Riograndenser Hunsrückisch
El hunsriqueano riograndense, Riograndenser Hunsrückisch, hunsrückisch de Riu Gran del Sur o simplement hunsrik (/hunsɾɪk/), és una varietat del Hunsrückisch, que a la seua volta és un dialecte del idioma alemà, parlat en el sur i surest de Brasil, en els estats de Riu Gran del Sur, Santa Catarina i Espírito Sant. Aixina com també en la Província de Missions en Argentina[1] i algunes regions del sur de Paraguay com Hohenau[2][3] i Encarnación[4] en el Departament de Itapúa.[5] Adicionalment, segons noves senyes, escomença a fer-se conegut en Veneçola[6] variant la qual és totalment aliena i no deu confondre's en l'alemà coloniero, ya que este últim està en desús últimament.[7]
Característiques
[editar | editar còdic]El dialecte brasiler, originat per l'immigració alemana, ha segut influït per la variant local, principalment de l'idioma oficial de Brasil, el portugués brasiler i espanyol d'Argentina. De modo minoritari també, directa o indirectament, el hunsrückisch va ser influenciat per atres idiomes minoritaris de la zona (per eixemple, l'italià, el guaraní, el kaingáng, etc.). Segons Ethologue, també va aplegar a ser llengua d'intercomunicación per a molts atres parlants de llengües germàniques, com el suabo, el bábaro, l'ostpommersch, el baix alemà oriental, el plautdietsch, aixina com els immigrants procedents de Suïssa i Àustria, que posseïxen els seus propis dialectes.
El hunsriqueano riograndense ha pres expressions i paraules tant del portugués com a castellà, particularment referent a la fauna i flora selvades (que són diferents a la d'Alemània) i de les innovacions tecnològiques que no existien quan els primers immigrants varen aplegar a Brasil, donant lloc a paraules com Aviong per a avió (del portugués avião) en lloc de l'alemà flugzeug; Kamiong (caminhão, camió), Televisaum (Televisão) per a televisió, en lloc de l'alemà fernsehen, etc. Certes expressions diàries també solen ser traduccions lliterals del portugués, com el Alles gut? (lliteralment "tot ben?", seguint el model del portugués tudo bem?, en lloc de l'alemà Wie geht és?).
També són comuns l'us de sufixos alemanes unides a paraules portugueses, com Canecachen, ‘menuda tassa’, del portugués caneca i el sufix diminutivo alemà -chen; formes híbrides com Schuhloja, ‘tenda de sabates’, de l'alemà Schuh i portugués loja, i les formes dels verps portuguesos germanizados: lembrieren, ‘per a recordar’; namorieren ‘coquetear’; respongueren, ‘contestar’. No obstant, independentment d'estos préstams, la seua gramàtica i el vocabulari són encara en gran part d'orige alemà.
Història
[editar | editar còdic]
L'emigració de pobles d'Europa central al Brasil té el seu inici oficial en 1824 quan apleguen les primeres famílies alemanes a l'estat de Riu Gran del Sur. Més vesprada va començar la colonisació d'emigrants de parla alemana als estats de Santa Catarina, Paraná, São Paulo, Espírito Sant; i, en menor escala, a atres estats de Brasil. La colonisació d'emigrants alemans es va fer majoritàriament cap a llocs en poc desenroll urbà, i en certs casos cap a localitats que ells varen fer urbanes (per eixemple Santa Creu do Sul, São Leopoldo, Joinville, Blumenau, etc.). Això no va significar que no contribuïren considerablement en la construcció i desenroll de ciutats com Porte Alegre, Florianópolis i Curitiba.
L'orige dels emigrants teutones no era l'Alemània de hui en dia. El país es trobava dividit en diferents "Estats" independentes o semiindependientes. Una família que va emigrar des de la localitat de Niederhausen en Baviera, digam, en 1846, hui no buscaria les seues raïls genealògiques en qualsevol estat d'Alemània més que ho faria en un estat veí a Baviera com Renania-Palatinado. La major part dels emigrants d'Europa central eren de la regió d'Hunsrück i d'atres regions propenques. També varen emigrar d'atres regions i països europeus en una cultura predominant eslava (per eixemple Pomerania, hui en Polònia, etc.). En térmens generals, en el pas del temps, el dialecte adoptat per la majoria dels emigrants de l'Europa germànica establits en Brasil va ser el hunsrückisch. En l'actualitat, no és estrany trobar a persones que parlen hunsrückisch en fluïdea o com a llengua materna, i tenen llinages que denoten la seua ascendència italiana, francesa, danesa, holandesa, polaca o portuguesa.
Encara que el Riograndenser Hunsrückisch va ser durant molt temps el dialecte alemà de major us en el sur de Brasil, la principal raó de l'ocàs de l'us de l'idioma alemà en la regió i la seua condena a l'us pràcticament exclusiu en ambients familiars en mijos rurals va ser el cridat Estat Novo de Getúlio Vargas que va criminalisar durant la Segona Guerra Mundial l'us d'esta llengua tant en ambients privats com a públics, aplegant, en alguns llocs, a cremar els llibres en alemà. Lo mateix va ocórrer en els italo-brasilers, i especialment en l'idioma véneto, conegut en Brasil com talian.
El nom de Riograndenser Hunsrückisch va ser introduït en 1996 per Cléo Vilson Altenhofen i es referix a l'estat brasiler de Riu Gran del Sul. El terme Katharinensisch deriva de l'estat brasiler de Santa Catarina, a on este dialecte va aparéixer per primera volta.
El dialecte estava oficialment minimisat fins a la década de 2000 quan va començar a ser reconegut com un idioma i a adquirir un estàndart escrit.
En l'actualitat, existixen personalitats brasileres en coneiximents d'esta llengua. Per eixemple, Odilo Scherer, arquebisbe i cardenall naixcut en Cerro Llarc va créixer parlant esta llengua.[8] La moradura Cláudio Hummes, naixcut en Montengro també va créixer parlant el riograndenser hunsrückisch junt en el portugués.[9] L'actriu i model brasilera Gisele Bündchen va declarar que la seua família parla esta varietat de l'alemà, pero ella molt poc.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Immigració alemana en Brasil
- Idioma alemà en Brasil
- Katarinensisch, parlat en Santa Catarina.
- Paraná-Wolga-Deutsch, parlat en Paraná i en Argentina.
- Pomeranio de l'Est
- Talian
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Inmigración alemana en Argentina#Província de Missions
- ↑ https://hohenau.gov.py/turisme/història-de-hohenau
- ↑ https://www.lanacion.com.py/2016/09/15/hohenau-una-ciutat-estirp-europea/
- ↑ https://books.google.co.veu/books?aneu=oYtBAQAAQBAJ&pg=PA52&dq=alemans+encarnació+paraguay&hl=és-419&sa=X&vore=0ahUKEwji8MKxpPHhAhVSrlkKHfevBVoQ6AEIJzAA#v=onepage&q=encarnaci%C3%B3n&f=false
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2018. Consultat el 27 d'abril de 2019.
- ↑ https://web.archive.org/web/20190427003912/https://odiario.net/editorias/geral/projeto-hunsrik-completa-15-anos-no-més-de-fevereiro/
- ↑ «de+la...-a0303754188 Copia archivada». Archivat des d'el de+la...-a0303754188 original, el 27 d'abril de 2019. Consultat el 27 d'abril de 2019.
- ↑ «Aldeira de antepassados alemãés endoblega per a Scherer ser papa.». BBC Brasil.
- ↑ «Kardinal Hummes kehrt in donen Hunsrück zurück». Newspaper Rhein-Zeitung: Buch, Hunsrück.
- ↑ «Gisele Bündchen fala sobre futebol i suas raízes alemãs». Deutsche Welle.
- «[1]», Deutsche Welle (en portugués).
- Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin, eds. (2013). "Riograndenser Hunsrückisch". Glottolog 2.2. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Deutsche Minderheiten in Lateinamerika». Europa-Universität Viadrina Frankfurt (Oder). Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2006.
- Erich Fausel: Die deutschbrasilianische Sprachmischung. Probleme, Vorgang und Wortbestand. E. Schmidt, Berlín 1959, DNB 451217063. (en alemà)
- «OLAC resources in and about Hunsrik». (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Riograndenser Hunsrückisch» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.