar pel riu Dniéper al Mar Negra en l'intenció d'atemorisar a les persones lleals a Mazepa que vivien a lo llarc del riu.

Els cosacos que no estaven del costat de Mazepa varen elegir a un nou atamán, Iván Skoropadsky, l'11 de novembre de 1708. La por d'atres represàlies i la suspicàcia cap als suecs (els nous aliats de Mazepa) varen evitar que la majoria de la població d'Ucrània se li unira. Curiosament, l'única ajuda significativa que va obtindre, va vindre del Sich de Zaporozhia, que a pesar d'haver tingut desacorts en el atamán en el passat, ho va considerar a ell i a la noblea que representava de menor perille que al sar. El respal a Mazepa li va costar car als cosacos de la Sich. La Sich va ser destruïda per l'eixèrcit zarista en 1709, publicant-se ademés un decret que permetia eixecutar a qualsevol cosaco actiu de Zaporozhia.

La batalla decisiva

Els eixèrcits russos i suecs varen estar en maniobres la primera mitat de 1709, buscant una posició ventajosa per a la gran batalla que es vea vindre, el mateix temps que tractaven d'assegurar-se el respal de la població local. Finalment en el més de juny, els eixèrcits es varen enfrontar en la Batalla de Poltava, que va ser guanyada pels russos, posant d'esta manera fi a les esperances de Mazepa de transferir el control d'Ucrània al regne suec, el que a la seua volta li havia promés l'independència en un tractat previ. Derrotat, va fugir al Imperi otomà, junt en Carlos XII a la fortalea de Bender, a on moriria un temps despuix.

Iván Mazepa en la cultura

• Iván Mazepa és l'héroe titular de vàries obres lliteràries i musicals. Va inspirar a Lord Byron, Víctor Hugo, Alexander Pushkin, Franz Liszt, Piotr I. Chaikovsky i Juliusz Słowacki, entre uns atres.