Riada de Valéncia de 1949

La riada de Valéncia de 1949, també coneguda com a riada de les Chaboles, va ser una inundació que es va produir el 28 de setembre d'eixe any. Va afectar principalment a l'Horta de Valéncia, del Camp de Turia i la part oriental de l'Hoya de Bunyol. Va alcançar a la ciutat de Valéncia sobre les sis de la vesprada.

Context de 1949

El 28 de setembre de 1949 es va desbordar el riu Turia com no ho havia fet des de 1897. La població censada en Valéncia en 1950, era de 509 075 habitants, dels quals només el 15% tenia més de 54 anys, per lo que la memòria personal de l'anterior gran riada, de la que ya havia passat mig sigle, estava molt difuminada. En comparació, la riada de 1957 va afectar a una població que ya havia sofrit la de 1949 i tenia presents les conseqüències. La situació d'extrema pobrea de posguerra feya que en el mateix caixer del Turia vixqueren entre 8.000 i 10.000 persones en poblats chabolista.

Pretil del costat sur del caixer del riu en Valéncia, en este lloc dotat d'una protecció suplementària per a evitar que les riuades afectaren directament al mur.

En Valéncia, la jurisdicció d'este espai estava en conflicte constant entre l'Ajuntament i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Açò duya a una situació de tolerància cap a molts d'estos usos, encara que no es va deixar de mostrar preocupació per la salut del caixer del riu. Els treballs extractius, com el de graves per a la construcció, provocaven irregularitats que danyaven l'estat del caixer. Alguns treballs obstaculisaven el curs de l'aigua i favorien l'insalubritat, a l'hora que feyen les riuades foren molt més perilloses. Tant en Valéncia com en atres térmens, i de la mateixa manera en el Turia com en el Carraixet, els llits fluvials a sovint presentaven zones cultivades.

En 1949, els pretiles del riu Turia en la ciutat de Valéncia existien fonamentalment en la vora dreta, al sur del riu. Encara que quan es va iniciar la seua construcció en 1592 només cobrien el tram entre el pont del Real i el del Mar, posteriors ampliacions els varen estendre fins a Mislata, per lo que en 1949, la vora sur de Turia en Valéncia estava coberta en tot el recorregut per esta barrera protectora. Pero la situació era molt diferent en la vora nort. En el pla del Pare Tosca (1704), s'observa que ya estaven construïts en el marge esquerre els ampits des del pont de Sant Josep fins a més allà del pont del Mar. No obstant, la construcció del tram entre Campanar i el pont de Sant Josep no va ser aprovada pel Consell de Ministres fins a 1953, en posterioritat a la riada de les Chaboles.

La màxima autoritat civil de la província en el moment de la riada era el Governador Civil, Ramón Laporta Girón, qui es trobava en Madrit durant aquella semana. Per això les seues responsabilitats estaven al càrrec del secretari general del Govern Civil, Luis Llorente. Es va decidir retardar fins a la matinada del dumenge dos d'octubre la tornada de Laporta a Valéncia per a facilitar les gestions en els diversos ministeris.

En 1949, les infraestructures d'alerta de riuada del riu eren nules. Als afectats pràcticament els va sorprendre la riuada del riu sense cap avís.

A finals dels anys quaranta, no hi havia en Llíria cap sistema d'aigüeral ni de conducció d'aigües pluvials eficient.

Causes

Els anys entre 1946 i 1949 varen ser relativament humits sobre l'alvertent mediterràneu de la península Ibèrica, finalisant aixina la forta sequia precedent. El registre pluviométrico mig per a la demarcació del Xúquer, que inclou també el Turia i la majoria de rius de la Comunitat Valenciana llevat el Segura, va ser 582,2 mm, llaugerament per damunt de la mija del periodo 1941-1960, que va anar de 536,3 mm. Sobre els episodis d'intensa precipitació, habituals en el territori, la singularitat de 1949 radica en la regularitat de la distribució temporal i espacial, llevat en juliol, que va ser molt sec (8,7 mm). A lo llarc de 1949 es varen produir tres episodis de precipitacions que varen produir riuades importants. Les dos primeres riuades es varen produir del 15 al 20 de febrer i del 20 al 29 de març. Varen afectar principalment al Xúquer i, encara que varen produir alguns danys materials, no varen provocar mortandad.

El 27 de setembre de 1949 un front de pluges va afectar a la mitat sur peninsular.Va haver riada i inundacions per diverses regions d'Espanya.En Andalusia varen produir incidents en Osuna i Jaén, corts del ferrocarril en Algecires i la província de Málaga. Va haver episodis de pluges torrencials en Àvila, en Almadén i en la província de Badajoz. En el port d'Alacant els peixquers no varen poder fer-se a la mar. Entre les comarques del Alt Palancia i el Camp de Turia, va caure una tormenta molt forta en la serra Calderona, a on naixen el barranc del Carraixet i algunes rambles que desemboquen en el propi barranc o en el Turia. La descàrrega va donar lloc a riuades repentines de tots els barrancs i en conseqüència del riu.

El cabal màxim de la riuada del Turia del 28 de setembre de 1949 va ser calculada en 2400 m³/s en l'estació d'aforament d'Aigües Potables de Manises. La mateixa magnitut sobre la riada del 14 d'octubre de 1957 va ser 3700 m³/s, mentres que el 10 de novembre de 1897 va ser 2000 m³/s. El 29 d'octubre de 2024, s'estima que l'aforament màxim descarregat per la rambla de Poyo va ser d'uns 2300 m³/s.

Un atre punt a on es va produir una forta precipitació va ser en el terme de Xiva, produint-se el desbordament del barranc de Xiva (també cridat de Poyo, de Torrent i de Catarroja).

cal senyalar que el fenomen meteorològic va presentar variacions locals molt considerables. El mateix dia, en Castelló de la Plana, el desbordament del riu Sec va produir dotze morts i quantiosos danys materials. Pero mentres en Llíria hi havia molt sérios problemes, en la veïna Casinos ni plovia ni es desbordaven els barrancs.

Desenroll dels acontenyiments

Desbordament del riu Turia

La riada del Turia es va formar per les aportacions dels afluents per l'esquerra -baixant de la serra Calderona al nort- a la conca baixa del riu. En afectar a la conca baixa, l'embassament en construcció de Benaixeve (llavors cridat del Generalísimo ) no va produir cap efecte de laminación. Les aigües varen alvançar pels llogarets de la Pobleta, Osset i Artaj, en el municipi d'Andilla. L'avinguda de la rambla d'Artaj va nutrir el Turia a través de la rambla Castellarda.

En el municipi de Llíria varen caure 165 litros per m² entre les 2 i les 4 de la vesprada, en dos hores de tormenta de graniç, pluja i vent. Va haver tres morts a causa de la tormenta elèctrica. Va haver problemes en la cañada de Cela i les partides d'Olosa i la Hoya, que es va convertir en un ampli estany que cobria 40 ha cultius. En Pobla de Vallbona, situada en la mateixa comarca del Camp de Turia, va quedar detingut per l'inundació un tren que havia eixit de Valéncia a les 13.40 h. L'aigua va sobrepassar la plataforma dels coches. El personal i passage varen permanéixer aïllats sense llum ni menjar fins a les 5 de la matinada, quan es va poder realisar el seu salvament en barques.

Cap a les 17.30 h es va fer evident la riuada de les aigües del Turia en Manises. Trenta minuts més vesprada ya hi havia aigua per damunt del pont que l'unix en Paterna.

Marques en el pretil sur del riu Turia en Valéncia, corresponents als punts d'anclaje de diverses estructures -en molts casos, chaboles- que es varen construir dins del caixer.

A les 19 h el riu cobria els ulls dels ponts de la ciutat de Valéncia, i hi havia preocupació pel risc d'un desbordament immediat. Prop de la presó Modele, les aigües aplegaven a uns 8 cm de la coronació del mur de defensa. A pesar de la resistència del pretil meridional, les aigües varen aplegar a Ciutat Vella, especialment en el sector de la plaça de Tetuán, per les numeroses surgencias d'aigua que es produïen en les boques de l'aigüeral. Places i carrers varen ser invadides per les aigües, en inundacions de plantes baixes. Les Alamedas de Serrans varen registrar una altura d'aigua de més de mig metro. A les 19.30 h varen caure els dos trams centrals del cridat pont de Fusta, un pont metàlic que havia segut construït en substitució de lo que s'havia dut la riada de 1897.

El desbordament va afectar en major intensitat al barri de Campanar, situat en el marge esquerre del riu i carent de mur defensiu. Seguint este marge, les aigües anegaron part de les terres de Tendetes i varen inundar baixos fins al carrer de Sagunt.

La situació més tràgica es va viure dins del caixer del Turia, en els poblats de chaboles que allí es trobaven. Les infraviviendas varen ser arrastrades, i el ritme ràpit en el que es va desenrollar l'inundació va impedir ocasionalment desestajar-les: a les 18 h la situació en el caixer era de normalitat, a les 18.30 h les aigües ho cobrien de costat a costat, a les 19 h l'aigua cobria els ulls dels ponts.

Cap a les 20.15 h les aigües varen aplegar als Poblats Marítims, a on varen aplegar a una altura de mig metro en els carrers del Cañamelar i el Cabañal. El Turia va reglotar el pont nou de Nazaret per l'insuficiència de desaiguador i el temporal llitoral. Els treballs de salvament en el Marítim varen tindre que efectuar-se en embarcacions per la destrucció que sofria la ret de comunicacions: ademés dels problemes en el pont nou de Nazaret, l'antic pont metàlic va quedar destruït. La baixada de les aigües va deixar en el Grao i en els atres barris costers un paisage de cobert de fanc i restants arrastrats per la riada.

Prop de les 21 h les aigües ya havien baixat 1,2 m en el azud de Manises. A les 22.30 h ya eren visibles els pretiles a l'altura del pont del Real, a on el nivell de les aigües baixava de nivell uns 10 cm cada dèu minuts.

Desbordament del Carraixet

Les pluges de la serra de la Calderona varen provocar la riuada del barranc del Carraixet i de numerosos dels seus barrancs afluents. En Bétera l'avinguda del barranc de Guas, just abans de la confluència en el Carraixet, va provocar que el nivell de l'aigua alcançara els tres metros, va derribar totalment sis cases i atres trenta ho varen anar de forma parcial, el pont del Carraixet i un atre pont menor varen ser derruïts per les aigües. Sobre pèrdues humanes, el balanç va ser de sis o sèt fallits -el Centre d'Estudis Locals de Bétera consigna la de cinc dònes i un home-.Els danys en el camp i la ganaderia varen ser quantiosos.

En Moncada, el Carraixet es va desbordar a l'altura del mas de la Marquesa i la corrent va entrar en el poble a on va afectar a cases, va derribar murs i va invadir corrals. Es va formar una gran avinguda que s'estenia des del monasteri de Sant Miguel dels Reis fins a Tabernes Blanques i Almácera. En menys d'una hora les aigües varen alcançar un nivell entre 1,50 i 2,50 m.

Les aigües provinents de Tabernes varen invadir en pocs minuts l'horta del terme d'Alboraya. La població va quedar totalment anegada per l'aigua i el fanc. L'avinguda es va eixamplar, va afectar a la zona de l'ermita del Milacre dels Peixets i va derribar el pont de la via férrea de servici de les pedreres del Puig. La séquia de Vora es va desbordar i les aigües del Carraixet varen aplegar fins a la Malvarrosa, a on varen derribar al voltant de trenta cases i chalets, pero en obrir breches en la plaja, varen facilitar el desaiguador al mar. Els Poblats Marítims també varen ser afectats per la corrent provinent del Turia.

Atres barrancs que baixaven de la serra Calderona varen causar problemes en els térmens d'Albalat dels Sorrells i Museros, alcançant les aigües una altura de dos metros. La rambla de Pals, entre Pobla de Farnals i Masamagrell, va depositar una abundant càrrega de sediment.

A l'una de la matinada del dia 29 va escomençar a normalisar-se la situació en l'Horta Nort.

Desbordament del barranc de Xiva

La població de Xiva va registrar 163 mm de precipitació a partir de primera hora de la vesprada. Els barrancs que convergixen en la zona endorreica del pla del Almarjal baixaven plens, arrasant 30 hanegades d'horta i contribuint al desbordament del barranc de Xiva, que va sobrepassar els ponts, va inundar els carrers baixos i va produir la mort de quatre persones en el poble. Atres poblacions de la conca de la rambla de Poyo varen sofrir conseqüències negatives en camps i infraestructures, principalment en Xest, el pla de Quart, Catarroja i Masanasa .

Atres desbordament

Les pluges també varen afectar a les comarques del sur de la província de Castelló. Com a resultat, el riu Mijares va conseguir un cabal d'uns 2.000 m³/s en Vila-real, el riu Sec va inundar la ciutat i la partida de la Marjalería en Castelló de la Plana, i la rambla de la Viuda va omplir l'embasse de Maria Cristina.

Els efectes en les Riberes del Xúquer varen ser de menor importància. Solament es varen registrar inundacions per l'avinguda del Magro en Carlet, mentres que el Xúquer, encara que les seues aigües es varen elevar uns dos metros, no es varen derrocar ni en Alberic ni en Alzira. En eixe cas, l'efecte del pantà d'Alarcón sobre el cabal de la conca alta del Xúquer sí va ser eficaç.

Efectes

La sifra total oficial de fallits va ser de 41 persones, en 22 pobles del noreste de la província greument afectats. Més de 2.000 barraques arrasades per la força de les aigües. 98 cases varen quedar totalment destruïdes i atres 624 necessitaven reparacions urgents. Ademés d'estes sifres oficials, cal tindre present que va poder haver víctimes no reclamades, ya que en el context dels anys quaranta moltes persones es varen traslladar a Valéncia des d'atres zones buscant un millor nivell de vida, població flotant que en molts casos ocupava infraviviendas com les que es trobaven en el caixer del riu, principalment en els barris de Campanar, el Botànic, l'Exposició i en el Marítim.

En Valéncia varen resultar derribats el pont de Fusta i l'antic pont metàlic de Nazaret. En el terme de Bétera varen ser destruïts el pont del Carraixet i un atre menor. També va quedar destruït el pont de les vies cap a les pedreres del Puig. El pont del tramvia sobre el Carraixet en Bonrepós va quedar sériament danyat.

Valoració dels danys referida a la Província de Valéncia. Les Províncies, 4 d'octubre de 1949

Valor de cultius i culls	62 542 445 pessetes
Valor dels edificis derribats i necessitats de reparació	24 018 200 pessetes
Efectes personals i atres	21 165 837 pessetes
Danys al comerç i a l'indústria	16 422 600 pessetes
Danys en carreteres i ponts de la ret de la Diputació Provincial	9 500 000 pessetes
Valor de les vivendes a construir per l'Ajuntament de Valéncia	8 500 000 pessetes
Danys a edificis i servicis públics municipals	4 024 000 pessetes
Pèrdua de guanyat	1 746 220 pessetes
Pèrdues totals	147 917 302 pessetes

La séquia Real de Moncada va sofrir numerosos trencaments. L'edifici de l'azud va quedar casi inaccessible i la pròpia pren d'aigües va resultar casi totalment obstruïda per les pedres que havia depositat el Turia. La séquia travessa en el seu recorregut el barranc del Carraixet per mig d'un sifón. Si be l'instalació va quedar intacta, la cobertura de terra i pedra va ser arrastrada, quedant la conducció al descobert.

Mides adoptades

Es va prohibir instalar chaboles en el llit del riu a partir del dia següent de la catàstrofe. El chabolisme en el caixer del Turia en Valéncia es va reduir despuix de l'inundació. Pero encara que en menor intensitat que en la década dels quaranta, hi ha testics que es fan eco de cóm el chabolisme va continuar.

Grup de vivendes Verge dels Desamparats, en Patraix, destinats a famílies perjudicades per la riada. Este grup va ser promogut pel Arzobispado de Valéncia, regit per Marcelino Olaechea.

Despuix de la riada, es varen construir en Chirivella vivendes per als damnificats. Ademés en novembre es varen entregar 200 pisos en blocs en els barris de Patraix i Tendetes.

En 1946 havia segut aprovat en el Consell de Ministres espanyol el Pla d'Ordenació de Valéncia i la seua Cintura en el que es contemplava, entre moltes atres mides, l'adequació del caixer del Turia, i entre les accions que es consideraven estava la desviació del tram final del riu al seu pas per la ciutat, desplaçant la desembocadura cap al sur. Encara que despuix de la riada de 1949 es va donar un impuls al proyecte per mig de l'aprovació per Real Decret de 14 d'octubre de 1949 de la Llei d'Ordenació Urbana de Valéncia i la seua comarca, la falta de recursos va impedir que es realisaren actuacions importants per a evitar les conseqüències d'una riada futura.

Sobre Llíria, el proyecte per a desviar la escorrentía de les tormentes seria iniciat per l'Ajuntament justament tres anys despuix de la catàstrofe, el 28 de setembre de 1951. En abril de 1952, va ser aprovat el proyecte de construcció de la desviació i el 8 de juliol de 1954, la Confederació proyecte, en un cost sifrat entre milló i mig i dos millons de pessetes, dels que el municipi aportaria un 25%, mentres que la conservació era responsabilitat de la Confederació Hidrogràfica.