Getúlio Vargas

Getúlio Dornelles Vargas (São Borja, Rio Grande do Sul, 19 d'abril de 1882-Riu de Janeiro, 24 d'agost de 1954) va ser un polític brasiler tres voltes president de la República de Brasil (1930-1934 en el Govern Provisorio; 1934-1937, en el govern constitucional; 1937–1945, en l'Estat Novo; 1951-1954, president electe per vot directe). Getúlio Vargas va anar provablement el més important i polèmic polític brasiler d'el XX, sent que la seua influència s'estén fins a l'actualitat. La seua herència política és reclamada, a lo manco, per dos partits actuals: el Partit Democràtic Laborista (PDT) i el Partit Laborista Brasiler (PTB). Es va suïcidar d'un dispar al cor, dins del seu quarto en el Palau de Catete, en Riu de Janeiro, llavors capital del país.

Getúlio Vargas

Biografia

Orígens i formació

Naixcut en l'interior de l'estat de Rio Grande do Sul, en São Borja, fill de Manuel do Nascimento Vargas i Cândida Dornelles Vargas. Quan era jove va alterar els seus documents per a constar el seu any de naiximent com 1883, lo que va ser descobert en la commemoració del centenari del seu naiximent. Getúlio Dornelles Vargas era part d'una família gaucha originària de les Azores, en el seu costat matern. El seu pare era del estat de São Paulo i pertanyia a antigues famílies paulistes: entre els seus ancestros, Amador Bo, un pauliste famós del periodo colonial de Brasil. En primer lloc, va intentar seguir la carrera militar, convertint-se en soldat de la guarnició del seu municipi natal en 1898 i, en 1900, es va matricular en l'Escola Preparatòria i de Tàctica de Rio Pardo, a on no va participar molt temps, ya que va ser transferit a Porto Alegre, en la finalitat de terminar el servici militar. Va realisar el curs secundari en Ouro Preto i es va matricular en la Facultat de Dret de Porto Alegre en 1904, a on va conéixer allavors cadet de l'escola militar Eurico Gaspar Dutra. Es va graduar en Dret en 1907. Va treballar inicialment com a promotor junt al fórum de Porto Alegre, pero temps despuix va decidir tornar a São Borja, per a eixercir la abogacía.

Carrera política

En la seua esposa Darcy Sarmanho Vargas en una fotografia de 1911.

En 1909 va ser elegit diputat estatal, sent reelegit en 1913. Al poc temps va renunciar, en desacort per les actituts preses pellavors president de Rio Grande do Sul, Borges de Medeiros, durant l'elecció. No obstant, va retornar a l'Assamblea Llegislativa estatal en 1917, i va anar novament elegit en 1921.

Cámara

En 1923, va ser elegit diputat federal pel Partit Republicà Riograndense (PRR), en substitució de Rafael Cabeda. Pronte es va convertir en líder dels diputats de Rio Grande do Sul en la Cámara legislativa, en Riu de Janeiro. Va completar el mandat de Rafael Cabeda i va anar novament electe diputat federal en la llegislatura de 1924 a 1926, dirigint la bancada gaucha en la Câmara dos Deputados. En 1924, va recolzar l'enviament de tropes gauchas a l'Estat de São Paulo, en respal al govern d'Artur Bernardes contra la Revolta Paulista de 1924. En un discurs en la Câmara dos Deputados, Vargas va criticar els tumults, alegant que: "¡Ya va aplegar el fi de l'era dels amotinament en els quarters i dels esforços caudillescos, vingueren d'a on vindre!" ()

Ministeri de Facenda

Va assumir el Ministeri de Facenda el 15 de novembre de 1926, en el govern de Washington Luís, implantant en este periodo la reforma monetària i cambiaria, a través d'el “decrete nº 5.108”. El 17 de decembre de 1927 va deixar el seu càrrec de ministre per a presentar-se i véncer en les eleccions a la presidència (actualment el càrrec rep el nom de governador) de Rio Grande do Sul (mandat 1928-1933), duent en la seua llista com a vicepresident a João Neves dona Fontoura. Quan Vargas va deixar el ministeri, el president Washington Luís va pronunciar un llarc discurs, elogiant la competència i la dedicació al treball de Getúlio Vargas, en paraules com: "A honestidade de vossos propòsits, a probidade de vossa conduta, a retidão de vossos desígnios, fazem esperar que, de vossa part i de vosso governo, o Rio Grande do Sul continuarà a prosperar, moral, intelectual i materialmente".

Presidència de Rio Grande do Sul

La seua elecció com a president de Rio Grande do Sul va tancar un periodo de trenta llarcs anys de govern de Borges de Medeiros en l'estat. Vargas va assumir el càrrec el 25 de giner de 1928, eixercint-ho fins al 9 d'octubre de 1930. Glauco Carneiro, en ellibre "Lusardo, o Últim Caudilho", parlava aixina del fi de la "Era Borges de Medeiros" i de la victòria de Getúlio Vargas, com a candidat de la conciliació entre el PRR i el Partit Libertador:

"Elegia-es, Getúlio Vargas, com a candidat dona 'conciliação', president do Rio Grande do Sul. Em 25 de janeiro de 1928, ao completar trinta anos de domínio do sistema governamental gaucho, Borges de Medeiros passava o càrrec i encerrava sua carreira de ditador dona política republicana".

Glauco Carneiro.

Durant el seu mandat, va iniciar un fort moviment d'oposició al govern federal, exigint el fi de la corrupció electoral per mig de l'implementació del vot secret i universal, encara que va mantindre bones les relacions en el president Washington Luís, conseguint varis beneficis per a Rio Grande do Sul. Va crear el Banc de l'Estat de Rio Grande do Sul, va recolzar la creació de VARIG (Viação Aérea Rio Grandense) i va unir als partits polítics del seu estat (el PRR i el Partit Libertador), abans, eternament rivals.

Bibliografia

• Bandeira, Luiz Alberto Moniz. Presença dos Estats Units no Brasil: Dois séculos d'história. Riu de Janeiro: Editora Civilização Brasileira, 1973.
• Bell, José Maria. A History of Modern Brazil, 1889-1964. Stanford: Stanford University Press, 1966.
• Brandi, Paulo. Vargas, dona vida per a a história. Riu de Janeiro: Zahar Editors, 1983

• Carone, Edgard. O Estat Novo, 1937–1945. São Paulo: Difel/Difusão Editorial, 1976
• Carone, Edgard. A república nova, 1930–1937. São Paulo: Difusão Européia do Livro, 1974.
• Castelo Branco, Manoel Thomaz. O Brasil na II Gran Guerra. Riu de Janeiro: Editora Biblioteca do Exército, 1960
• Conniff, Michael. "Populism in Brazil, 1925–1945." Pages 67-91 in Michael. Conniff, ed., Latin American Populism in Comparative Perspective. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1982.
• Conniff, Michael. "The Tenentes in Power: A New Perspective on the Brazilian Revolution of 1930," Journal of Latin American Studies, 10, No. 1, May 1978, 61-82.
• Conniff, Michael. Urban Politics in Brazil: The Rise of Populism, 1925–1945. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 1981.
• Fausto, Boris. A Revolução de 1930: Historiografia i história. São Paulo: Editora Brasiliense, 1970.