Anar al contingut

Relació reflexiva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Relació binaria 101 En matemàtiques, una relació reflexiva[1][2][3][4] o reflectix és una relació binaria R sobre un conjunt A, de manera que tot element de A està relacionat en si mateixa. És dir,

xA,xRx.

En tal cas, es diu que R complix en la propietat de reflexividad.

Quan una relació és lo opost a una reflexiva, és dir, quan cap element de A està relacionat en si mateixa per mig de R, llavors es diu que és irreflexiva, antirreflexiva o antirrefleja, lo que denotem formalment per:

xA,¬(xRx)

En este cas, es diu que R complix en la propietat de antirreflexividad.

Representació

[editar | editar còdic]

Siga R una relació reflexiva o antirreflexiva aplicada sobre un conjunt A, llavors R té una representació particular per a cada forma de descriure una relació binaria.

Notació Relació reflexiva Relació antirreflexiva
Com parells ordenats xA,(x,x)R xA,(x,x)R
Com matriu de adyacencia La diagonal principal de la matriu contindrà solament 1's, és dir, i={1,...,n},(ai,i)n×n=1. La diagonal principal de la matriu contindrà solament 0's, és dir, i={1,...,n},(ai,i)n×n=0.
Com grafo El grafo contindrà bucles en tots els seus nodos. El grafo no contindrà bucles en cap dels seus nodos.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Siga A un conjunt qualsevol:

  • Siga (A,), ("major o igual que") és reflexiva, pero > ("major estricte que") no ho és.
  • Siga (A,), ("menor o igual que") és reflexiva, pero < ("menor estricte que") no ho és.
  • Siga (A,=), = (l'igualtat matemàtica), és reflexiva.
  • Siga (A,), (l'inclusió de conjunts), és reflexiva.
  • Siga ({0},/), / (la divisibilidad) és reflexiva.
  • Siga X el conjunt de totes les rectes en el pla, la relació de paralelisme || entre rectes és reflexiva, perque tota recta és paralela a sí mateixa.
  • Siga X el conjunt de totes les rectes en el pla, la relació de perpendicularidad entre dos rectes és antirreflexiva, perque no hi ha rectes que siguen perpendiculars a sí mateixes.
  • Les relacions Ser pare de i Ser mare de sò antirreflexivas, perque en cap cas algú pot ser pare o mare de sí mateixa.

Vore també

[editar | editar còdic]

Propietats d'una relació binaria homogénea:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernard Kolman (1997). «4.4», Estructures de matemàtiques discretes per a la computació, 3 edició (en espanyol), PRENTICE HALL HISPANOAMERICANA S.A, p. 124. ISBN 968-880-799-0.
  2. Villalpando Becerra (2014). «3.5», Matemàtiques Discretes, 1 edició (en espanyol), Grup Editorial Pàtria, p. 65. ISBN 978-607-438-925-8.
  3. Caicedo Barrero (2010). «2.4», Introducció a la Teoria de Grafos, 1 edició (en espanyol), Edicions Elizcom, p. 19. ISBN 978-958-993-257-5.
  4. Richard Johnsonbaugh (2005). «3», Matemàtiques discretes, 6 edició (en espanyol), Pearson Educació, p. 118. ISBN 978-970-260-637-6.


Referències

[editar | editar còdic]