Assentament irregular

Erro al crear miniatura:

Assentament irregular

Erro al crear miniatura:

Vivendes improvisades producte de l'immigració llatinoamericana i l'èxodo rural cap a Caracas, Veneçola.

Un assentament irregular, barri d'invasió o infravivienda és un lloc a on s'establix una persona o una comunitat que està fòra de les normes establides per les autoritatés encarregades del ordenament urbà.

Els establiments irregulars per lo general són assentaments en altes densitat poblacionals que comprenen a comunitats o individus albergats en vivendes autoconstruidas baix condicions d'habitabilitat deficients, especialment en térmens d'accés a servicis sanitaris. Es formen per ocupacions espontànees de terrenys, públics o privats, sense reconeiximent llegal, expandint les vores de les ciutats en terrenys marginats que regularment estan en els llímits de les zones urbanes, o en terrenys en elevats riscs per a les vivendes allí assentades (ales d'altes pendents, terrenys poc estables, zones inundables en les màrgens de rius i quebrades).

Típicament són el producte de la necessitat urgent d'obtenció de vivenda de les comunitats urbanes d'escassos recursos econòmics, o de migrants aplegats de zones rurals, espentades a abandonar les seues terres per múltiples motius, i al no existir, generalment, polítiques que habiliten a estes persones a adquirir per mijos llegals vivendes dignes.

Característiques

Erro al crear miniatura:

Població urbana que viu en assentaments irregulars en 2001.

Els assentaments illegals es caracterisen per certes condicions en comuna:

• Vivendes construïdes en zones d'alt risc: vores de rius, estanys, montanyes, expostes a inundacions i deslaves.
• Vivendes en llimitat accés als servicis tals com a aigua potable, gas per a calefacció, llum elèctrica, cuina i ret cloacal (aigüeral o drenage).
• Difícil accés a vivenda ya que freqüentment no hi ha camins consolidats d'accés, i els pocs que existixen són vereda en abundants buits.
• Multiplicitat de condicions econòmiques i en un mateix barri.
• Dificultats d'accés d'ambulàncies, bombers i policia davant distints events.
• Vivendes construïdes per material obtingut del fem: cartó, plàstic, paper, etc.
• Pobra protecció per a la fredor, vents, arena, etc.

El sorgiment dels assentaments illegals té vàries causes, un dels principals és la poca força que dediquen al tema de l'ordenament territorial els governs locals i regionals que generalment no té propostes vàlides per a oferir solucions habitacionals a les poblacions de baixa renda i als migrants que contínuament apleguen de les àrees rurals a engrandir les cordoneres periurbanos. Estes àrees es caracterisen per posseir un nivell molt ràpit de desenroll, no estructurat i no planejat.

A escala global, els assentaments illegals són un problema significatiu, especialment per als propis habitants, els qui al no posseir la seua propietat formalment veuen llimitades les seues perspectives de progrés futur i a sovint comporten, en la vida quotidiana, major presupost de manteniment que una vivenda d'assentament formal.

Un informe de la Comissió de la Seguritat Social de les Nacions Unides de 1986 va indicar que entre un 30 i un 60 per cent dels residents de les ciutats més grans dels països subdesenrollats viuen en assentaments irregulars, lo que evidencia que els assentaments illegals, presents en distints països del món, ya no són conceptuados com ho han segut poc temps arrere, com guaridas de maleantes, lladres o drogadictes i narcotraficants, per a ser hui en dia, poblacions negades dels seus drets elementals.

Normalment els assentaments illegals tenen una estructura organizacional definida, que és encapçalada pels líders comunitaris. Esta organisació és una mida que es dona com a resultat de crear un mig de protecció davant les pressions de les autoritatés locals, que per lo general estan en contra de la seua situació irregular i pot dur en molts casos al desestage. L'organisació d'un assentament irregular es porta a terme per mig de la generació d'una relació de solidaritat entre els seus veïns.

Els establiments illegals són sistemes socials dinàmics complexos que experimenten un canvi continu. En ocupar la terra irregularment, els residents estan a sovint preparats per a evadir la llei en l'esperança de millorar la seua posició econòmica. Típicament, la dinàmica política i social interna està caracterisada per la solidaritat i/o la confrontació. No obstant, el conflicte intern és inherent en relació en la situació de la comunitat i els agents externs, com les autoritatés i els residents circumdants. Una comunitat pot actuar en solidaritat en negociar en les autoritats o en invadir un terreny. Les autoritats, per lo general, adopten una actitut passiva respecte a estos barris degradats, intervenint solament quan el seu creiximent genera desórdens socials, disturbis o crim organisat.

La solidaritat pot ocórrer durant les negociacions en les autoritats, pero les disputes poden ocórrer durant l'implementació dels programes acordats en les autoritats i durant el funcionament ple del mateix establiment.

Per a un agent extern, és molt difícil intervindre en els establiments illegals en els objectius de millorar-els o procurar que les condicions físiques, higièniques, i la justícia social prevalguen. Els líderés de la comunitat actuen com a guardians, les relacions en les autoritats tendixen a ser irregulars i en moltes ocasions violentes. Per açò, és difícil que les institucions formals d'ordenament territorial puguen fer repartiments equitatius.

Els acorts es poden elaborar sobre una base quotidiana. Per la complexitat d'esta situació, molts proyectes de millores no conseguixen alcançar els resultats desijats per les autoritats. En particular, molts observadors critiquen a proyectes que entreguen arrendaments individuals, especialment propietat lliure d'imposts. No obstant, també existixen problemes associats en l'us de formes comunals d'arrendament (Fourie 1993).

Descripció

Erro al crear miniatura:

Assentaments irregulars i barris populars en La Pau, Bolívia, darrere de rascacels en una zona afluent de la ciutat.

El traç d'un assentament illegal per lo general és de forma irregular. Normalment este tipo d'assentaments carixen de l'infraestructura i/o els servicis bàsics tals com aigua potable, drenage, electricitat, i teléfon en els seus inicis, en el transcurs del temps estos es van dotant dels servicis per mig de l'autoconstrucció i cooperació comunitària.

Els seus residents existixen en un estat permanent de seguritat illegal i social ya que viuen en terrenys sense el consentiment dels seus autèntics amos i estan subjectes a amenaces de desestage i la negació dels servicis municipals tals com a aigua potable, recolecció de fem, drenage pluvial, pavimentació de carrers i transport públic, i allumenament, entre uns atres.

Freqüentment es localisen en zones de risc subjectes a la degradació ambiental i perills. Es complica l'implementació dels servicis bàsics per la seua carència de planificació i disseny urbà, ademés del seu accelerat creiximent. Els residents normalment carixen de suficient preparació educativa i per lo tant no és comuna que estiguen dins de les activitats econòmiques formals o al nivell del mercat laboral aledaño.

Els seus habitants tenen majors riscs de contraure malaltiaés i a una major mortalitat pels seus nivells de pobrea i l'influència negativa del mig ambient a on residixen. L'accés a l'equipament urbà tal com escoles, clínices, i atenció social està molt llimitat. L'espai públic obert pot ser insegur i insuficient per a les necessitats de la comunitat. Finalment, la disparitat visible entre els assentaments irregulars i les àrees circumdants pot dur a tensions socials i generar crim. Estos mateixos factors també poden incrementar l'exclusió social i econòmica.

Sent que, este fenomen és cada volta més freqüent i de ràpit creiximent en els països en desenroll o subdesenroll, és important resaltar que pese a la seua denominació i llectura com "espontànea" estos assentaments precaris llunt estan de ser espontàneus. Obedixen a una llògica de producció de sol per als pobres. No són espontàneus ni en la seua aparició, puix prenen anys en consolidar-se, ni en la seua ocupació, puix en l'immensa majoria de casos quí viu allí, qui conseguix ocupar un terreny ha pagat per ell. És dir, està dins d'un mercat, el mercat de sol irregular, que deixa grans guanys per a propietaris de sol i grups o bandes de comerciants de terrenys irregulars, els qui venen l'accés als pobres a sols sense cap condició per a ser habitats en ciutats: accés a aigua, energia, transport públic de calitat, espais per a parcs, per a escoles, per a servicis de salut, vies, etc.^{cita requerida}

Erro al crear miniatura:

La Vila 31 en Buenos Aires, Argentina.

D'esta manera la ciutat irregular creix i creix deixant grans guanys per a uns pocs, pèssimes condicions d'habitabilitat per a molts —molts que no tenen una opció d'accés al sol en el mercat formal— i, la tolerància i displicencia dels governs que no realisen cap tipo d'actuació ni per a evitar estos fenomens ni menys encara per a favorir l'oferta de sol formal i en condicions dignes a preus possibles per als pobres. Pel contrari, en la majoria dels casos els governs concentren l'inversió en la ciutat formal i realisen programes curatius de poc alcanç en la gran ciutat irregular. ^{cita requerida}

Les invasions urbanes solen desenrollar una identitat cultural pròpia freqüentment marginada, encara que existixen excepcions. En el cas del Perú, moltes de les gergues, costums i modo de vida peruans es varen generar durant i despuix del periodo de massives invasions urbanes durant el XX, que si be va escomençar sent discriminats, varen terminar estenent-se per gran part del territori nacional al punt de ser romantizados i inclús convertits en l'estereotip clàssic del peruà urbà. Un emblemàtic eixemple és la cultura chicha, particularment la seua música.

Mostres d'aquella romantisació són l'acceptació i l'amé apego que molts jóvens peruans els tenen a les seues vivendes ubicades en les faldes dels cerros, pero llunt de mostrar-els una fanàtica devoció (a l'estil dels andinos antics i els apus), accepten un entorn generalment insalubre, insegur i desorganisat.

Per l'estat d'anarquia social i abandó per part del Govern, la mentalitat d'un grup amenaçat per lo precari de la seua situació pot derivar en un estat de "degeneració" mental/cultural que desemboca en alts índexs de delinqüència, corrupció de la cultura original de la que provenien les seues ancestros, desconfiança de les autoritats i meninfotisme per l'orde urbà. Llocs que són eixemples d'això inclouen Cerro El Pi o els barracons del Callao.

Vore també

• Favelas de Riu de Janeiro
• Chiquets del carrer
• Vulnerabilitat
• Vivenda buida
• Vivenda digna
• Dret a la vivenda

Bibliografia

• Barry, Michael i Heinz Rüther, Colecció i Gerència de Senyes per a Millores d'Establiments Informals, (2001). International Conference on Spatial Information for Sustainable Development. Nairobi, Kènia.
• Barry, M. i Mayson D., (2000). «Característiques dels establiments informals en un cas de restitució de terra rural: Elandskloof. Suràfrica.» Investigació Sociològica en-llínea, agost de 2000 http://www.socresonline.org.uk/5/2/barry.html
• Fourie, C. D. 1993. Un nou acostament al sistema de l'arrendament de la terra de Zulú: Una explicació antropològica històrica del desenroll d'un establiment informal. Rhodes University, Grahamstown, Suràfrica.
• DREIFUSS-SERRANO, Cristina; SCHREIER-BARRETO, Christopher; JUMPA, Maurici. "Criteris de classificació de la vivenda informal: una revisió sistemàtica PRISMA com a ferramenta per a establiment i anàlisis de categories". rita_ Revista Indexada de Texts Acadèmics, n.º 10, 2018.