Plantilla:Relació binaria 101 En matemàtiques, una relació reflexiva[1][2][3][4] o reflectix és una relació binaria R sobre un conjunt A, de manera que tot element de A està relacionat en si mateixa. És dir,

∀x∈A,xRx.

En tal cas, es diu que R complix en la propietat de reflexividad.

Quan una relació és lo opost a una reflexiva, és dir, quan cap element de A està relacionat en si mateixa per mig de R, llavors es diu que és irreflexiva, antirreflexiva o antirrefleja, lo que denotem formalment per:

∀x∈A,¬(xRx)

En este cas, es diu que R complix en la propietat de antirreflexividad.

Representació

Siga R una relació reflexiva o antirreflexiva aplicada sobre un conjunt A, llavors R té una representació particular per a cada forma de descriure una relació binaria.

Notació Relació reflexiva Relació antirreflexiva
Com parells ordenats ∀x∈A,(x,x)∈R ∀x∈A,(x,x)∉R
Com matriu de adyacencia La diagonal principal de la matriu contindrà solament 1's, és dir, ∀i={1,...,n},(ai,i)n×n=1. La diagonal principal de la matriu contindrà solament 0's, és dir, ∀i={1,...,n},(ai,i)n×n=0.
Com grafo El grafo contindrà bucles en tots els seus nodos. El grafo no contindrà bucles en cap dels seus nodos.

Eixemples

Siga A un conjunt qualsevol:

  • Siga (A,≥), ≥ ("major o igual que") és reflexiva, pero > ("major estricte que") no ho és.
  • Siga (A,≤), ≤ ("menor o igual que") és reflexiva, pero < ("menor estricte que") no ho és.
  • Siga (A,=), = (l'igualtat matemàtica), és reflexiva.
  • Siga (A,⊆), ⊆ (l'inclusió de conjunts), és reflexiva.
  • Siga (ℕ∖{0},/), / (la divisibilidad) és reflexiva.
  • Siga X el conjunt de totes les rectes en el pla, la relació de paralelisme || entre rectes és reflexiva, perque tota recta és paralela a sí mateixa.
  • Siga X el conjunt de totes les rectes en el pla, la relació de perpendicularidad ⊥ entre dos rectes és antirreflexiva, perque no hi ha rectes que siguen perpendiculars a sí mateixes.
  • Les relacions Ser pare de i Ser mare de sò antirreflexivas, perque en cap cas algú pot ser pare o mare de sí mateixa.

Vore també

Propietats d'una relació binaria homogénea:

Referències

  1. ↑ Bernard Kolman (1997). «4.4», Estructures de matemàtiques discretes per a la computació, 3 edició (en espanyol), PRENTICE HALL HISPANOAMERICANA S.A, p. 124. ISBN 968-880-799-0.
  2. ↑ Villalpando Becerra (2014). «3.5», Matemàtiques Discretes, 1 edició (en espanyol), Grup Editorial Pàtria, p. 65. ISBN 978-607-438-925-8.
  3. ↑ Caicedo Barrero (2010). «2.4», Introducció a la Teoria de Grafos, 1 edició (en espanyol), Edicions Elizcom, p. 19. ISBN 978-958-993-257-5.
  4. ↑ Richard Johnsonbaugh (2005). «3», Matemàtiques discretes, 6 edició (en espanyol), Pearson Educació, p. 118. ISBN 978-970-260-637-6.


Referències