Idioma pomeranio

El idioma pomeranio (en polac, pomorszczyzna o język pomorski; en alemà, Pomoranisch o pomoranische Sprache) està format per un grup de varietats del subgrup lequítico de les llengües eslaves occidentals. En contexts migevals, es referix als dialectes parlats pels pomeranios eslaus. En contexts moderns, el terme s'usa a voltes com a sinònim de casubio i a voltes també s'inclou a l'extint eslovincio.
Pomeranio antic
Durant les migracions eslaves de l'Edat Mija primerenca, la regió compresa entre el riu Oder i el Vístula estava ocupada per tribus eslaves de pomeranos. Els seus dialectes a voltes són denominats conjuntament com "pomeranio antic" i eren varietats de transició entre els dialectes polabos de l'occident de Pomerania i l'antic polac parlat en el surest.
No han sobrevixcut documents escrits en pomeranio, per lo que els noms pomeranos citats en documents moderns es mencionen en atres llengües.[1]
Eslovincio i casubio
AP Durant l'Edat Mija, la migració alemana va produir l'assimilació ètnica i llingüística dels pomeranos eslaus i es va donar la progressiva substitució llingüística dels seus dialectes pel baix alemà en les seues varietats pomeranaas que varen aplegar a ser predominants en totes les regions, llevat en les orientals, que varen retindre un número important de parlants de varietats pomeranas. En particular, les varietats eslaves es varen mantindre en la regió de Pomerelia, a on als pobladors d'orige eslau se'ls va cridar casubios. Una bossa de parlants de varietats eslaves parlades fins a principis del XX, situada al noroest de Casubia, es va conéixer com Eslovincia. Seguix sent una qüestió discutida si el eslovincio deu ser entés com un dialecte del casubio o una llengua separada. Igualment s'ha discutit si el casubio deu ser considerat un dialecte polac divergent o una llengua diferent.[2]
Influència sobre atres varietats
El pomeranio va influir sobre la formació d'atres dialectes del polac, com, per eixemple, els dialectes kociewski, borowiacki i krajniacki. Indubtablement, estos dialectes pertanyen a la llengua polaca, pero mostren algunes característiques comunes en l'idioma pomeranio (casubio), lo que mostra el seu caràcter de transició.
Friedrich Lorentz suponia que el kociewski i el borowiacki varen ser originalment dialectes pomeranios, que varen ser polaquizados posteriorment com a resultat de la colonisació polaca dels territoris a on es parlaven. D'acort en F. Lorentz, el dialecte krajniacki va deure ser des de l'inici un dialecte polac. La característica comuna dels dialectes kociewski i del casubio és, per eixemple, la preservació parcial de l'autoglotónimo del grup “TarT” i de parts del seu lèxic també. Per als dialectes borowiacki i pomeranios, la característica comuna és la fricació de les consonant dorsals.
L'idioma pomeranio ha segut influenciat a la seua volta pels dialectes baix-alemans, els quals són usats en Pomerania. Despuix de la germanisació, les poblacions del occident de Pomerania varen escomençar a usar els dialectes bajoalemanes. Dits dialectes, a la seua volta, varen ser influenciats per l'idioma pomeranio eslau. Moltes de les paraules que s'originen en el pomeranio poden ser trobades en el vocabulari conexo a les activitats de la peixca i l'agricultura.
Les paraules Zeese / Zehse es poden usar com un de dits eixemples. Esta descriu una classe de ret usada per a peixcar i és encara coneguda en els dialectes del baix alemà de Mecklenburgo-Vorpommern hui en dia.
Les frases i paraules provinents de l'antic pomeranio que conserven el seu mateix significat -com el cas de seza- es varen incorporar tant en el casubio com en l'eslovincio a través dels préstams fets des del baix alemà, i varen aparéixer en els diccionaris de pomeranio com ceza, lo que es traduïx com a “ret usada en la peixca de platija i perca”. Aixina, esta és actualment coneguda com un "préstam revers de paraula", aixina com el pomeranio va prendre prestades vàries paraules dels dialectes baix-alemans. Dites paraules són conegudes en els dialectes baix-alemans com “pomeranisme”, o paraules preses directament de l'idioma pomeranio.
Un terme d'orige pomeranio que es pot trobar en us encara en l'actualitat en l'alemà i que inclusivament es troba documentat en els diccionaris d'alemà, és la frase “dalli, dalli” (traduït com "vengen, vengen"). Esta es va obtindre i mutó en els dialectes de l'alemà del occident de Prusia, i a la seua volta es troba present encara en el casubio modern (pronunciat: dali, dali).
Classificació
La classificació etnolingüística del pomeranio és problemàtica. Està classificat per Aleksander Bruckner com un dels antics dialectes polacs. A la seua volta, està classificat entre els dialectes casubios i eslovincios existents, i estos a la seua volta són encasillados dins del polac com a dialectes del polac modern. Atres llingüistes ho emparenten en el grup de dialectes del polabio, formant-se aixina el subgrup de dialectes pomeranio-polabios.
Referències
Notes
Bibliografia
- Friedhelm Hinze, Wörterbuch und Lautlehre der deutschen Lehnwörter im Pomoranischen (Kaschubischen), Berlín 1965
- Friedrich Lorentz, Geschichte der Pomoranischen (Kaschubischen) Sprache, Berlin and Leipzig, 1925
- Friedrich Lorentz, Pomoranisches Wörterbuch, Band I-V, Berlín 1958-1983
- Stefan Ramułt, Słownik języka pomorskiego, czyli kaszubskiego, Kraków, 1893
- Jan Trepczyk, Słownik polsko-kaszubski, Gdańsk 1994
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma pomeranio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.