Anar al contingut

Regne de Jaffna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El regne de Jaffna (), també conegut com a regne d'Aryacakravarti, va anar un Estat que va ocupar part de Sri Lanka i la capital de la qual va ser la ciutat de Jaffna, en la península homònima situada en el nort de l'illa. El regne es va fundar despuix de l'invasió de la regió per Calinga Maga, que era oriunt de Kalinga, en l'Índia.[1][2][3][4] Dominava al començ el nort, noroest i occident de l'illa i en 1258 es va fer feu tributari del Imperi Pandya, situat en l'actual Índia meridional. Va obtindre l'independència en 1323, gràcies al carpiment del domini de Pandya i despuix de la derrota i expulsió de l'últim governador per Malik Kafur, general de l'eixèrcit del Sultanato de Delhi.[1][5][6] Durant un breu periodo de temps en la primera mitat del sigle xiv, el regne es va tornar l'entitat política dominant en l'illa, quan tots els demés regnes de la regió varen acceptar sometre-se-li. No obstant, en 1450 Jaffna va quedar dominat pel rival Regne de Kotte, a conseqüència de l'invasió d'un eixèrcit tamil acaudillado per Chempaha Perumal, al servici de Kotte.[5]

El regne es va sacsar el domini de Kotte en 1467.[7] Els monarques posteriors varen concentrar els seus esforços en el desenroll del potencial econòmic de la regió, per mig de l'exportació de perles i elefants i l'aument del rendiment de les terres.[8][9] Durant esta época d'estabilitat, es varen produir diverses de les més importants obres de lliteratura en llengua tamil de la regió i es varen construir diversos temples i edificis hindús, entre ells una acadèmia de lletres.[10][11][12]

L'arribada de les forces colonials portugueses a l'illa de Sri Lanka en 1505 va originar diversos problemes polítics; especialment greu va ser la seua conquista de l'estratègic estret de Palk, que permetia la comunicació de tots els regnes de l'illa en l'Índia meridional. Al principi, molts dels regnes de la regió es varen enfrontar als colon portuguesos, encara que en el temps la regió va acabar pacificada. En 1617, Cankili II, un usurpador, va acometre a les forces portugueses; la seua derrota va precipitar el fi de l'independència del regne en 1619, conseqüència de la conquista portuguesa.[13][14] Encara que posteriorment alguns rebels com Migapulle Arachchi varen intentar recuperar la possessió del regne, les rebelions varen ser successivament esclafades.[15]

Història

Fundació

L'orige del regne de Jaffna és obscuro i encara controvertit per als historiadors.[16][17][18][19] La teoria més compartida pels principals experts és la que afirma que el regnat de la dinastia Aryacakravarti en Jaffna va començar en 1215, en l'invasió del territori per un cacic cridat Calinga Maga, fins a llavors desconegut, que alegava provindre de Kalinga, en l'actual Índia.[2][3][4] En el respal dels seus soldats i de mercenaris de les regions índies de Kalinga i Damila, Maga va depondre a Parakrama Pandya II, un estranger de la dinastia Pandya que governava en l'época el Regne de Polonaruva.[1]

Territoris que pagaven tribut al Imperi Pandya cap a 1250, entre els quals es trobava el que més vesprada va correspondre al Regne de Jaffna.

Despuix de la conquista de Rajarata, Maga va desplaçar la capital a la península de Jaffna, que considerava millor protegida per les selves, i va governar com a vassall del Imperi Chola de Tanjore. Un cacic d'orige malayo, de Tambralinga —en l'actual Tailàndia—, denominat Chandrabanu va invadir l'illa, políticament fragmentada, en 1247. Encara que el rei Parakrama Bau II (1236-70) de Dambadenia va conseguir repelir l'atac, Chandrabanu es va traslladar al nort i en 1255 va usurpar el tro de Maga.[1] Posteriorment, Sadayavarman Sundara Pandya I va invadir Sri Lanka i va derrotar al usurpador del tro de Jaffna. Sadayavarman va forçar a Chandrabanu a sometre's a l'autoritat de Pandya i a pagar tribut a l'imperi. Més tarde Chandrabanu va tornar a mamprendre una nova invasió del regne cingalés, pero va ser vençut i mort pel germà de Sadayavarman, Veera Pandya I. L'Imperi Pandya va invadir Sri Lanka per tercera volta durant el govern d'Arya Cakravarti, qui va establir el Regne de Jaffna.[20]

Dinastia Aryacakravarti

Quan Chandrabhanu va intentar per segona volta invadir el sur de l'illa, l'Imperi Pandya novament va recolzar el rei cingalés; mort Chandrabhanu en 1262, va impondre en el tro a Aryacakravarti, el ministre encarregat de l'invasió.[1] Aprofitant-se de la creixent vulnerabilitat de l'Imperi Pandya motivada per les freqüents invasions musulmanes, els diversos monarques de la dinastia Aryacakravarti varen proclamar l'independència del Regne de Jaffna, que va devindre una potència regional en l'illa.[21][5] Tots els reis posteriors de Jaffna varen afirmar ser descendents d'un tal de Kulingai Cakravarti, al que s'identifica en Calinga Maga, encara que varen mantindre el llinage de Pandya.[22][23]

Erro al crear miniatura:
Extensió màxima del Regne de Jaffna, entorn al 1350.

En térmens polítics, durant els sigles xiii i xiv la dinastia va ser una potència econòmica en creiximent, a la qual tots els regnes de la regió pagaven tribut.[5] No obstant, es va enredrar en diversos conflictes en el Regne de Bisnaga —en capital en Vijayanagara en el sur de l'Índia— i en el de Kotte, en el sur del Sri Lanka.[24] Com a conseqüència d'estos el regne de Jaffna es va fer vassall del de Bisnaga, i va perdre inclús l'independència a mans del de Kotte entre 1450 i 1467.[5] Gràcies a la desintegració d'est i la fragmentació del Regne de Bisnaga, Jaffna va recuperar novament l'independència.[7] El regne mantenia relacions comercials i polítiques estretes en el de Tanjavur en el sur de la índia, aixina com en el de Kandia i alguns territoris del desaparegut regne de Kotte. Durant este periodo es varen erigir diversos temples hindús i va prosperar la lliteratura, tant en llengua tamil com en sánscrito.[25][26][27]

conquista de Kotte i restabliment

A conseqüència d'una série d'enfrontaments ocorreguts a lo llarc del sigle xv, el veí Regne de Kotte va conquistar finalment el de Jaffna. La conquista la va dirigir Bhuvanekabahu VAIG VORE de Kotte, fill adoptiu del rei Parakrama Bahu VI (1410/1412/1415-1467). Primer va sometre als diversos cacics tributaris del Regne de Jaffna en la regió nort de l'illa; després es varen lliurar dos guerres que varen acabar en la sumissió de Jaffna. En la primera guerra de conquista la sòrt no va favorir a Bhuvanekabahu i únicament despuix de la segona va conseguir apoderar-se del regne rival. Estes guerres varen tindre lloc en 1449-50 i 1453-4. Despuix del seu derrocament, el exmonarca Aryacakravarti i la seua família es varen exiliar en el sur de l'Índia. Despuix de dèsset anys de govern de Bhuvanekabahu VI, est va tindre que retornar a Kotte per la mort del seu pare, lo que va permetre que Kanakasooriya Cinkaiariyan s'apoderara del regne i est recobrara l'independència en 1467.[28]

Decadència i dissolució

Família real de Jaffna; a l'esquerra Cankili I (1478–1519), que va repelir les primeres incursions del Imperi portugués.
Erro al crear miniatura:
Situació territorial en Sri Lanka en 1521, despuix de la divisió del Regne de Kotte. Es mostra el Regne de Jaffna en l'extrem nort de l'illa i els territoris depenents.

Els colon portuguesos varen arribar a Sri Lanka en 1505. Les seues primeres incursions varen tindre com a blanc el Regne de Kotte, en la costa suroest de l'illa, pel lucratiu monopoli del comerç d'espècies del que gojava i que era d'interés per als postugueses.[29] El Regne de Jaffna va atraure l'atenció de les autoritats portugueses en Colombo per diversos motius, entre ells la seua interferència en les activitats dels misionero catòlics, que es creïa que favorien els interessos portuguesos, i el respal que Jaffna prestava a les faccions antiportuguesas del Regne de Kotte, com per eixemple la formada pels cacics de Citavaca. El Regne de Jaffna també funcionava com a base llogística per al de Kandia, situat en les montanyes centrals de l'illa i que caria de ports, per al que Jaffa era el punt d'entrada de l'auxili militar provinent de l'Índia meridional. Ademés d'açò i per la seua localisació estratègica, es temia que el Regne de Jaffna poguera ser el lloc a on desembarcaren colon holandesos.[29] El rei Cankili I va rebujar tot contacte en els portuguesos, aplegant a assessinar a entre siscents i setcents catòlics paravares en l'illa de Manar. A estos catòlics li'ls havia dut de l'Índia per a gestionar els lucratius cultius de perles dels monarques de Jaffna.[30][31]

Estat client

Fusta usada pels portuguesos durant les conquistes en l'illa de Ceilan.

La primera expedició portuguesa, manada pel virrey Constantino de Bragança en 1560, no va conseguir conquistar del regne, encara que va conseguir subyugar l'illa de Manar.[32] Encara que les circumstàncies no estan clares, al voltant de 1582 el Regne de Jaffna pagava a Portugal un tribut de dèu elefants o l'equivalent en diners.[29][32] En 1591, durant la segona expedició capitaneada per André Furtado de Mendonça, el rei Puviraja Pandaram va resultar mort, i els portuguesos varen colocar en el tro al seu fill Ethirimanna Cinkam. Encara que en renuencia, el nou monarca va concedir als misionero catòlics total llibertat i als colon portuguesos el monopoli de l'exportació d'elefants.[32][32][33][34] Entre 1593 i 1635, no obstant, el rei va colaborar en el Regne de Kandia facilitant-li l'obtenció de reforços militars del sur de l'Índia en l'objectiu d'enfortir la resistència d'este al domini portugués. Durant eixe periodo, va mantindre l'autonomia del regne sense provocar obertament als portuguesos.[32][34]

conquista portuguesa

Artícul principal → conquista portuguesa del regne de Jaffna.
Erro al crear miniatura:
Mapa de Ceilan durant el domini portugués, en el sigle xvi.

Despuix de la mort d'Ethirimana Cinkam en 1617, un usurpador de nom Cankili II va ascendir al tro despuix d'haver assessinat al regente nomenat pel rei fallit.[13] Incapaç de conseguir el beneplàcit portugués, Cankili II va solicitar ajuda militar a Tanjanavur i va autorisar als corsarios de la costa de Malabar a que utilisaren una base en l'illa de Neduntheevu, lo que va crear una amenaça directa a les rutes de navegació portugueses en l'estret de Palk.[13] Cankili II contava en el respal dels senyors de Kandia i, possiblement va rebre auxili militar del Regne de Tanjavur.[35]

Els portuguesos varen organisar dos expedicions en juny de 1619: una naval que va ser repelida pels corsaris de la costa Malabar i una atra terrestre, dirigida per Filipe d'Oliveira, al front d'un eixèrcit de cinc mil hòmens, que va derrotar a Cankili II i es va apropiar de Jaffna. El rei i tots els membres de la família real que varen sobreviure a l'incursió varen ser capturats i enviats a Goa, a on el exmonarca va ser aforcat. Als demés presoners se'ls va encarir que es feren monges o monges, en l'objectiu de que no engendraren nous pretenents al tro de Jaffna.[13]

De la conquista portuguesa a la conquista holandesa

Erro al crear miniatura:
conquista de Jaffna pels holandesos en 1658, despuix de dos mesos de sege a les forces portugueses en Fortalea de La nostra Senyora dels Milacres.

Al llarc dels quaranta anys següents, varen esclatar vàries fallanques rebelions contra els colon portuguesos, dos de les quals acaudilló Migapulle Arachchi; una atra va tindre lloc despuix de l'invasió de Senerat I de Kandia. Durant el transcurs d'estes rebelions, les forces portugueses varen destruir la major part dels temples hindús i la biblioteca de Nalur, a on es trobaven en depòsit totes les obres lliteràries del regne. Pels imposts excessius, la població de Jaffna va ser disminuint gradualment. Molts habitants es varen refugiar en Ramanathapuram, en l'Índia, i en els districtes vanni del sur de l'illa. El comerç exterior es va resentir greument, encara que els elefants, la principal exportació de Jaffna, varen continuar venent-se als diversos regnes del sur de l'Índia i enviant-se a Lisboa. No obstant, el decliu econòmic va fer que incontables bens deixaren d'importar-se. Fernão de Queirós, el més important croniste portugués de l'época colonial de Sri Lanka, referix que durant el domini portugués de Jaffna els locals estaven reduïts a la misèria absoluta.[13][14][15]

Els exploradors holandesos varen aplegar a l'illa de Ceilan durant el regnat de Rajasinghe II de Kandia. En 1638, el rei va firmar un tractat en la Companyia Holandesa de les Índies Orientals per a expulsar als portuguesos, que governaven la major part de les regions costeres.[36] Com a conseqüència de la guerra lusità-neerlandesa, en 1656 la ciutat de Colombo va capitular als holandesos. No obstant, estos varen conservar les zones que havien arrebatat als portuguesos, infringint en això els térmens del tractat firmat en 1638.[37] El 22 de juny de 1658, les forces holandeses comandades per Rijckloff van Goens varen mamprendre una ofensiva contra la colónia portuguesa i es varen apoderar de la Fortalea de Jaffna despuix d'un sege de dos mesos. Jaffna va passar aixina a poder dels holandesos.[13][14][15]

Administració

Erro al crear miniatura:
Ruïnes del Palau de Jaffna, residència dels ministres, més vesprada usat per l'administració portuguesa i holandesa.[38]

Segons Ibn Batuta, un croniste itinerant marroquí, al voltant de 1344 el regne tenia dos capitals: una en Nalur, en el nort, i una atra durant l'época de les perles en Puttalam, a occident.[5][27][39] El regne pròpiament dit, que corresponia a la península de Jaffna, estava constituït per diverses províncies que es dividien en parrus i ur. Les parrus eren les grans propietats o unitats territorials de gran dimensió, mentres que els ur eren chicotetes viles o llogarets i constituïen l'unitat territorial més menuda. El territori era administrat de forma jeràrquica. En l'àpiç de la jerarquia estava el rei, el tro del qual era hereditari i passava generalment al fill major. A continuació en la jerarquia estaven els adikaris, o governadors de província.[5][40] En el nivell inferior estaven els mudaliars, que actuaven com a juges i intérprets de les lleis i de les tradicions locals. Tenien també el deure supervisar les províncies i d'elaborar informes per a les instàncies superiors. Més avall en la jerarquia es trobaven els kankanis, o superintendentes, responsables de l'administració fiscal, i els kanakkappillais o pandarapillai, contables responsables del manteniment dels registres.[40][41]

El maniyam era el responsable en el parrus. Contava en la cooperació dels mudaliares, als que, a la seua volta, ajudaven els udaiyars, persones en autoritat sobre un llogaret o un grup de llogarets. Els udaiyars eren també els encarregats de mantindre la llei i l'orde i colaboraven en la realisació dels censos i en la recaptació d'imposts en la seua zona d'influència. El cap de cada llogaret es denominava talaiyari, paddankaddi o adappanar, i participava en el cobro d'imposts i en el manteniment de l'orde en el seu territori. Ademés d'açò, cada casta tenia un dirigent que supervisava el compliment de les obligacions i deures dels seus membres.[41][40]

Relació en els feus

Al sur de la península de Jaffna, en el territori que correspon actualment a les províncies del centre-nort i de l'est, es trobava la regió dels vannimai. Este territori estava escassament poblat i ho governaven cacics tribals menors que es denominaven vanniar.[41] Els vannimai pròxims a la frontera sur de la península i els del districte de Trincomalee pagaven un tribut anual al Regne de Jaffna, en lloc d'imposts.[7][41] El tribut es pagava generalment en diners, cereals, mel, elefants o marfil. Este sistema de pagament anual únic es va establir per la lluntea d'estos territoris de la capital.[41] Durant els primers anys i fins a al voltant de mediats del sigle xiv, els regnes cingaleses de les regions occidentals, meridionals i centrals de l'illa també varen ser feus del Regne de Jaffna, fins al moment en que el propi regne va ser ocupat per l'eixèrcit de Parakrama Bahu VI en 1450, situació en la que va estar prop de dèsset anys.[42] Cap a principis del sigle xvii, Jaffna també administrava un enclavament en el sur de l'Índia cridat Madalacotta.[43]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 De Silva, 2005, pp. 91-92.
  2. ↑ 2,0 2,1 Nadarajan, 1999, p. 72.
  3. ↑ 3,0 3,1 Indrapala, 1965, p. 16.
  4. ↑ 4,0 4,1 Coddrington, 1996, pp. 74-76.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Peebles, 2006, pp. 31-32.
  6. ↑ Peebles, 2006, p. 31.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Peebles, 2006, p. 34.
  8. ↑ Pfaffenberger, 1994, pp. 30-31.
  9. ↑ Abeysinghe, 2005, pp. 29-30.
  10. ↑ Gunasingam, 1999, p. 63.
  11. ↑ Kunarasa, 2003, pp. 73-74.
  12. ↑ Gunasingam, 1999, pp. 64-65.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Abeysinghe, 2005, pp. 58-63.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Gnanaprakasar, 2003, pp. 153-172.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Knox, 1989, pp. 19-47.
  16. ↑ Gunasingam, 1999, p. 53.
  17. ↑ Manogaran, 2000, pp. 22-65.
  18. ↑ Kunarasa, 2003, pp. 1-53.
  19. ↑ Rasanayagam, 1926, pp. 272-321.
  20. ↑ Sirisena, 1979, p. 57.
  21. ↑ de Silva, 2005, pp. 91-92.
  22. ↑ Kunarasa, 2003, pp. 65-66.
  23. ↑ Coddrington, 1994, pp. 91-92.
  24. ↑ De Silva, 2005, pp. 132-133.
  25. ↑ de Silva, 2005, pp. 132-133.
  26. ↑ Kunarasa, 2003, pp. 73-75.
  27. ↑ 27,0 27,1 Codrington, 1994, pp. 76-87.
  28. ↑ Codrington, 1994.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Abeysinghe, 2005, p. 2.
  30. ↑ Kunarasa, 2003, pp. 82-84.
  31. ↑ Gnanaprakasar, 2003, pp. 113-117.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Abeysinghe, 2005, p. 3.
  33. ↑ de Silva, 2005, p. 166.
  34. ↑ 34,0 34,1 De Silva, 2005, p. 166.
  35. ↑ Knox, 1989, p. 43.
  36. ↑ Anthonisz, 2003, pp. 37-43.
  37. ↑ Bosma, 2008, pp. cap. 1.
  38. ↑ Kunarasa, 2003, p. 2.
  39. ↑ Gunasingam, 1999, p. 54.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Eelavar, 2004.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 Gunasingam, 1999, p. 58.
  42. ↑ de Silva, 2005, p. 117.
  43. ↑ Abeysinghe, 2005, p. 28.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Regne_de_Jaffna&oldid=1321277»