Anar al contingut

Relació finita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Quan he. caps block 0
Diagrama que ilustra una relació entre els conjunts X i Y.

Una relació finita R de n conjunts (també denominada relació n-ària) és una generalisació de la noció de relació matemàtica binaria para més de dos elements. Es definix com un subconjunt del producte cartesiano[1][2] dels conjunts A1,,An, cridats el esquema de la relació:

RA1××An

La relació indica si els elements dels conjunts estan relacionats entre sí, és dir, si cada possible tupla que pren valors de l'esquema pertany o no pertany a la relació.

Una relació es representa com:

R={(a1,,an)A1××AnR(a1,,an)}

Per eixemple, podem representar la següent relació R "x creu que a i li agrada z", en el conjunt de persones P = {Alicia, Benito, Carlos, Diana}, a on l'esquema és el producte cartesiano P1 × P2 × P3:

R = {(Alicia, Benito, Diana), (Carlos, Alicia, Benito), (Carlos, Carlos, Alicia), (Diana, Diana, Diana)}.

R es pot representar també en esta taula:

Relació R "x creu que a i li agrada z"
P P P
Alicia Benito Diana
Carlos Alicia Benito
Carlos Carlos Alicia
Diana Diana Diana

L'orde de les taules no és rellevant pero les columnes sí, ya que les files de les relacions són tuplas ordenades.

Una relació es descriu com: La relació n-ària[3] és el conjunt tuplas ordenades (a1,,an) pertanyents al producte cartesiano A1××An a on aiAi, per a cada i{1,,n}, la condició del qual R(a1,,an) se satisfà.

Un cas particular es presenta quan tots els conjunts de la relació són iguals: A1==An, és dir A××A i es descriu com An:

RAn

Classificació

[editar | editar còdic]

Les relacions es classifiquen en base en el número de conjunts del producte cartesiano, el qual és el número de tuplas:

Relació unaria (Un conjunt): RA,R(a)
Relació binaria (Dos conjunts): RA1×A2,R(a1,a2)
Relació ternaria (Tres conjunts): RA1×A2×A3,R(a1,a2,a3)
Relació cuaternaria (Quatre conjunts): RA1×A2×A3×A4,R(a1,a2,a3,a4)
Relació n-ària (En n conjunts): RA1×...×An,R(a1,,an)

Definicions

[editar | editar còdic]
Quan dos objectes, qualitats, classes o atributs, observats de forma conjunta per la ment, es veuen baix alguna conexió, eixa conexió es diu relació.

La primera definició del concepte de relació donada en matemàtiques és:

Definició 1
Una relació n-ària R sobre el conjunt X1, ⋯, Xn és un subconjunt del producte cartesiano X1 × ⋯ × Xn.[5]


La segona definició de l'idea de relació fa us d'un modisme que és comú en matemàtiques, estipulant que "tal o com element és una n-tupla" per a assegurar que tal o com objecte matemàtic estiga determinat per l'especificació d'una relació matemàtica entre n elements. En el cas d'una relació R sobre n elements, hi ha n + 1 coses que especificar, a saber, els n elements, més un subconjunt del seu producte cartesiano. En llenguage matemàtic, açò s'expressa dient que R és una (n + 1)tupla.

Definició 2
Una relació n-ària R sobre el conjunt X1, ⋯, Xn és una (n + 1)-tupla (X1, ⋯, Xn, G) a on G és un subconjunt del producte cartesiano X1 × ⋯ × Xn cridat grafo de R.

Com a regla general, s'elegirà per a eixe propòsit la definició que millor s'ajuste a l'aplicació en qüestió, i si alguna volta fora necessari distinguir entre les dos definicions, llavors una entitat que satisfaça la segona definició pot denominar-se una relació embebida o inclosa.

Abdós declaracions (x1, ⋯, xn) ∈ R (baixe la primera definició) i (x1, ⋯, xn) ∈ G (baixe la segona definició) impliquen que "x1, ⋯, xn estan relacionats per R i es denoten usant la notació de prefixos Rx1xn i usant la notació de sufixos x1xnR. En el cas en que R siga una relació binaria, eixes declaracions també es denoten usant la notació de infijo, en la forma x1Rx2.

Les següents consideracions s'apliquen baix qualsevol de les definicions:

  • El conjunt Xi es denomina iésimo domini de R.[5] Segons la primera definició, la relació no determina de forma única una seqüència donada de dominis. En el cas en que R siga una relació binaria, X1 també es diu simplement domini o conjunt de partida de R, i X2 també és cridat codominio o conjunt de destí de R.
  • Quan els elements de Xi són relacions, Xi es denomina domini no simple de R.[5]
  • El conjunt de xiXi per al que existix (x1, ⋯, xi − 1, xi + 1, ⋯, xn) ∈ X1 × ⋯ × Xi − 1 × Xi + 1 × ⋯ × Xn tal que Rx1xi − 1xixi + 1xn es denomina iésimo domini de definició o domini actiu de R.[5] En el cas en que R és una relació binaria, el seu primer domini de definició també es denomina simplement domini de definició o domini actiu de R, i el seu segon domini de definició també es denomina codominio de definició o codominio actiu de R.
  • Quan el domini i de definició de R és igual a Xi, es diu que R és total en Xi. En el cas a on R és una relació binaria, quan R és total en X1, també es diu que és total per l'esquerra o serial, i quan R' ' és total en X2, també es diu que és total per la dreta o sobreyectivo.
  • Quan xiXi. zXj. xRijzyRijzx= i, a on iI, jJ, Rij= πij R i Plantilla:Mset és una partició de Plantilla:Mset, es diu que R és únic en Plantilla:MsetiI i Plantilla:MsetiJ es denomina una clau primària[5] de R. En el cas en que R siga una relació binaria, quan R és única en {X1}, també es diu que és única per l'esquerra o inyectiva; i quan R és única en {X2}, també es diu que és única per la dreta o funcional.
  • Quan tots els Xi són el mateix conjunt X, és més senzill referir-se a R com una relació n-ària sobre X, cridada relació homogénea. De lo contrari, R es denomina relació heterogénea.
  • Quan qualsevol Xi està buit, el producte cartesiano que ho definix està buit i l'única relació sobre dita seqüència de dominis és la relació buida R= ∅. Per lo tant, comunament s'estipula que tots els dominis no estiguen buits.

Siga el domini booleano B un conjunt de dos elements, com per eixemple B= {0, 1}, els elements de la qual poden interpretar-se com a valors llògics, típicament 0= fals i 1= vweddero. La funció característica de R, denotada per χR, és la funció valor booleano χR: X1 × ⋯ × XnB, definida per χR((x1, ⋯, xn))= 1 si Rx1xn i χR((x1, ⋯, xn))= 0 en cas contrari.

En matemàtiques aplicades, ciències de la computació i estadística, és comuna referir-se a una funció en valors booleanos com predicat n-ari. Des del punt de vista més abstracte de la llògica i de la teoria de models, la relació R constituïx un model llògic o una estructura relacional, que servix com un dels moltes interpretacions possibles d'alguns símbols de predicat n-aris.

Degut a que les relacions sorgixen en moltes disciplines científiques, aixina com en moltes branques de les matemàtiques i de la llògica, existix una variació considerable en la terminologia. A banda de l'extensió semàntica pròpia de la teoria de conjunts d'un concepte o terme relacional, el terme relació també es pot utilisar per a referir-se a l'entitat llògica corresponent, ya siga la comprensió llògica, que és la totalitat de les propietats abstractes compartides per tots els elements de la relació, o be els símbols que denoten estos elements. Ademés, alguns escritors d'esta última tendència introduïxen térmens en connotacions més concretes (com a estructura relacional per a l'extensió a la teoria de conjunts d'un concepte relacional dau).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2019) «2», Matemàtiques de relacions (en espanyol), Punt Roig Llibres, S.L., p. 48. ISBN 978-84-17848-55-2.
  2. Anthony Orton (2003). «III», Didàctica de les matemàtiques (en espanyol), Edicions Morata, p. 47. ISBN 978-847-112-345-9.
  3. Sancho San Román (1990). «5.1», Llògica matemàtica i computabilidad (en espanyol), Edicions Díaz de Sants, S.A., p. 5. ISBN 978-848-718-953-1.
  4. De Morgan, A. (1858) "On the syllogism, part 3" in Heath, P., ed. (1966) On the syllogism and other logical writings. Routledge. P. 119,
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 A Relational Model of Data for Large Shared Data Banks” (1 de juny 1970). Communications of the ACM 13 (6): 377–387. doi:10.1145/362384.362685.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Tarski, A. (1956/logico no1983) Logic, Semantics, Metamathematics, Papers from 1923 to 1938, J.H. Woodger, trans. 1st edition, Oxford University Press. 2nd edition, J. Corcoran, ed. Indianapolis IN: Hackett Publishing.
  • Ulam, S.M. (1990) Analogies Between Analogies: The Mathematical Reports of S.M. Ulam and His Els Alamos Collaborators in A.R. Bednarek and Françoise Ulam, eds., University of Califòrnia Press.


Referències

[editar | editar còdic]