Ribera del Guadiana

Erro al crear miniatura:

Ribera del Guadiana

Ribera del Guadiana és una denominació d'orige protegida de vis d'Extremadura. Va ser reconeguda en 1999, quan el Ministeri d'Agricultura Peixca i Alimentació (MAPA) va ratificar el reglament del seu Consell Regulador.

Esta marcha comença quan la Comissió Interprofessional “Va vindre de la Terra” rep l'aprovació del seu Reglament en l'Orde de 12 de decembre de 1990, per part de la Conselleria d'Agricultura i Comerç. El següent pas va ser el reconeiximent de la DO Ribera del Guadiana en el nomenament de Consell Regulador Provisional en agost de 1996. Posteriorment, i com a preàmbul de l'esperada Ratificació, l'Orde 17/03/97 de la Junta d'Extremadura aprovava el Reglament.

D'esta forma, en la DO Ribera del Guadiana, es reconeixia la llabor ben feta i la vocació natural de la terra extremenya. En l'actualitat Extremadura està immersa en el desenroll dels plans de reestructuració i reconversió de vinya ha dirigit cap a varietats tinto, que deuran ser, com a mínim, el 80% del total dels proyectes que es presenten.

Paralel a la reestructuració de la vinya els cellers han realisat una important adaptació tecnològica d'acort en als principis de l'enologia moderna que ha supost un enorme esforç inversor.

Història

Estació Enológica de Almendralejo

Recordar l'antiga viticultura d'Extremadura és rememorar als seus primitius habitants, els pobles celtes i lusitans, pero sense dubte va ser la civilisació romana la que va fer pràcticament nàixer i prosperar la viticultura en el seu àmbit general. La gran població que albergava Augusta Emerita i la gran població flotant que aplegava i discorria per les calçades romanes que l'unien en el restant de la península, donaven lloc a un floriment i auge del consum.

Els vestigis arqueològics més antics relacionats en el vi en Extremadura són la kylix de Medellín, datada cap al 550 a. C., que presupon l'us del vi en els convits funeraris. Entre uns atres hi ha un important testimoni gràfic relacionat en el vi en Extremadura, i datat en el III, nos referim el mosaic d'Augusta Emèrita, trobat en la Casa de l'Amfiteatre, i en la part central del qual tres persones chafen raïm entre zarcillos de vinya.

En 1186, el Rei Alfonso VIII va fundar la ciutat de Plasencia i la va dotar d'una série de privilegis continguts en el Fur de Plasencia (XIII). D'un total de 700 artículs, una miqueta més de 30 giren entorn al vi, lo que posa de manifest l'importància econòmica del cultiu de la vinya en la zona.

El Monasteri de Santa María de Guadalupe va ser un model de rigurositat en l'obtenció dels seus vins. En documents trobats en el Monasteri de Guadalupe es relaten tots els utensilis utilisats en la verema primer i en la celler despuix, aixina com el conte que estos útils requerien

Luis de Bou escriu en 1573 un manuscrit sobre els vins extremenys que va conéixer l'emperador Carlos V en Yuste, en el que es diu:

“Perque ademés de les variades espècies de raïms de les que algunes són certament exquisites, ademés de l'abundància de figues molt dolces...gogem, com tinc dit, de múltiples gèneros de cireres d'un gust i tamany extraordinaris, roges negres i d'un color intermig semblança al vi.”

L'expansió de la vinya Extremenya és relativament important des de principis de el XVII, procés favorit per l'aument de la demanda i consegüentment del preu del vi.

Durant la segona mitat de el XIX la viticultura va a vore's afectada per una série de problemes de tipo parasitario, que va a produir importants canvis en les tècniques de cultiu. Oidio (1845), filoxera (1868) i mildiu (1878), malalties totes elles procedents d'Amèrica varen produir una profunda crisis en la viticultura.

Conclós el conflicte civil, en 1939, en esforç i entusiasme els viticultores varen mamprendre les replantacions. Superats els difícils anys posteriors, la viticultura extremenya es va encaminar de forma significativa cap a lloa noves tendències de consum.

Posteriorment es ve afiançant una conjuntura favorable, els productors ben informats sobre les realitats econòmiques, orienten els seus cultius i indústries, en criteris selectius, abordant totes les possibilitats de la viticultura i l'enologia modernes.

La denominació d'orige protegida Ribera del Guadiana va obtindre el seu registre davant l'Unió Europea el 14 d'abril de 2004.També conta en registre davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual des de 22 de juny de 2021.

Les subzonas de la Ribera del Guadiana

Les sis subzonas del Ribera del Guadiana.

S'amparen baix una sola D.O. les sis comarques vitivinícolas extremenyes, no imponent un criteri de homogeneïtat sino es va exigir simplement que els elements naturals que concorren permeteren alcançar un adequat nivell de calitat en els productes, incloent-se esta sumixca d'àrees disperses encara que conectades entre sí per vínculs vitivinícolas (varietats, forma de cultiu...), enológicos (modalitats d'elaboració, de criança,...) o per raó del nom del producte del mercat. La zona de producció dels vins amparats per esta denominació d'orige està constituïda per terrenys ubicats en els térmens municipals que se citen a continuació en cada subzona:

Terra de Fancs

La comarca de Terra de Fancs és de relleu pràcticament pla, en sols fèrtils, rics en nutrients i en notable capacitat per a la retenció d'aigua. Té una altitut mija de 521 m s. n. m. El clima és prou sec, en elevades temperatures en estiu, accentuades per l'acció del vent solano. Les precipitacions oscilen entre 350 i 450 mm a l'any. En esta subzona es concentren el 80% de les vinyes.

Comprén els municipis d'Aceuchal, Ahillones, Alange, Almendralejo, Riera de Sant Serván, Azuaga, Berlanga, Calamonte, Cort de Baralles, Entrín Baix, Fira, Font del Maestre, Granja de Torrehermosa, Higuera de Llerena, Hinojosa del Valle, Hornachos, La Morera, La Parra, Llera, Llerena, Maguilla, Mèrida (marge esquerra del riu Guadiana), Nogales, Colomes, Pobla del Prior, Pobla de la Reina, Ribera del Fresno, Salvatierra dels Fancs, Santa Marta, Solà dels Fancs, Torre de Miguel Sesmero, Torremegía, Valéncia de les Torres, Valverde de Llerena, Villafranca dels Fancs i Villalba dels Fancs, en la província de Badajoz.

Matanegra

Existix certa similitut en el seu sol respecte a Terra de Fancs. La seua altitut mija és de 638 m. La climatologia és similar a la de Terra de Fancs, alguna cosa més suau que fa retardar en uns dies la recollida del raïm.

Comprén els municipis de Benvinguda, Calzadilla dels Fancs, Font de Vores,Valéncia del Ventoso, Medina de les Torres, Pobla de Sancho Pérez, Els Sants de Maimona, Usagre i Zafra, en la província de Badajoz.

Ribera Alta

Els depòsits cuaternaris deixats pel Guadiana i els seus afluents han donat lloc a esta subzona en sols molt arenencs. L'altitut mija és de 427 m s. n. m. El clima és continental en moderada influència atlàntica.

Comprén els municipis d'Aljucén, Benquerencia, Campanar, Carrascalejo, Castuera, La Coronada, Cristina, Don Álvaro, Don Benito, Esparragalejo, Esparragosa de la Serena, Higuera de la Serena, La Garrovilla, Guareña, La Fava, Magacela, Malpartida de la Serena, Manchita, Medellín, Mengabril, Mèrida (marge dreta del riu Guadiana), Mirandilla, Monterrubio de la Serena, La Nava de Santiago, Oliva de Mèrida, Quintana de la Serena, Rena, Sant Pedro de Mèrida, Santa Amalia, Trujillanos, Valdetorres, Valverde de Mèrida, Valle de la Serena, Villagonzalo, Villanueva de la Serena, Villar de Rena, Zalamea de la Serena i Albarzer de Alange, en la província de Badajoz.

Ribera Baixa

Els depòsits cuaternaris deixats pel Guadiana i els seus afluents han donat lloc a les vegas Baixes en un caràcter arcilloso-limoso. L'altitut mija és de 286 m s. n. m. El clima és continental en moderada influència atlàntica. Els estius són llarcs, els autumnes i primaveres curts i suaus, i els hiverns no són molt rigorosos.

Comprén els municipis de L'Albuera, Almendral, Badajoz, Lobón, Montijo, Olivenza, La Roca de la Serra, Talavera la Real, Torremayor, Valverde de Leganés i Villar del Rei, en la província de Badajoz.

Cañamero

La comarca es troba situada en plena Serra de Guadalupe, en la vinya en una altitut mija de 849 m sobre el nivell del mar. El seu relleu és prou accidentat i els cultius s'assenten preferentment en les ales, sobre terrenys de naturalea pizarrosa. El clima és suau, sense grans contrasts tèrmics, en unes precipitacions miges entre 750-800 mm

Comprén els municipis d'Alia, Berzocana, Cañamero, Guadalupe i Valdecaballeros, en la província de Càceres.

Montánchez

És una zona de complicada orografia. Abundants cerros que perfilen chicotets valls en els que la vinya creix sobre sols classificats com a terres pardas àcides i a una altitut mija de 638 m s. n. m. De clima continental, els seus estius són molt càlits i els hiverns no massa rigorosos. Les precipitacions se situen entre 500 i 600 mm per any.

Comprén els municipis d'Albalá, Alcuéscar, Llogaret de Trujillo, Aldeacentenera, Almoharín, Arroyomolinos de Montánchez, Cases de Don Antonio, Escurial, Garciaz, Herguijuela, Ibahernando, El Cim, Madroñera, Miajadas, Montánchez, Port de Santa Creu, Robledillo de Trujillo, Salvatierra de Santiago, Santa Creu de la Serra, Santa Marta de Magasca, Torre de Santa María, Torrecillas de l'Erta, Trujillo, Valdefuentes, Valdemorales, Villamesías i Albarzer de Montánchez, en la província de Càceres.

Vore també

• Anex:Vins d'Espanya