Anar al contingut

Conjunt sòlit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, específicament en teoria de l'orde i en anàlisis funcional, un subconjunt S d'un espai de Riesz es diu que és sòlit i es diu ideal si para tots els s∈S i x∈X, si |x|≤|s| llavors x∈S. Un espai vectorial ordenat l'orde del qual és arquimediano es diu que està ordenat arquimedianamente.[1] Si S⊆X, llavors el ideal generat per S és l'ideal més chicotet en X que conté a S. Un ideal generat per un conjunt unitari es diu ideal principal en X.

Eixemples

L'intersecció d'una colecció arbitrària d'ideals en X és novament un ideal i, ademés, X és clarament un ideal en sí mateixa. Per lo tant, cada subconjunt de X està contingut en un ideal més chicotet únic.

En un retícul vectorial localment convexo X, el polar de cada entorn sòlit de l'orige és un subconjunt sòlit de l'espai dual continu X′. Ademés, la família de tots els subconjunts sòlits equicontinuos de X′ és una família fonamental de conjunts equicontinuos, els polars (en X′′ bidual) formen una base d'entorns de l'orige de la topología natural en X′′ (és dir, la topología de convergència uniforme del subconjunt equicontinuo de X′).[2]

Propietats

  • Un subespacio sòlit d'una ret vectorial X és necessàriament una subred de X.[1]
  • Si N és un subespacio sòlit d'una ret vectorial X, llavors el cocient X/N és una ret vectorial (baix l'orde canònic).[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Schaefer i Wolff, 1999, pp. 204–214.
  2. ↑ Schaefer i Wolff, 1999, pp. 234–242.

Bibliografia

  • Narici, Lawrence; Beckenstein, Edward (2011). Topological Vector Spaces, Second edició, Boca Raton, FL: CRC Press. OCLC 144216834. ISBN 978-1584888666.
  • Schaefer, Helmut H.; Wolff, Manfred P. (1999). Topological Vector Spaces, Second edició (vol. 8), New York, NY: Springer New York Imprint Springer. OCLC 840278135. ISBN 978-1-4612-7155-0.