Gran riada de Valéncia
Es coneix com la gran riada de Valéncia a l'inundació que va tindre lloc el 14 d'octubre de 1957, en la conca del riu Turia, al seu pas per la ciutat de Valéncia, Espanya, i que va causar a lo manco 81 morts,[1][2] ademés de quantiosos danys materials.
La gravetat dels danys que les inundacions varen fer en la ciutat de Valéncia va motivar el desenroll de vàries obres hidràuliques de protecció, incloent el Pla Sur que desvia el caixer del Turia al voltant de la ciutat inaugurat en 1961.
Antecedents
Des de l'época romana, la ciutat de Valéncia ha segut testic de numerosos desbordament del riu Turia.[3] A lo llarc dels sigles, la ciutat ha experimentat una expansió i ha implementat diverses mides per a defendre's de les fortes inundacions.
En els registres dels anys transcorreguts des de 1321 –els “Llibres de Consell” anteriors varen desaparéixer en un incendi– fins a 1957, s'han contabilisat 25 episodis de riada en Valéncia, en els anys 1321, 1328, 1340, 1358, 1406, 1427, 1475, 1517, 1540, 1581, 1589, 1590, 1610, 1651, 1672, 1731, 1776, 1783, 1845, 1860, 1864, 1870, 1897, aemet. es/bitstream/20.500.11765/12484/3/TyC_2019_65%281%29. pdf 1949 i finalment 1957.[4]
Durant els anys 1589 i 1590, es varen produir inundacions extremadament severes que varen causar danys irreparables:[5]
Posteriorment a este event, es va fundar la Fàbrica Nova del Riu,[6] que va ampliar la ya existent Fàbrica de Murs i Valls,[7] encarregada del manteniment dels desaiguadors i de la muralla. Esta institució millorada va tindre com a objectiu la construcció dels pretiles que, en l'actualitat, alineen el caixer del riu al seu pas per la ciutat.[6]
Ademés, es varen portar a terme tres tipos d'intervencions en el llit del riu: el reallineament de la corrent, el reforç de les vores i el dragado del canal. Estes accions buscaven reblir i nivellar la part interna de l'obra, aixina com conseguir un millor drenage de l'aigua de les riuades.[6] A pesar de la finalisació d'estes obres, el problema no es va resoldre completament i la ciutat de Valéncia continua sofrint inundacions constants.[8]
La construcció dels pretiles no va resoldre completament el problema de les riuades en el riu Turia. Un anàlisis de les cròniques de les inundacions ocorregudes durant els sigles XVII, XVIII, XIX i XX revela que, a pesar de les obres realisades, les riuades varen continuar afectant significativament a la ciutat de Valéncia.[9][10]
Entre 1610 i 1628, el riu Turia va experimentar onze riuades que varen afectar diversos arcs de pont sense que l'aigua sobrepassara les vores. En este periodo ya s'havien construït pretiles en abdós màrgens entre els valéncia. es/es/monument/pont-de-sant-josep/ ponts de Sant Josep i el mar. No obstant, en 1651, segons Mars (1681), una riuada de gran magnitut va trencar els paredones de calicanto, permetent que l'aigua ingressara pel portal del Cid (Temple). Açò va formar una gran rambla coneguda com la Rambla dels Predicadores, que va transformar la plaça en un extens llac. Ademés, es va obrir una atra brecha en la vora esquerra, alcançant el camí de Morvedre.
Manuel Carboneres relata que en 1676 l'aigua va arrebatar contra els contraforts del Pont Nou (actual Pont de Sant Josep), destruint els convents de la Saïdia, Sant Pere Nolasco, Santa Mónica i Sant Julián, i erosionant terres en Campanar.[11] Per a esta data, ya s'havia construït el pretil de la vora de la ciutat entre Mislata i Valéncia, pero l'aigua es desbordava en major facilitat cap a la vora esquerra, a on es troben Campanar i la Saïdia.[12]
Durant els anys 1680, 1689 i 1695, es varen registrar noves riuades que varen demostrar l'insuficiència dels pretiles per a contindre el cabal del riu.[13]
En 1731, en l'obra de pretiles de la Fàbrica ya completada,[14] una riuada el 16 de setembre va provocar que l'aigua ingressara en força pels rae. es/escorredor escorredores de la ciutat, elevant els pous en cinc o sis pams. Prop de la torre de Santa Catalina, el riu va trencar la muralla que ho contenia, inundant la part baixa del convent de Corpus Christi.[15] En la alqueria de Barreters, les aigües varen arrasar una plantació i una barraca, cobrint sectors d'argila, arena i pedres. Ademés, en la vora esquerra, el riu va trencar la paret protectora del convent de la Saïdia i la defensa del carrer de Morvedre, inundant novament la plaça dels Predicadores i destruint les vivendes adjacents al convent del Remei.[16]
En 1766 es va registrar una atra inundació significativa. En 1776, les cròniques descriuen un event extraordinari que va derrocar xixanta pams del pretil propenc al pont Sant Josep i el contrafort front a la Saïdia, construït per a frenar l'entrada d'aigua. Cavanilles va mencionar esta inundació, referint-se a Campanar i calificant al riu Turia com el pijor enemic d'esta població.[17] En 1783, l'última avinguda del XVIII va ser greument afectada, en inundacions que varen perjudicar l'horta, varen socavar el mur de la Saïdia i varen inundar l'óval de la Alameda, ademés d'afectar l'àrea de Montolivet.
En el XIX, les inundacions varen continuar afectant a Valéncia en múltiples ocasions: en els anys 1800, 1845, 1855, 1857 i 1864.[13] En 1870, el riu es va desbordar en diversos punts, sent les zones més perjudicades el Grau, Natzaret i el caseriu de Montolivet.[18] En 1876, es va registrar una nova avinguda.[18] L'1 de novembre de 1897, una gran inundació no va aplegar a irrompre en el caixco urbà de Valéncia, pero sí va inundar Campanar i, en la desembocadura del Turia, es va depositar una barra arenenca que va obstruir l'evacuació de l'aigua. L'aigua va inundar la població del Grau en cotes d'aigua de fins a un metro i mig en alguns punts. Dies despuix, una nova inundació va mencionar aigües rojoses que es varen estendre per la vora esquerra del riu, abans d'aplegar al pont de Sant Josep, irrompent també en el camí de Burjassot i alcançant una cota d'altura d'aigua de 3,5 metros en alguns edificis de la zona. Les àrees més afectades varen incloure Campanar, el barri de Marxalenes, el Pla de la Saïdia i la Alameda. En la marge dreta, es varen destacar inundacions en els carrers de Na Jordana, Llíria, Blanquerías i la plaça de Tetuán, aixina com en les zones pròximes a la mar, afectant Montolivet, el Grau, el Cabanyal i Natzaret.[18]
La Riada de Valéncia de 1957
Dies previs
En els dies previs a l'inundació, la regió mediterrànea espanyola es va vore afectada per un destorbament atmosfèric inusual. Una gota freda, fenomen meteorològic caracterisat per una depressió aïllada en nivells alts de l'atmòsfera, es va estacionar sobre la zona, generant precipitacions torrencials. Des de l'11 d'octubre, les pluges varen escomençar a intensificar-se, registrant-se acumulacions extraordinàries que en alguns punts varen superar els 300 litros per metro quadrat en menys de 24 hores.[19]
El periodo de precipitacions va escomençar el dia 11 i va concloure el dia 14. Encara que les pluges dels dies 11 i 12 no varen ser molt intenses, varen contribuir a aumentar la escorrentía en deixar el terreny pràcticament saturat.[19] En la marge dreta del Turia, les precipitacions es varen iniciar a primera hora del dia 13.[20] El règim tormentoso en la part alta es va produir durant la vesprada i nit d'eixe mateix dia, mentres que en la zona propenca a la costa, este es va manifestar durant el matí i les primeres hores de la vesprada del dia 14. Esta intensitat va disminuir durant el matí del dia 14 en la conca mija; no obstant, entre les 8 i les 18 hores, el règim tormentoso es va reproduir, afectant a la conca baixa.[20]
La conca hidrogràfica del riu Turia, ya saturada per les precipitacions anteriors, no va poder absorbir el volum d'aigua. Els afluents del Turia, com el riu Xelva, aixina com atres rius propencs com el Magro, varen incrementar el seu cabal de forma alarmant. L'orografia de la regió, en montanyes que canalisen l'aigua cap a la vall, va contribuir a que el cabal del riu aumentara de manera ràpida i incontrolable.
Desenroll de l'inundació
La matinada del 14 d'octubre, Valéncia encara dormia quan el riu Turia va escomençar a desbordar-se en els seus trams més propencs a la ciutat. La primera avinguda va alcançar un cabal estimat de 2.700 m³/s.[7] Encara que va causar inundacions en els barris més pròxims al caixer, la població no va aplegar a anticipar la gravetat de lo que estava per succeir.
Cap al migdia, una segona i més violenta riuada va sorprendre als habitants. Esta volta, el cabal va superar els 3.700 m³/s,[7] sifra que triplicava la capacitat màxima del caixer urbà. L'aigua va irrompre en força en els carrers, arrastrant vehículs, mobiliari urbà i enrunes. Edificis sancers varen colapsar o varen quedar sériament danyats.
Encara que la València romana (Plaça de la Reina, Plaça de la Verge, etc.) va permanéixer intacta, l'aigua va alcançar altures significatives en atres zones de la ciutat. Estes varen oscilar entre els 40 centímetros en l'Avinguda Regne de Valéncia i més de 5 metros en la calle Doctor Olóriz, passant per 2,25 metros en la Plaça de Tetuán i el carrer Sagunt, 2,70 metros en Pintor Sorolla i 3,20 metros en els jardins del Parterre.[21]
La falta de sistemes d'alerta primerenca i la llimitada infraestructura de drenage varen agravar la situació. Les comunicacions es varen interrompre, i moltes àrees varen quedar incomunicades. Les autoritats locals i els servicis d'emergència es varen vore desbordats per la magnitut del desastre.
Conseqüències
El balanç humà de la riada va ser tràgic. Les sifres oficials varen parlar de 81 fallits,[22] encara que se sospita que el número real va poder ser major, aplegant fins a 300 víctimes mortals.[22]
Els danys materials varen ser immensos. S'estima que més d'1.700 persones varen vore les seues vivendes afectades, moltes d'elles completament destruïdes.[23] El sector comercial va sofrir pèrdues millonàries: negocis anegados, mercaderies perdudes i fàbriques inutilisades. L'infraestructura urbana va quedar severament danyada: ponts colapsats, carreteres destrossades i rets de suministrament d'aigua i electricitat interrompudes.
El patrimoni cultural i artístic de Valéncia també va sofrir. Iglésies històriques, com la de Sant Esteban, varen sofrir danys en la seua estructura i en obres d'art que albergaven. Archius històrics i biblioteques varen perdre documents i volums de valor incalculable. La Catedral de Valéncia i el Museu de Belles arts varen tindre que realisar llabors de restauració per a recuperar part de les seues coleccions.[24]
Resposta i reconstrucció
La reacció davant la catàstrofe va ser immediata. La població valenciana va mostrar una gran solidaritat, organisant-se en grups de voluntaris per a rescatar a persones atrapades, distribuir aliments i brindar refugi a els qui ho havien perdut tot. Les autoritats locals varen declarar l'estat d'emergència, solicitant ajuda al govern central i a atres regions d'Espanya.[25]
El govern espanyol, baix la direcció del dictador Francisco Franco, va visitar la zona afectada i va prometre respal per a la reconstrucció. Es varen implementar mides urgents per a restablir els servicis bàsics i es varen habilitar escoles i edificis públics com a refugis temporals.[25]
Mesos despuix de la riada, davant la tardança de les ajudes per part del govern, l'alcalde de Valéncia, Tomás Trénor Azcárraga, es va enfrontar al govern de Francisco Franco el qual li va destituir.[26] No obstant, l'alcalde va conseguir el seu objectiu ya que com a conseqüència de les seues crítiques es va agilitar l'ajuda a la ciutat i el proyecte del Pla Sur.
Pla Sur
Un dels proyectes més significatius que va sorgir a raïl de la riada va ser el "Pla Sur".[27] Este ambiciós pla d'ingenieria civil, aprovat en 1958,[28] tenia com a objectiu desviar el caixer del riu Turia al sur de la ciutat per a evitar futures inundacions. Les obres, que varen escomençar en 1964, varen involucrar a mils de treballadors i varen requerir una inversió considerable. Inaugurat per Franco en 1969,[27] el nou caixer, de més d'11 quilómetros de llongitut,[29] es va completar en 1972, i des de llavors ha protegit a Valéncia de possibles desbordament.[28]
Ademés de la desviació del riu, es varen mamprendre atres obres de millora urbana. Es varen reconstruir i varen ampliar ponts, es varen modernisar les rets d'aigüeral i es varen planificar nous barris per a realojar als damnificats.[28] La riada va actuar com a catalisador per a la modernisació de la ciutat, impulsant canvis en la planificació urbana i en les infraestructures.
Vore també
Referències
- ↑ Carrión, R. i Nicasio, B.. «abc. es/hemeroteca/historico-13-08-2007/abc/Valéncia/hasta-aqui-llego-la-riada_164364057827. html Fins a ací va aplegar la riada», ABC, 13 d'agost de 2007.
- ↑ Rivera, A.. «lasprovincias. es/les-cosas-del-clima/riada-valéncia-del-14-octubre-1957 La riada de Valéncia del 14 d'octubre de 1957», lasprovincias. és, 20 de giner de 2012.
- ↑ Cavanilles Palop, Antoni Josep (1797). Observacions sobre l'història natural, geografia. agricultura, població i fruts del Reyno de Valéncia, Imprenta Real Madrit.
- ↑ Ateneu Mercantil de Valéncia – Grup d'Anàlisis “Impulse a Valéncia”(2014).ateneovalencia. es/wp-content/uploads/2014/11/IMPULSO-A-VALENCIA_ACTUALIZACI%C3%93N-DEL-PLAN-SUR-DE-VALENCIA_. pdf «Actualisació del pla sur de valència estudie informatiu sobre els riscs de que valència experimente una nova inundació catastròfica».: 17.
- ↑ Teixidor, Fra Josef (2001). MSS Memòries de la ciutat a l'any 1589. Antiguetats de Valéncia. Observacions crítiques. Tom 1. Ed. Facsímil., Paris - Valéncia, pp. 46-47.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Carmona González, Pilar(1997).«La dinàmica fluvial del Turia en la construcció de la ciutat de Valéncia».Documents d'anàlisi geogràfica.(31): 94.ISSN 2014-4512.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Puertes, C.; Francés García, Félix(2016).«La riada de Valéncia de 1957: reconstrucció hidrològica i sedimentològica i anàlisis».Ingenieria De l'Aigua.20(4): 182.ISSN 1134-2196.
- ↑ Carmona González, Pilar(1997).«La dinàmica fluvial del Turia en la construcció de la ciutat de Valéncia».Documents d'anàlisi geogràfica.(31): 96.ISSN 2014-4512.
- ↑ Almela i Vives, Francesc (1957). Les riada del Turia (1321-1949), Publicacions de l'Archiu Municipal de l'Ajuntament de Valéncia, p. 129.
- ↑ Carmona González, Pilar (1990). La formació de la plana a el·luvial de Valéncia: geomorfologia, hidrologia i geoarqueologia de l'espai llitoral del Túria, Valéncia: Departament de Geografia, Universitat de Valéncia, p. 175. ISBN 978-84-7822-001-4.
- ↑ Carboneres, Manuel (1873). Nomenclátor de les portes, carrers i places de Valéncia, Valéncia: Imprenta del Avisador Valencià, p. 161.
- ↑ Llop, Joseph (2001). De la Institvcuo Govern Politich; i Iuridich, Costvms, i Observancies de la Fabrica Vella, dita De Murs, i Valls; i Nova, dita del Riv. Edicion Facsimil., Valéncia: Ajuntament de Valéncia. ISBN 978-84-95171-95-5.
- ↑ 13,0 13,1 Almela i Vives, Francesc (1957). Les riada del Turia (1321-1949), Publicacions de l'Archiu Municipal de l'Ajuntament de Valéncia.
- ↑ Faus Prieto, Alfredo(2015 de decembre del 18).«La riada del Turia de 1731. Una aproximació a la lliteratura de la catàstrofe».Investigacions Geogràfiques.(64): 129-130.ISSN 0213-4691.doi:10.14198/INGEO2015.64.08.
- ↑ Faus Prieto, Alfredo(2015 de decembre del 18).«La riada del Turia de 1731. Una aproximació a la lliteratura de la catàstrofe».Investigacions Geogràfiques.(64): 130.ISSN 0213-4691.doi:10.14198/INGEO2015.64.08.
- ↑ Salvador i Monserrat, Vicente (1876). Guia urbana de Valéncia antiga i moderna, Valéncia: Imprenta de José Rius, p. 277.
- ↑ Josef Cavanilles, Antonio (1795). Observacions sobre l'Història Natural, Geografia, Agricultura, poblacion i fruts del reyno de Valéncia, Madrit: Imprenta Real, p. 146.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Carmona González, Pilar(1997).«La dinàmica fluvial del Turia en la construcció de la ciutat de Valéncia».Documents d'anàlisi geogràfica.(31): 97.ISSN 2014-4512.
- ↑ 19,0 19,1 García Miralles, Victor; Carrasco Andreu, Antonio (1958). Pluges d'intensitat i extensió extraordinàries causants de les inundacions dels dies 13 i 14 d'octubre de 1957 en les províncies de Valéncia, Castelló i Alacant, Servici Meteorològic Nacional, p. 11.
- ↑ 20,0 20,1 Cánovas García, Manuel(1958).«Avingudes motivades per les pluges extraordinàries dels dies 13 i 14 d'octubre de 1957».Revista d'Obres Publiques.Prenc I(2914): 60.
- ↑ Cuquerella, Toni. «eldiario. es/comunitat-valenciana/valéncia/radiografia-riada-dejo-muertos-valencia_1_3792136. html Radiografia de la riada que va deixar 81 morts en la Valéncia de 1957», elDiario. és, 2016 de octubre del 14. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ 22,0 22,1 Moreda, Natalia. «com/sociedad/2024-10-30/gran-riada-1957-valéncia/ La gran riada que anegó Valéncia en 1957 i que va deixar més morts que este temporal», The Objective, 2024 de octubre del 30. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ Martí, Alicia. «larazon. es/comunidad-valenciana/20221013/n2srmg7hc5alhdaspvbve4qalq. html La Riada d'octubre de 1957, les pluges que varen marcar el futur de tota la ciutat de Valéncia», La Raó, 2022 de octubre del 13. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ «levante-emv. com/cultura/2011/09/12/restauraran-obras-museo-san-pio-13038740. html Restauraran obres del museu Sant Pío V encara danyades per la riada de 1957», Alce: El mercantil valencià, 2011 de setembre del 12. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ 25,0 25,1 «abc. es/espana/comunidad-valenciana/abci-14-octubre-1957-sesenta-anos-gran-riada-valéncia-desbordo-turia-201710140918_noticia. html 14 d'octubre de 1957: xixanta anys de la gran riada de Valéncia que va desbordar el Turia», Diari ABC, 2017 de octubre del 14. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ «levante-emv. com/safor/2017/10/15/alcalde-enfrento-franco-riada-13823755. html L'alcalde que es va enfrontar a Franco per la riada», Alce: El mercantil valencià, 2017 de octubre del 15. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ 27,0 27,1 Úcar, Alfonso. «eldebate. com/sociedad/sociedad-medio-ambiente/20241031/plan-sur-colosal-obra-franquisme-desvio-cauce-turia-valéncia-no-inundara_240501. html El Pla Sur, la colossal obra del franquisme que va desviar el caixer del Turia per a que Valéncia no s'inundara», El Debat, 2024 de octubre del 31. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 Gómez Perretta, Claudio. «levante-emv. com/valéncia/2007/10/12/importancia-hidraulica-urbanistica-plan-sur-13527727. html L'importància hidràulica i urbanística del Pla Sur», Alce: El mercantil valencià, 2007 de decembre del 10. Consultat el 2024 de octubre del 31.
- ↑ «es/noticia/5649408/0/impresionante-image-aerea-nuevo-cauce-turia-que-muestra-como-ha-protegido-ciudad-valéncia/ L'impressionant image aérea del nou caixer del Turia que mostra cóm ha protegit a la ciutat de Valéncia», 20minuts, 2024 de octubre del 30. Consultat el 2024 de octubre del 31.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran riada de Valencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.