En matemàtiques, específicament en anàlisis funcional i en teoria de l'orde, un retícul vectorial topològic és un espai vectorial topològic (EVT) d'Hausdorff X que té un orde parcial ≤ que ho convertix en un espai de Riesz que posseïx una base d'entorns en l'orige que consta de conjunts sòlits.[1] Les rets vectorials ordenades tenen aplicacions importants en teoria espectral.

Definició

Si X és un retícul vectorial, llavors es denominen operacions de retículs vectorials a les següents aplicacions:

  1. Les tres aplicacions de X sobre sí mateixa definides per x↦|x|, x↦x+, x↦x− i
  2. Les dos aplicacions de X×X sobre X definides per (x,y)↦sup{x,y} i (x,y)↦inf{x,y}.

Si X és un EVT sobre els número real i un retícul vectorial, llavors X és localment sòlit si i solament si (1) el seu con positiu és un con normal i (2) les operacions del retícul vectorial són contínues.[1]

Si X és un retícul vectorial i un espai vectorial topològic ordenat que també és un espai de Fréchet en el que el con positiu és un con normal, llavors les operacions del retícul són contínues.[1]

Si X és un espai vectorial topològic (EVT) i un espai vectorial ordenat, llavors X es denomina localment sòlit si X posseïx una base d'entorns en l'orige que consta de conjunts sòlits.[1] Un retícul vectorial topològic és un EVT d'Hausdorff X que té un orde parcial ≤ que ho convertix en un espai de Riesz que és localment sòlit.[1]

Propietats

Cada retícul vectorial topològic té un con positiu tancat i, per lo tant, és un espai vectorial topològic ordenat.[1] Siga ℬ el conjunt de tots els subconjunts acotats d'un retícul vectorial topològic en con positiu C i, per a qualsevol subconjunt S, siga [S]C:=(S+C)∩(S−C) la envolvente C saturat de S. Llavors, el con positiu C del retícul vectorial topològic és un con ℬ estricte,[1] a on C és un con ℬ estricte significa que {[B]C:B∈ℬ} és una subfamília fonamental de ℬ, és dir, cada B∈ℬ està contingut com un subconjunt d'algun element de {[B]C:B∈ℬ}).[2]

Si un retícul vectorial topològic X posseïx orde complet, llavors cada banda està tancada en X.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Schaefer i Wolff, 1999, pp. 234–242.
  2. ↑ Schaefer i Wolff, 1999, pp. 215–222.

Bibliografia

  • Narici, Lawrence; Beckenstein, Edward (2011). Topological Vector Spaces, Second edició, Boca Raton, FL: CRC Press. OCLC 144216834. ISBN 978-1584888666.
  • Schaefer, Helmut H.; Wolff, Manfred P. (1999). Topological Vector Spaces, Second edició (vol. 8), New York, NY: Springer New York Imprint Springer. OCLC 840278135. ISBN 978-1-4612-7155-0.