Estructura d'incidència
Eixemple 1: punts i rectes del pla euclidiano (dalt)
Eixemple 2: punts i circumferències (centre),
Eixemple 3: estructura d'incidència finita definida per una matriu d'incidència (avall)
En matemàtiques, una estructura d'incidència és un sistema abstracte que consta de dos tipos d'objectes i una única relació entre estos tipos d'objectes. Consideren-se els punts i les rectas d'un pla com els dos tipos d'objectes, i ignoren-se totes les propietats d'esta geometria, llevat el criteri de relació, és dir, establir qué punts estan en quins rectes per a tots els punts i rectes definits. Lo que queda és l'estructura d'incidència en un pla euclídeo.
Les estructures d'incidència es consideren en major freqüència en el context geomètric, a on es treballa sobre plans (com el pla afí, el pla proyectivo o el pla de Möbius), pero el concepte és molt ampli i no es fixa exclusivament en les configuracions geomètriques. Inclús en un entorn geomètric, les estructures d'incidència no es llimiten solament a punts i rectes; i es poden utilisar objectes de dimensions superiors (plans, sòlits, espais n-dimensionals, o superfícies còniques). L'estudi d'estructures finitas a voltes es denomina geometria finita.[1]
Definició formal i terminologia
[editar | editar còdic]Una estructura d'incidència és una tripleta (P, L, I) a on P és un conjunt els elements del qual es diuen punts, L és un conjunt distint els elements del qual es diuen llínees i I ⊆ P × L és la relació d'incidència. Els elements de I es diuen banderes. Si (p, l) està en I, llavors es pot dir que el punt p "es troba en" la llínea l o que la llínea l "pansa per" el punt p. Una terminologia més "simètrica", per a reflectir la naturalea simètrica d'esta relació, és que "p és incident en l" o que "l és incident en p" i s'utilisa la notació p I l en el mateix significat que (p, l) ∈ I.[2]
En algunes situacions comunes, L pot ser un conjunt de subconjunts de P, en el cas de la qual l'incidència I serà la condició d'estar contingut (p I l si i solament si p és membre de l). Les estructures d'incidència d'este tipo es denominen "teòriques de conjunts".[3] Este no és sempre el cas, per eixemple, si P és un conjunt de vectores i L un conjunt de matrius quadrades, es pot definir
lo que demostra que, si be s'utilisa el llenguage geomètric de punts i rectes, els tipos d'objectes no necessiten ser estos objectes geomètrics.
Eixemples
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Geometria d'incidència.
Una estructura d'incidència és uniforme si cada llínea incidix en el mateix número de punts. Cada u d'estos eixemples, llevat el segon, és uniforme (en tres punts per llínea).
Grafos
[editar | editar còdic]Qualsevol grafo (que no té per qué ser simple; es permeten bucles i arestes múltiples) és una estructura d'incidència uniforme en dos punts per llínea. Per a estos eixemples, els vèrtiços del grafo formen el conjunt de punts, els vínculs del grafo formen el conjunt de llínees, i incidència significa que un vèrtiç és un punt final d'un víncul.
Espais llineals
[editar | editar còdic]Les estructures d'incidència rara volta s'estudien en tota la seua generalitat, i és típic centrar-se en aquelles que satisfan alguns axioma adicionals. Per eixemple, un espai llineal parcial és una estructura d'incidència que satisfà:
- Dos punts distints qualssevol incidixen com a màxim en una llínea comuna, i
- Cada llínea incidix en a lo manco dos punts.
Si el primer axioma anterior es reemplaça per la condició més forta:
- Dos punts distints qualssevol incidixen exactament en una llínea comuna,
l'estructura d'incidència resultant es denomina espai llineal.[4][5]
Rets
[editar | editar còdic]Un eixemple més especialisat és una k-ret, una estructura d'incidència en la que les llínees es classifiquen en k classes paraleles, de modo que dos llínees en la mateixa classe paralela no tenen punts comuns, pero dos llínees en diferents classes tenen exactament un punt comú, i cada punt pertany exactament a una llínea de cada classe paralela. Un eixemple d'una k-ret és el conjunt de punts d'un pla afí junt en k classes de rectes afins paraleles.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colbourn & Dinitz 2007
- ↑ Dembowski 1968
- ↑ Biliotti, Jha & Johnson 2001
- ↑ El terme "espai llineal" també s'utilisa per a referir-se a espais vectorials, pero açò rara volta causarà confusió.
- ↑ Moorhouse 2014
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1986).«Design Theory».Cambridge University Press.
- (2001).«Foundations of Translation Plans».Marcel Dekker.
- (2007).«Handbook of Combinatorial Designs».Chapman & Hall/ CRC.Boca Raton:
- (1968).«Finite geometries».Springer Science+Business Mija.Berlin, New York:
- Moorhouse, G. Eric. «Incidence Geometry».
- (2013).«Configurations from a Graphical Viewpoint».Springer.doi:10.1007/978-0-8176-8364-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estructura de incidencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.