Pomeranio de l'Est
Pomeranio de l'est, pomeranio oriental o Ostpommersch (no confondre en l'idioma pomeranio, que és llengua eslava) és un dialecte del baix alemà oriental que s'utilisa o que es va parlar en el nort de Polònia (anteriorment partix d'Alemània fins al final de la Segona Guerra Mundial) i hui dia es manté viu en els estats brasilers: Rio Grande do Sul, Santa Catarina, Rondonia i Espirito Sant a on goja de cooficialitat junt al portugués en diversos municipis.
El nom de Pomerania prové del eslau po more, lo que significa «terra en la mar».[1]
El dialecte es parla sobretot en la regió de Pomerania Central (Hinterpommern) de la província prusiana de Pomerania i en Pomerelia. Despuix de la Segona Guerra Mundial, els habitants alemans de parla pomerania oriental de la regió varen ser expulsats en gran part a l'oest d'Alemània. També és parlat per immigrants i els seus descendents en Brasil.
Les varietats de pomeranio oriental són: Westhinterpommersch, Osthinterpommersch, Bublitzisch i Pommerellisch.
Pomeranio de l'Est en Brasil

El pomeranio de l'est és parlat en diverses regions de Brasil, principalment en els estats meridionals de Santa Catarina i Rio Grande do Sul, aixina com en l'estat d'Espírito Sant. Moltes comunitats alemanes en Brasil varen sorgir en regions inhòspites, a on era escassa la presència de parlants del portugués. Com a conseqüència, moltes d'estes comunitats varen seguir conservant el seu idioma d'orige per vàries generacions.[2] Este aïllament llingüístic i cultural va ser combatut de manera agressiva pel govern de Getúlio Vargas, per mig d'una campanya de nacionalisació entre els anys 1938 i 1945.[3]
En els últims anys, varis governs vénen promovent l'educació i l'estudi del dialecte. Per mig del Programa d'Educació Escolar Pomeranio (PROEPO) s'ha intentat incentivar culturalment als municipis brasilers que posseïxen al pomeranio de l'est com a llengua cooficial o que posseïxquen molts parlants d'eixa llengua. El programa busca capacitar a professors de l'educació pública, de manera que puguen ensenyar el dialecte pomeranio de l'est en les escoles locals.[4]
Una de les ciutats més conegudes de Brasil a on preval el bilingüisme pomeranio-portugués és Pomerode, en Santa Catarina. Una atra de les localitats a on es parlava este dialecte del baix-alemà és Dona Otília, en el municipi de Roque Gonzales, Canguçu, en Rio Grande do Sul. En Espírito Sant, en les ciutats de Afonso Cláudio, Pancas, Itarana, Santa Leopoldina, Santa María de Jetibá (a on és llengua oficial), Vila Pavão, Dumenges Martins i Laranja dona Terra, el pomeranio de l'Est es va tornar una llengua d'us corrent per l'arribada d'immigrants. Fins a hui és la llengua materna de molts habitants de la regió, i en vàries districtes de les ciutats anteriorment citades és la llengua més parlada. No obstant, per molts anys, l'alfabetisació dels pomeranios en la regió era feta en alemà, i posteriorment en portugués, per això solament una porció chicoteta dels parlants l'escriu i en general es comuniquen de manera escrita en alemà o en portugués.
En agost de 2011 va ser aprovada la PEC 11/2009, esmena constitucional que inclou en l'artícul 182 de la Constitució Estadual al dialecte pomeranio de l'est, junt en l'idioma alemà, com a patrimonis culturals de l'estat de Espírito Sant. El municipi de Santa María de Jetibá posseïx una estació radial en pomeranio de l'est, la Pommer Rádio.[5]
Espírito Sant
Mines Gerais
- Itueta (només en el districte de Vila Neitzel)[15][16][17]
Santa Catarina
Rio Grande do Sul
Rondônia
Vore també
- Immigració alemana en Brasil
- Idioma alemà en Brasil
- Riograndenser Hunsrückisch, parlat en Rio Grande do Sul.
- Katarinensisch, parlat en Santa Catarina.
- Paraná-Wolga-Deutsch, parlat en Paraná i en Argentina.
Referències
- ↑ Der Name Pommern (po more) ist slawischer Herkunft und bedeutet baix viel wie „Land am Meer“.
- Archivat el 19 de agost de 2020 archivat en Wayback Machine. (Pommersches Landesmuseum, German)
- ↑ (1994) Vos alemãés no sul do Brasil : cultura, etnicidade, história, 1a ed. edició, Canoas: Ed. dona Univ. Luterana do Brasil. ISBN 8585692057.
- ↑ Müller d'Oliveira, Gilvan (2009). «Brasileiro fala português: Monollingüisme i Preconceito Llingüístic Revista Linguasagem» (en portugués). Revista Linguasagem. Archivat des de l'original, el 23 de juliol de 2014. Consultat el 21 de febrer de 2016.
- ↑ «A Pátria renascida» (en portugués). Revista Globo Rural. Archivat des de l'original, el 21 de novembre de 2015. Consultat el 21 de febrer de 2016.
- ↑ «Pomerisch Radi» (en portugués). Ràdios.com. Consultat el 21 de febrer de 2016.
- ↑ «A escolarização entre descendents pomeranos em Dumenges Martins» (en portugués). Archivat des de l'original, el 21 de decembre de 2012. Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «O povo pomerano no ES» (en portugués). Archivat des de l'original, el 21 de decembre de 2012. Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ 8,0 8,1 «A co-oficialização dona língua pomerana» (en portugués). Archivat des de l'original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ Município de Itarana participa de açõés do Inventário dona Língua Pomerana, Prefeitura Municipal de Itarana
- ↑ «Lei Municipal nº 1.195/2016 de Itarana/ES». itarana.és.gov.br
- ↑ «Pomerano!?» (en portugués). Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ «No Brasil, pomeranos buscam uma cultura que es perde» (en portugués). Archivat des de l'original, el 28 de març de 2012. Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ «Lei dispõi sobre a cooficialização dona língua pomerana no município de Santa maria de Jetibá, Estat do Espírito Sant» (en portugués). Archivat des de l'original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ «Vila Pavão, Uma Pomerânia no nort do Espirito Sant» (en portugués). Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ «Descendents d'ètnia germânica vivem isolados em àrea rural de Mines» (en portugués). Archivat des de l'original, el 2 de decembre de 2013. Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ «Pomeranos em busca de recursos federais» (en portugués). Archivat des de l'original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 24 d'agost de 2011.
- ↑ «Resistência cultural - Imigrantes que buscaram no Brasil melhores condiçõés de vida, ficaram isolados i sem apoio do poder públic» (en portugués). Archivat des de l'original, el 20 de novembre de 2015. Consultat el 12 de novembre de 2011.
- ↑ «Pomerode institui língua alemã com co-oficial no Município.» (en portugués). Archivat des de l'original, el 18 de juliol de 2011. Consultat el 21 d'agost de 2011.
- ↑ Patrimônio - Língua alemã
- Archivat el 21 de decembre de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ a-ganhar-confianca-do-eleitor.htm Em cidade catarinense, candidats falam alemão per a ganhar confiança do eleitor
- ↑ «Vereadores propõem ensino dona língua pomerana nas escolas do município» (en portugués). Archivat des de l'original, el 27 de març de 2019. Consultat el 21 d'agost de 2011.
- ↑ «Bancada PP comenta co-oficialização pomerana». Archivat des de l'original, el 27 de març de 2019. Consultat el 17 de novembre de 2014.
- ↑ «Lei n. 2.644/2023 - Do Município de Espigão d'Oest / RO» (en portugués). Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2024. Consultat el 28 de setembre de 2024.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pomeranio del Este» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.