Anar al contingut

Rússia Menor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Rússia Menor, Menuda Rússia o Menuda Rus (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).), va anar un concepte geogràfic i històric al voltant d'un territori similar a l'actual Ucrània fins a principis del sigle XX. Utilisat per primera volta pel governant Yuri II Boleslav del Principat de Galitzia-Volinia, qui en 1334 va firmar els seus decrets en el títul en latín: Dux totius Russiæ minoris, lit. 'Líder de tota la Rússia menuda', encara que l'expressió Plantilla:Lang-grc va ser arreplegada per l'escritor bizantí Codinos en 1292.[1]

Des de el XVI, ha segut el nom en els llibres ortodoxos de totes les terres de "Rússia Occidental" dins de la Mancomunidad de Polònia-Lituània, de la que més vesprada es va separar la Rússia Blanca (Bielorússia).[2] A mitan del sigle XVII, l'Imperi Rus va reorganisar l'administració de l'estat i va formar la Governació de Rússia Menor, que va ser l'entitat política que, en 1764, va succeir al Hetmanato de la Vora Esquerra del Riu Dniéper.[3][4][5] En conseqüència, va sorgir una part de la societat rusificada que va adoptar part de la cultura i idioma rus i es consideraven com a «menuts russos» (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).). Abans de la revolució de 1917, una gran part de l'èlit de la regió havia adoptat una identitat de "Menut Rus" que competia en l'identitat tradicional ucraniana.

En el sigle XVI, Pedro Estala dividia a l'Imperi rus en una part europea i una atra asiàtica, i dins de l'imperi la part de Rússia la dividia en la Rússia gran (la futura Rússia), la Rússia menor (Ucrània) i la Rússia blanca (Bielorússia).


En el sigle XVII, el terme va ser adoptat pel Zarato moscovita per a referir-se al Hetmanato cosaco o a Ucrània del Marge Esquerre, que va caure baix protecció russa després del Tractat de Pereyáslav en 1654. Des de 1654 fins a 1721, el títul oficial dels sars russos nomenava: "El sobirà de tota Rus, la Gran, la Menuda i la Blanca".[6] El terme va ser amprat en cartes de Bohdán Jmelnitski i Iván Sirkó.[6]

El Diccionari Universal d'Història i Geografia (1858), definia la Rússia Menor com: regió de l'antiga Rússia a el S.O. (Sur Oest) de la Gran Rússia, compresa per les governacions de Kiev, Cherníhiv, Poltava, i Ucrània Slobodá.[7]

Despuix del colapse de l'Imperi rus despuix de la Revolució de Febrer de 1917, i en la fusió dels territoris ucranians en una unitat administrativa, la República Socialista Soviètica d'Ucrània, el terme va començar a alluntar-se de l'us comú.

El terme "Menuda Rússia" pràcticament no es va utilisar en la historiografia soviètica.[8]

El seu us posterior ha segut considerat despectiu per alguns ucranians que consideren el seu us anacrònic com a ofensiu.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Orest Subtelny; Ukraine: A History; University of Toronto Press; 2000. ISBN 0-8020-8390-0.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Morfill, William Richard (1890). The Story of Russia (en en), Putnam, p. 48. ISBN 978-0-608-37698-1.
  2. О НЕКОТОРЫХ ОСОБЕННОСТЯХ РАЗВИТИЯ ЭТНИЧЕСКОГО САМОСОЗНАНИЯ ВОСТОЧНЫХ СЛАВЯН В ЭПОХУ СРЕДНЕВЕКОВЬЯ — РАННЕГО НОВОГО ВРЕМЕНИ, en rus, consultat el 01/05/2024.
  3. Orest Subtelny; Ukraine: A History; University of Toronto Press; 2000. ISBN 0-8020-8390-0. pág. 141 The formal designation for the Cossak order and the lands it controlled was the Zaporozhian Host. The Muscovites, however, referred to it as Malorossiia (Little Russia), although the Poles continued to call it Ukraine
  4. Orest Subtelny; Ukraine: A History; University of Toronto Press; 2000. ISBN 0-8020-8390-0. pág. 159 Situated on the left bank, this land was called Hetmanate for Ukrainians, while Russians referred to it as Malorossiia. It included tingues regimental districts: Starodub, Chrnihiv, Nizhin, Pryluky, Kiev, Haidach, Lubny, Pereiaslav, Myrhorod and Poltava.
  5. Sesse, Josepe de (1619). Lliure de la cosmographia universal del món, i particular descripcion de la Syria i terra Santa (en és), Juan de Larumbe.
  6. 6,0 6,1 Javornycʹkyj, Dmytro Ivanovyč (1990). Istorija zaporozʹkych kozakiv. 1, Nachdr. d. 2. Ausg., Moskva 1900 edició, Naukova Dumka. ISBN 978-5-12-001243-0.
  7. (1857) Diccionari universal d'història i de geografia ..., Mèxic: Llibreria d'Andrade, p. 711.
  8. Малороссия // БСЭ, 3-е издание (Menuda Rússia // TSB, 3.ª edició)


Referències

[editar | editar còdic]